De la transferència a l'impacte: repensar la col·laboració publicoprivada en R+D+I
02
de Desembre
de
2025
La col·laboració entre universitats, centres de recerca i empreses privades és un dels pilars del progrés econòmic i social. En un món marcat per la geopolítica, la intel·ligència artificial o la lluita pel millor talent, la innovació depèn cada cop més de la solidesa dels vincles a través dels quals es genera coneixement, així com la seva aplicació pràctica i com reverteix en competitivitat per a les empreses. Europa fa temps que aposta per aquest model, dedicant una part significativa de pressupost a projectes conjunts i ecosistemes d'innovació oberta. Tanmateix,encara no aconseguim obtenir el rèdit que potencialment podrien oferir aquestes aliances.
Si vols saber-ne més
Espanya reflecteix bé aquesta paradoxa. El país compta amb un capital científic de primer nivell i amb empreses que necessiten innovar constantment per continuar sent competitives. Però tots dos mons continuen funcionant, en molts casos, amb una connexió molt limitada. Malgrat que les universitats i centres tecnològics generen coneixement valuós, encara existeixen barreres que dificulten la seva transferència al mercat amb l'agilitat necessària. Així mateix, moltes empreses, sobretot les petites i mitjanes, no sempre saben com apropar-se a l'àmbit acadèmic o com transformar la recerca en resultats tangibles. Aquesta falta de sintonia redueix l'impacte social de la ciència i limita la capacitat per generar productes i serveis basats en aquest coneixement d'alt valor.
La bona notícia és que l'Estat disposa d'instruments sòlids per reforçar aquesta relació. Els mecanismes clàssics de transferència i col·laboració, com les spin-offs (empreses sorgides de la universitat), consorcis amb finançament públic o clústers sectorials, han demostrat ser molt útils. Però el seu èxit depèn d'un factor essencial: la confiança. Només quan existeix una governança equilibrada i regles clares per a totes les parts, aquests models es converteixen en veritables motors d'innovació.
"Només quan existeix una governança equilibrada i regles clares per a totes les parts, aquests models es converteixen en veritables motors d'innovació"
Les spin-offs són una via eficaç per traslladar la recerca al mercat, però per prosperar necessiten que les institucions fomentin una cultura orientada a l'impacte i apliquin polítiques raonables pel que fa a la transferència de tecnologia. Quan una universitat imposa una participació accionarial elevada o clàusules que eventualment podrien desincentivar la inversió privada, exerceix un efecte limitant en l'autonomia dels fundadors i frena el creixement de l'empresa.
El paper de les institucions públiques ha de posar el focus en facilitar i acompanyar aquests processos de transferència, mesurant-ne l'èxit per l'impacte que generen en la societat. Més enllà de la creació de noves empreses, les col·laboracions més sòlides entre empreses i centres de recerca solen començar amb projectes petits, ben definits i centrats en una necessitat concreta. Amb el temps, aquestes relacions poden evolucionar cap a estructures més estables, com laboratoris compartits, programes conjunts d'innovació o les esmentades spin-offs. En aquest sentit, és important destacar com, en un entorn global, l'especialització és clau. Els centres que concentren els seus esforços en àrees on aporten valor diferencial aconsegueixen aliances més duradores i productives. El contrari, diversificar sense focus dispersa els recursos i dilueix l'impacte.
Els projectes consorciats dotats de finançament públic competitiu també són una eina valuosa per connectar la recerca avançada amb les necessitats del mercat. La seva eficàcia depèn en gran manera que realment constitueixin un efecte incentivador; que les empreses sol·licitants proposin projectes que estiguin alineats amb l'estratègia tecnològica i de negoci, i que, gràcies a aquests fons, puguin realitzar-los de la mà de centres tecnològics o de recerca que accelerin la consecució de resultats de millor qualitat. És important considerar que la complexitat administrativa associada a la participació en projectes consorciats, per exemple en l'àmbit europeu, exigeix experiència i gestió professionalitzada, cosa que pot suposar un repte, especialment en el cas de les pimes.
"Els centres que concentren els seus esforços en àrees on aporten valor diferencial aconsegueixen aliances més duradores i productives"
En un entorn cada cop més interconnectat, els clústers i associacions sectorials han assumit un paper protagonista com a plataformes de confiança que faciliten la cooperació entre empreses, centres tecnològics i administracions. En el marc de l'economia digital, és habitual que adoptin rols amb l'objectiu de millorar la competitivitat dels seus associats, com podria ser actuar com a garants d'identitat, credencials i seguretat en els anomenats espais de dades, o fins i tot com a gestors de living labs. Per a les empreses, tenir la possibilitat de poder validar solucions en un living lab constitueix un espai d'exploració ideal en reduir el risc de mercat i accelerar l'adopció, reforçant així la competitivitat del conjunt del sector.
En resum, Espanya ha construït un ecosistema d'innovació amb una base sòlida, però també amb marge de millora. Per la meva experiència, per avançar cap a un model de col·laboració més eficaç cal actuar en dos fronts complementaris.
Des de l'àmbit institucional, les universitats haurien de revisar les seves polítiques de participació en spin-offs per fer-les més atractives a la inversió privada. També resulta clau professionalitzar la relació entre ciència i empresa mitjançant figures mixtes, com gestors d'innovació, perfils tecnològics capaços de connectar ambdós mons i mantenir un diàleg continuat entre les diferents parts. A més, el sistema acadèmic hauria de reforçar i incentivar la consecució d'indicadors de transferència real en l'avaluació de l'acompliment, reconeixent el valor de la col·laboració efectiva, la creació d'empreses i la contribució al teixit productiu.
Des de l'àmbit empresarial, la col·laboració amb el sistema públic de recerca hauria d'integrar-se en l'estratègia tecnològica de les companyies, i no quedar relegada a un paper complementari. Per a això, convé que els marcs de propietat intel·lectual evolucionin cap a fórmules més flexibles, adaptades al tipus de projecte i al seu grau de maduresa. A la vegada, les polítiques públiques haurien de premiar l'estabilitat i l'evolució de les col·laboracions ja existents, afavorint relacions duradores més enllà de convocatòries puntuals.
"La col·laboració publicoprivada no és només una eina per innovar, sinó una manera d'entendre el progrés"
La col·laboració publicoprivada no és només una eina per innovar, sinó una manera d'entendre el progrés. El futur de la innovació es construirà en l'espai compartit entre el públic i el privat. Un punt de trobada on la cooperació es tradueix en competitivitat i impacte social. El repte ja no és únicament tecnològic, sinó cultural. Requereix passar de la transacció a la confiança, de la col·laboració puntual a l'aliança sostinguda i de la transferència de coneixement a la creació conjunta de valor. Si aconseguim consolidar aquest model, la innovació deixarà de ser un discurs amb aspiracions per convertir-se en un autèntic motor de desenvolupament i benestar col·lectiu.