Cal remuntar-se fins a la segona meitat del segle IX per trobar la construcció de la que la UNESCO considera la universitat més antiga del món, al-Qarawiyyin, fundada originalment com a mesquita per Fàtima al-Fihriyya a Fes, el Marroc. Des d’aleshores, les universitats han estat identificades com la llar del coneixement i la innovació, però sovint també han conviscut amb la faula de la torre de marfil: haver-se convertit en indrets elitistes i exclusius que dificulten que tota la ciència i el pensament generats dins dels murs arribi a la resta de la societat.
No és d’estranyar, doncs, que tant universitats com centres d’investigació tinguin en la transferència de coneixement una de les línies d’actuació clares. Aquest fenomen pot dur-se a terme amb jornades de divulgació o col·laboracions amb l’ecosistema empresarial, però sovint també acaba sent liderat pels mateixos investigadors que volen que les seves recerques surtin del laboratori i entrin a la fàbrica, al quiròfan o a les llars de les persones.
Les empreses derivades, o spin-offs, són precisament això: companyies nascudes en el si d’universitats, hospitals i centres de recerca que treballen per convertir investigacions ben fonamentades en productes i serveis. “Comparades amb les empreses tradicionals o les startups convencionals, les spin-offs deep tech operen a la frontera del coneixement, aborden desafiaments complexos i s’alineen amb els objectius estratègics del país”, les defineix l’informe L'ecosistema de spin-offs deep tech a Espanya 2025 de la fundació Mobile World Capital Barcelona (MWCapital). L’estudi fa referència específica a les empreses derivades especialitzades en tecnologies profundes, però és que aquesta mena d’empreses ja neixen gairebé sempre vinculades a innovacions estretament lligades al camp de la tecnologia o la ciència.
D’acord amb l’informe de la MWCapital, Catalunya és el territori líder en la creació d’aquesta tipologia d’empreses a l’Estat, amb un 28,2% de les spin-offs espanyoles. La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb un 5,5%, la Universitat de Barcelona (UB), amb un 2,2%, i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, amb un 2%, són els centres catalans que més en concentren. I l’especialització no sorprèn: biotecnologia, salut i TIC, un trinomi amb marca Barcelona protagonitzat per innovacions com el diagnòstic molecular, els biomaterials, la bioinformàtica o les plataformes biotecnològiques.
Catalunya lidera la creació d'empreses derivades tecnològiques a l'Estat, amb la biotecnologia, la salut i les TIC com a principals especialitzacions
Dins d’aquesta miríada de companyies trobem noms tan destacats com Qilimanjaro Quantum Tech. Aquesta spin-off de l’Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), la UB i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha estat l'encarregada de la instal·lació del primer superordinador quàntic del sud d’Europa i la impulsora del primer centre de dades multimodal quàntic del continent. Un altre cas, més veterà, és Fractus: nascuda el 1999 com a spin-off de la UPC, les seves antenes multimodals i en miniatura són, en bona part, les responsables que els telèfons mòbils deixessin de tenir antenes externes.
En tots dos casos, els equips fundadors estaven formats íntegrament per científics experts en la seva matèria, però no en la gestió de negoci, un fenomen que es replica en la gran majoria de spin-offs en el moment de la seva creació. I davant d’aquesta situació, sorgeix el gran dubte: què fem, ens formem internament perquè algun membre de l’equip assumeixi l’administració de la nova empresa, o busquem un perfil extern especialitzat mentre nosaltres ens centrem en el desenvolupament científic?
Preparant el terreny per fer el pas
A parer del director executiu de l’Associació Tecnio i cofundador de The Collider, Manuel Palacin, abans d’arribar a aquest punt cal assegurar un pas previ: “La primera fase és objectiva, i consisteix en l’estat de maduresa de la tecnologia, com de robusta i protegida està”. Aquesta tasca, que varia en funció del sector i l’especialitat, es pot fer “des dels mateixos centres, sense necessitat de muntar una spin-off”, a través, principalment, de les oficines de transferència de coneixement. Això sí, Palacin alerta que no n’hi ha prou amb ells: “El personal d’aquestes oficines són especialistes, però molt transversals, s’han d’entendre com uns prevendes. Cal personal específic per poder fer l’avaluació d’una tecnologia en concret”.
