L’impacte de la guerra dels aranzels a Can Barça
11
de Maig
de
2025
El passat 2 d'abril, el batejat pel president nord-americà Donald Trump com el “Dia de l'alliberament”, ha provocat, després de dècades d'estabilitat comercial global, un tsunami d'incertesa en l'economia mundial. Els motius d'aquesta decisió excèntrica, un increment discriminat “a la carta” dels aranzels a la producció, poden ser diversos, fins i tot poden ser només una invitació a la negociació. Però, com a mínim, hi cerquen dos possibles objectius:
a) La necessitat del govern americà d'estabilitzar els “dèficits bessons”, és a dir, que el dèficit fiscal dels EUA no serveixi per finançar el dèficit comercial. Això, en termes generals, vol dir que el deute americà que finança el desequilibri en la despesa pública no serveixi per finançar les importacions, i que, per tant, el deute americà deixi de finançar a governs i empreses estrangeres; i b) Protegir la producció americana i de retruc els llocs de treball dels americans, sobretot els del midwest del país, poc eficient i que tants vots li ha subministrat.
Si vols saber-ne més
La història econòmica, però, és tossuda i ens avança que, en aquestes circumstàncies, aquesta política no sortirà bé, i que, si no es rectifica, la inflació i la recessió estan gairebé assegurades a mitjà termini.
Ara bé, aquestes decisions no afecten de la mateixa manera a tots els sectors, que sí que tenen un impacte clar en les empreses productores, però molt menys directe en les empreses proveïdores de serveis.
La indústria de l’esport ha esdevingut un element nou i clau en la revolució del sector de l’entreteniment, essent ja un element important en termes de PIB i generació de llocs de treball.
Com pot afectar aquest nou paradigma comercial a aquesta emergent indústria de l’esport?
Hi ha 4 conseqüències probables:
- Pujada dels costos de producció. Les empreses productores de roba i calçat tenen des de fa dècades deslocalitzades les seves fàbriques al sud-est asiàtic i les seguiran tenint, pel cost que implicaria desfer-ho. Això implica que, en funció dels aranzels, el cost de fabricar una peça de roba s’incrementarà pel preu de l’impost i la clau serà qui assumirà aquest cost, si el productor o el consumidor. Val a dir, però, que si els costs d’una samarreta del Barça és de 100 euros, el cost de produir-la és d’entre 10 i 12 euros. Per tant, l’increment del preu, que serà sobre el cost, no serà tan elevat.
- Inestabilitat de la moneda. L’afebliment probable del dòlar pot fer que les exportacions als EUA o a altres països que el facin servir siguin encara més complicades.
- Hàbits de consum. Els consumidors són especialment sensibles a la inflació, i fins ara l’esport s’havia mantingut en part al marge de l’encariment generalitzat dels preus. Però l’augment de costos derivat dels aranzels pot alterar aquest equilibri: encara que l’increment sigui limitat en termes absoluts, l’efecte psicològic pot ser considerable. Més enllà dels sobrecostos puntuals, el veritable risc és que es deteriori la percepció del valor per part dels aficionats, afectant directament la seva predisposició a consumir entreteniment esportiu, ja sigui en forma de producte, contingut o experiència.
- Patrocinis comercials. Quin sentit té que una empresa que vol introduir-se en un mercat concret i que fins ara utilitzava el patrocini d’esdeveniments o franquícies esportives per guanyar visibilitat i confiança, mantingui aquesta inversió quan, per efecte dels aranzels, el seu producte ha quedat encarit i ha perdut competitivitat? Quan les barreres comercials erosionen el preu com a avantatge estratègic, la lògica del màrqueting es veu qüestionada.
Promocionar un producte que ja no pot competir és, senzillament, una inversió fallida. Aquesta desconnexió pot comportar una desinversió publicitària en l’àmbit esportiu, amb conseqüències greus per a clubs, lligues i esdeveniments internacionals que depenen en gran part d’aquests ingressos. De fet, ja hi ha preocupació pel possible retrocés de patrocinadors globals en esdeveniments com el Mundial de Futbol 2026 als Estats Units o els Jocs Olímpics de Los Angeles del 2028.
"El Barça només genera aproximadament un 20% dels seus ingressos fora de les nostres fronteres, principalment a través de patrocinadors estrangers"
I, com pot afectar aquesta inestabilitat comercial a casa nostra, i en particular, al FC Barcelona?
De moment, l’impacte és limitat. El Barça només genera aproximadament un 20% dels seus ingressos fora de les nostres fronteres, principalment a través de patrocinadors estrangers. En canvi, el 65% dels ingressos provenen dels drets de televisió, les competicions i l’explotació d’instal·lacions —aquesta última, actualment minvada per l’exili obligat a Montjuïc—, i només es podrien veure afectats si una eventual recessió modifiqués a la baixa els hàbits de consum dels aficionats globals.
Pel que fa a l’àrea comercial, sí que hi podria haver una lleugera afectació si l’escalada aranzelària es generalitza, especialment pel que fa a la producció i venda de marxandatge, gestionada per BLM, l’empresa pròpia del club que lidera amb èxit aquesta línia de negoci.
Si vols saber-ne més
Més enllà d’això, els grans reptes del club —ara que ha tornat a confiar en la Masia com a eix esportiu— es mantenen en altres fronts: la gestió d’un deute estructural monumental, la creació de noves fonts d’ingressos, la retallada de despesa, la internacionalització i el desenvolupament urgent de l’àrea digital.
De moment, la guerra comercial no és el principal maldecap del club, però no deixa de ser un factor a tenir en compte en un context econòmic cada cop més incert.