• Opinió
  • L'expert
  • Parlar en públic: el secret (infravalorat) dels líders que inspiren
Expert en comunicació i president de l’Associació de Senadors de JCI Catalunya

Parlar en públic: el secret (infravalorat) dels líders que inspiren

26 de Juliol de 2025
Carles Lombarte, expert en comunicació i president de l’Associació de Senadors de JCI Catalunya | Cedida

Hi ha empresaris brillants amb projectes potents… que no aconsegueixen convèncer ni connectar. I no és per falta de talent. És per falta d’una cosa tan senzilla (i tan poderosa) com saber parlar bé en públic.

 

Si encara creus que l’oratòria és cosa de polítics o professors, aquest article no et deixarà indiferent. Encara avui, molts empresaris consideren parlar en públic com un “complement”. Però la realitat és una altra: la manera com comuniques pot ser el que separa una bona oportunitat d’una porta tancada. I l’error més gran? Pensar que la comunicació és només “parlar bé”.

És cert que la paraula no substitueix el pla de negoci, ni el control pressupostari, ni l’estratègia comercial. Però sí que pot multiplicar el seu impacte —o, si no se sap fer servir, diluir-lo completament. Quan un empresari parla, el seu discurs no només transmet idees: construeix confiança, consolida autoritat i genera vincles. I, de fet, moltes oportunitats o aliances es guanyen (o es perden) en una presentació de cinc minuts, en una intervenció improvisada o en una conversa aparentment informal.

 

Quan parlar és liderar

En un context de canvis constants, transformació digital i globalització, els líders empresarials no només han de prendre decisions: han d’explicar-les. Han de fer-les comprensibles per a equips interns, inversors, socis, clients i mitjans de comunicació.

Segons un estudi de Harvard Business Review, el 70% dels líders empresarials consideren la comunicació com la seva competència més crítica… però només el 20% l’entrena de manera activa. I això requereix un canvi de mentalitat: parlar en públic no és una habilitat ornamental, sinó una eina de lideratge.

"Parlar en públic no és una habilitat ornamental, sinó una eina de lideratge"

Fa poc, vaig assistir a una reunió on dos projectes similars optaven al mateix suport institucional. El que es va endur l’adhesió no era el més innovador… però sí el més ben explicat. El missatge connectava, tenia ritme i deixava clar quin era el propòsit. No va guanyar el contingut: va guanyar la comunicació.

Parlar bé no vol dir parlar molt

Un dels errors més habituals és creure que parlar bé vol dir tenir molta facilitat de paraula, fer discursos llargs o sonar grandiloqüent. La bona oratòria, sobretot en entorns empresarials, no es mesura en minuts, sinó en claredat, impacte i autenticitat.

Els empresaris no han de convertir-se en conferenciants professionals, però sí que haurien d’entrenar la seva capacitat de modular el to, estructurar missatges amb claredat i adaptar-se als codis del públic que tenen al davant. En una reunió de direcció, en una roda de premsa o en un pitch comercial, no es tracta de “fer el discurs perfecte”, sinó de transmetre amb convicció i coherència allò que es vol dir.

Per què comunicar bé no és opcional

En el món empresarial actual, qui no sap explicar bé el que fa, no existeix. Tant si presentes un pla d’inversió com si vols mobilitzar un equip o resoldre una crisi reputacional, la comunicació és la clau. Parlar en públic no és per lluir-se, és per liderar. I això no s’improvisa.

Comunicar amb impacte vol dir:

  • Guanyar credibilitat
  • Generar confiança
  • Activar decisions

Parlar bé no és una floritura. És una estratègia.

10 errors habituals que pots evitar (i com fer-ho bé)

1. No dominar el tema. Parlar de memòria o repetir diapositives sense entendre’n el fons es nota. Investiga, entén, resumeix i centra’t en el que realment vols transmetre. Dominar el contingut et dona seguretat —i això es veu.

2. Pensar que no cal assajar. Assajar no és teatralitzar. És preparar-se per ser natural. Amb tres assajos complets i un últim repàs poques hores abans, guanyaràs fluïdesa, control i confiança.

3. Allargar-se massa. Superar el temps acordat és una falta de respecte. La capacitat d’atenció és limitada: si en 20 minuts no has impactat, 40 no milloraran la cosa.

4. No conèixer qui tens davant. Parlar sense adaptar el discurs al públic és com disparar sense apuntar. Pregunta, observa, conversa abans. Com més coneixes l’audiència, més connectes.

5. Ometre un bon inici o final. El cervell recorda especialment els primers i darrers segons d’un missatge. Comença amb una dada, una pregunta o una història. I tanca amb una idea potent, no amb un “doncs això”.

6. Descuidar el llenguatge no verbal. La veu tremolosa, els braços creuats, la mirada perduda… comuniquen. I molt. Més del 90% del que percebem en una intervenció prové del llenguatge no verbal i paraverbal. Cuida’l.

7. Temor al ‘moment en blanc’. Quedar-se en blanc no és el final del món si tens una petita guia d’idees clau. I si passa… pausa, respira, i continua. El silenci pot ser aliat si el gestiones amb naturalitat.

8. No saber gestionar les emocions. Tots sentim nervis. La clau és no dissimular-los, sinó canalitzar-los. Un bon orador no és fred: és serè, autèntic i equilibrat.

9. Fugir del silenci. El silenci ben utilitzat reforça el missatge, dona temps per pensar i crea expectació. No tinguis por de callar. És una eina poderosa.

10. No parlar des del cor. Els grans oradors tenen tres claus: naturalitat (ser tu mateix), humilitat (no parlar des de la superioritat) i passió (creure el que expliques). I això no es pot falsejar.

Si vols liderar, aprèn a parlar

Parlar bé no és fer discursos bonics. És saber connectar, convèncer, inspirar. I això, avui, és més important que mai. La bona comunicació és una palanca per al lideratge, la reputació i l’impacte social i empresarial.

"La bona comunicació és una palanca per al lideratge, la reputació i l’impacte social i empresarial"

No esperis a tenir una crisi, una ponència o una roda de premsa per adonar-te que no estaves preparat. Entrena la teva veu, la teva presència i el teu missatge com entrenes les teves finances, el teu equip o la teva estratègia.

Perquè al final, el món no escolta les idees més bones. Escolta les que s’expliquen millor.