Un cop assegurat aquest pas, Palacin recomana incorporar-se a programes d’incubació, acceleració o venture builders, ja que són els processos que “t’acabaran d’ajudar a validar” si la solució té un nínxol de mercat. Però no només això, sinó que també és el moment en què l’equip d’investigadors pot començar a percebre si el seu lloc és a l’acadèmia o a l’empresa. “Per mi, un investigador no deixa de ser un emprenedor de la recerca”, valora Palacin, però amb un matís: “La cosa que canvia és que [la recerca] normalment es fa des del vessant públic i jugues amb diners d’altres. Quan jugues amb indicadors econòmics capitalistes, la cosa es complica”.
Palacin (Associació Tecnio): “Per mi, un investigador no deixa de ser un emprenedor de la recerca”
I és en aquesta transició que el director de l'Associació Tecnio incorpora el factor humà com a condicionant de la resposta. En primera instància, des d’un punt de prioritats personals: els investigadors que han impulsat la idea estan disposats a demanar una excedència per dedicar-se a temps complet a l’empresa? Es plantegen destinar-hi mitja jornada i compatibilitzar-ho (quan és possible legalment) amb la recerca i la docència universitària? O bé no tenen cap intenció d’abandonar l’acadèmia?
Els tres perfils d’emprenedors científics
En aquest punt, Palacin identifica tres perfils d’emprenedors. El primer d’ells és el que titla de “pota negra”, “gent tocada per Déu” que “pots posar on vulguis”, ja que “són molt intel·ligents i poden jugar el rol que vulguin”. “És un investigador top que té plasticitat mental, sap jugar en equip i fer projectes ràpids”, el defineix el CEO de l'Associació Tecnio. Això sí, Palacin admet que és un tipus de professional que no representa “ni un 1%” del conjunt d’emprenedors cientificotecnològics.
En segona instància es troba el perfil més majoritari, que són aquells “investigadors bons, que potser no tenen l’ADN emprenedor, però sí la voluntat de transformar-se”. Segons Palacin, és un perfil en auge durant la darrera dècada, gent que s’apunten a MBA o a programes d’acceleració i “agafen tot el know-how de l’oficina de transferència de coneixement”.
Són aquests els que més sovint es troben davant de la disjuntiva d’haver d’escollir entre l’acadèmia i l’empresa: “Sempre arriba un moment en què et diuen: ‘Et posarem X diners, però has de fer el salt’. I aquí és quan més por tenen”. Davant d’aquesta decisió, Palacin assegura que “la gran majoria diuen que no, només alguns valents diuen que sí, i altres agafen un rol d’assessor”. Aquesta tercera via és, pel CEO de l'Associació Tecnio, “moltes vegades la figura idònia”, ja que “no descapitalitzem el centre de recerca o la universitat, però assessora la spin-off en matèria científica, així que és un win-win per a tots”
Palacin (Associació Tecnio): “Sempre arriba un moment en què et diuen: ‘Et posarem X diners, però has de fer el salt’. I aquí és quan més por tenen”
El darrer perfil és el que Palacin denomina com a “equips perduts”, aquells que tenen tecnologies molt bones, però necessiten un director executiu de manera evident. “Aquests projectes, que són la gran majoria, des de la meva experiència no acaben bé”, apunta l’expert, que considera que en el món de les empreses derivades “necessites un alineament molt alt entre negoci i part tècnica”. El problema que identifica en aquestes situacions és que “poses un patògen” al projecte: “A vegades se somatitza i tot va bé, però a vegades no i es desalineen. I quan un equip està desalineat, podrà fer una ronda d’inversió, sortir a la tele… però no acaba funcionant”.
