Falsos amics digitals

Quan aprenem un idioma, una de les dificultats amb què ens trobem és allò que els lingüistes anomenen "falsos amics", és a dir, quan dues paraules s’assemblen molt entre dues llengües, però tenen significats diferents. Qui més qui menys, tots hem patinat alguna vegada fent un ús incorrecte en anglès de paraules com library (biblioteca), actual (real) o el sempre divertit constipated (restrenyit).

Però els falsos amics no són exclusius de la semàntica. Fa uns dies, Google va anunciar que aviat podrem comptar amb una solució de traducció en temps real durant les conferències a través de Google Meet. I això, que sembla una gran notícia, podria esdevenir una nova forma de fals amic si, a la pràctica, comporta que fem servir la traducció automàtica i deixem d’exercitar-nos en anglès, alemany o qualsevol altre idioma.

Són molts els que adverteixen que la IA pot arribar a substituir les persones en gran quantitat de feines. En realitat, no només és probable que ho pugui fer, sinó que, en alguns casos, potser fins i tot seria desitjable. O no hauria valgut la pena que una IA hagués substituït en les seves funcions el president de la Comunitat Valenciana el passat 29 d’octubre? Aquest debat té moltes derivades. 

"La tecnologia pot actuar com a fals amic si, alhora que ens ajuda, ens impedeix desenvolupar el nostre potencial humà i professional"

Una de les preguntes que en sorgeixen és com mantindrem vives les nostres habilitats cognitives si deixem d’exercitar-les. Molts de nosaltres ja estem deixant de llegir, perquè la IA ho fa més ràpid i amb més detall; deixem d’escriure, perquè la IA redacta força millor; i ens hi recolzem a l’hora de prendre moltes decisions, perquè la IA té millor criteri i més objectivitat... És innegable que estem davant d’una eina revolucionària. Tanmateix, tindrà conseqüències no volgudes si fa que, per culpa de no llegir, ni escriure, ni desenvolupar el pensament crític, anem perdent competències fins que la nostra aportació al lloc de treball sigui realment minsa.

Jeff Bezos va prohibir fa anys l’ús de presentacions en PowerPoint a les reunions executives d’Amazon. Considerava que presentar qualsevol idea mitjançant un memoràndum escrit obligava a desenvolupar els projectes amb més rigor i pensament crític, i evitava la dispersió provocada per imatges, animacions i altres elements que empobreixen l’anàlisi objectiva. Bezos ja intuïa llavors que la tecnologia pot actuar com a fals amic si, alhora que ens ajuda, ens impedeix desenvolupar el nostre potencial humà i professional.

La IA ens oferirà ben aviat solucions personalitzades, moltes amb interacció per veu. Serà aleshores quan caldrà decidir com la fem servir: per millorar les nostres competències o bé per estalviar-nos l’esforç. Si escrivim un text, per exemple, podem tenir la temptació que ens redacti o bé, amb més fair play, redactar-lo nosaltres i encabat demanar-li que ens suggereixi millores en la gramàtica o l’estil. La primera opció empobrirà la nostra capacitat de redacció; la segona, l’enriquirà.

"A les nostres empreses els caldrà destriar entre recursos tecnològics “amics”, perquè ens complementen millorant-nos, i els “falsos amics”, perquè ens inutilitzen progressivament"

En realitat, aquesta mena de decisions no només estaran a les mans de cadascú de nosaltres; les persones que hi ha al capdavant de les empreses i organitzacions també hauran de decidir fins a quin punt el desenvolupament de les competències de les persones que formen part dels nostres equips és un actiu que valgui la pena defensar. En altres paraules, a les nostres empreses els caldrà destriar entre recursos tecnològics “amics”, perquè ens complementen millorant-nos, i els “falsos amics”, perquè ens inutilitzen progressivament. No serà fàcil. Gens. I, per prendre aquesta mena de decisions, no seria estrany que el món de l’empresa hagués de mirar cap a un àmbit on la reflexió sobre com conviure amb la tecnologia ja fa temps que es viu: l’escola.