Durant molts anys, i especialment els últims en temps de crisi, hem sentit moltes vegades el mateix mantra: “Emprendre és una oportunitat, un camí cap a la realització personal”. Fins i tot hem pogut arribar a percebre com una obligació el fet d’emprendre en un món canviant com els que ens ha tocat viure. I si bé tot això és en bona part cert, hi ha una pregunta incòmoda que planeja i que gairebé ningú aborda amb honestedat, una mena d’elefant a l’habitació del qual ningú en vol parlar.
I aquesta qüestió és... I si la por d'emprendre no fos un problema? I si fos un símptoma de lucidesa? És fàcil emprendre a Barcelona? Aquest article pretén posar una mica de llum en aquesta qüestió, comentar els principals riscos a l’hora d’emprendre i també els seus principals beneficis i incentius, i és que com qualsevol altre assumpte a la vida, tot depèn del prisma a través del qual mirem.
Per començar, val a dir que el primer risc que correm a l’hora d’emprendre és real. No es tracta d’un risc teòric que puguem veure als llibres, sinó de quelcom tangible: ingressos inestables, càrregues fiscals des del primer moment, burocràcia, tensions de tresoreria i en molts casos una xarxa de seguretat minsa o en alguns casos inexistent. Fallar en un procés d’emprenedoria a vegades té conseqüències econòmiques i personals difícils de revertir.
"Fallar en un procés d’emprenedoria a vegades té conseqüències econòmiques i personals difícils de revertir"
Ara bé, hi ha maneres de mitigar aquestes possibles conseqüències. La millor és ser capaços d’engegar el projecte amb la mínima inversió i mantenir en tot moment una estructura de despeses fixes tan reduïda com sigui possible. Els anglosaxons fan servir el terme bootstrapping per fer referència a aquest concepte. Traduït a quelcom més nostrat, podríem dir que es tracta de tenir seny a l’hora d’utilitzar els diners, que és una manera de fer molt arrelada al nostre país. Si tenim cap, fallar en un projecte empresarial no significarà perdre la camisa, sinó rebre un cop econòmic que podrem assumir i que ens farà més forts.
En segon lloc, cal abordar el tema del cost d’oportunitat d’emprendre. En alguns casos, molts professionals tenen alternatives raonables en l'àmbit de treball per compte d’altri amb salaris dignes, estabilitat relativa, i trajectòries clares i definides. Els humans tenim un biaix clar cap a l’estabilitat i l’aversió al risc, i això fa que opcions teòricament més segures com una feina ens semblin més atractives. I això entronca amb el següent punt que és el de la cultura emprenedora.
Si bé és cert que Catalunya gaudeix d’una fantàstica tradició emprenedora i empresarial, també ho és que tenim una visió molt poc constructiva del fracàs, i això fa que molta gent no s’atreveixi a fer el pas. Cal aprendre d’altres cultures i entendre que el fracàs és part de l’evolució; que una persona que intenta tirar endavant un negoci està aportant a la societat i mereix respecte i admiració, li acabi funcionant o no.
Malgrat aquests factors que hem comentat, emprendre continua tenint alguna cosa que enganxa. Hi ha poques experiències a la vida que et facin créixer tant com a persona i com a professional com ho fa el procés d’emprenedoria. Es tracta d’un aprenentatge que no és teòric ni còmode, i que sovint és dur, però que és extraordinàriament valuós i que ens dotarà d’una maleta d’eines que ens seran útils per a tota la vida. A més, tenir la possibilitat de prendre les teves pròpies decisions i obrir el teu camí és quelcom molt atractiu i captivador, i les possibilitats són infinites.
Dit això, no cal que transitem per aquell camí sols. A Barcelona existeix un ecosistema públic consolidat que entén precisament aquestes pors i aquests riscos, i que treballa per reduir-los. Dins d’aquest ecosistema hi destaca el paper de Barcelona Activa, que acompanya les persones emprenedores des de les fases més inicials, ajudant-les a validar idees abans de fer el salt, a contrastar si hi ha una oportunitat real i a prendre decisions amb més criteri. La porta d’entrada a aquest servei són les sessions informatives i es pot continuar amb un servei d’assessorament personalitzat, un programa de preincubació o programes sectorials com el B-STEP, el B-Blue o el Creamedia, que ofereixen itineraris especialitzats en funció de les particularitats de cada sector.
A tot això s’hi suma el suport en l’accés al finançament, tant en forma d’orientació per entendre quines opcions existeixen com en la presa de contacte amb recursos i inversió. La idea de fons és clara: emprendre no hauria de ser un acte temerari ni solitari, sinó un procés progressiu i amb suport, que permeti equivocar-se sense enfonsar-se, aprendre ràpidament i avançar amb garanties. I per sort nostra, Barcelona és la ciutat referent al sud d’Europa per impulsar projectes emprenedors d’èxit.
Ha arribat l’hora de superar la por i emprendre.