Lideratges interns i formació
Entre les spin-off científiques que trobem a Catalunya destaca Nimble Diagnostics, una companyia sorgida el 2022 de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), la UB i la UPC que s’especialitza en el monitoratge d’implants mèdics a través de microones. El seu cofundador i director executiu, el doctor Oriol Iborra, exemplifica el perfil d’un investigador que va optar per formar-se en l’àrea de negoci i fer el pas decidit al món empresarial. “Jo tenia molt clar com desenvolupar-ho al meu cap, i no em plantejava en cap moment agafar ningú extern. Tenia molt clar no només com treballar la indicació, sinó també com expandir-la. Em motivava, i vaig dir-me: ‘necessito formar-me’”, relata Iborra a VIA Empresa.
Com a empresa, Nimble Diagnostics es constitueix el 2022, però el projecte es remunta fins al 2014, any en què van identificar la problemàtica a què volen donar solució: milions de persones tenen diversos implants tecnològics dins del cos per qüestions mèdiques, com vàlvules, pròtesis ortopèdiques i sensors de tota mena, però no existeix cap tècnica per monitorar el seu estat sense una intervenció quirúrgica. El seu grup, originari de l’IGTP, s’especialitzava en malalties cardiovasculars, així que van començar a investigar específicament per controlar l’estat dels stents coronaris, els petits tubs que s’introdueixen en les artèries dels pacients per mantenir-les obertes quan són obstruïdes.
Iborra recorda que “la idea com a tal, òbviament esperàvem poder-la traslladar a la clínica”, però els inicis de la investigació van començar com els de qualsevol altre projecte científic: definint el marc teòric i estudiant si el que havien pensat era possible o no, i com s’havia de fer. Aquí és quan, primer, van col·laborar amb el departament de Física de la UB per estudiar a quines freqüències tenia sentit fer servir microones, i més endavant, amb el departament d’Enginyeria de la UPC, amb els quals van començar a testar l’aparell.
“A mesura que anàvem evolucionant, sempre com a projecte de recerca, vam anar cremant etapes: matemàticament, in vitro, en un model animal amb ratolins, després amb porcs…”, relata del CEO de Nimble. Tot aquest camí el van fer amb finançament públic, però va arribar un moment en què, si volien continuar amb el projecte, calia una expertesa i una inversió privada que no podien aconseguir si no optaven per fer el salt a la spin-off.
Nascut el 2014 com a projecte científic, Nimble Diagnostics va començar la transició a 'spin-off' el 2019 en necessitar més inversió i expertesa privada per continuar endavant
És aleshores, pels volts de 2019, quan Iborra, que just havia acabat la tesi doctoral, va decidir liderar la transició, motivat per la “inquietud de fer un pas més endavant”. “Està molt bé fer recerca, però el que m’agradaria és veure que això arriba al pacient”, recorda pensar. Així, amb programes d’acceleració de l’Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i la Caixa i formacions a La Salle Business School i la Universitat Pompeu Fabra - Barcelona School of Management (UPF-BSM), l’ara CEO de Nimble va adquirir els coneixements necessaris per portar el timó de l’empresa.
Iborra considera que aquestes formacions no van canviar-li “la idea de com havia de ser el projecte”, però sí que “em van obrir els ulls que executar-lo plantejava moltes altres coses”, especialment en la complexitat que suposava la regulació de dispositius mèdics. També en l’àmbit financer, que si bé ja feia anys que invertia a escala personal i sabia com analitzar grans empreses, va comprendre que qüestions com les finances i els comptes finances “no és una cosa que pots fer tu sol, i has d’anar tirant enrere i buscar qui t’ajudi a fer-ho”.
Quan la solució s’ha de buscar fora
A l’altra banda de la balança trobem els casos de les empreses que sí que busquen activament incorporar perfils professionals de gestió que els permetin centrar-se en el desenvolupament científic. En aquestes situacions, Palacin recomana buscar programes d’emprenedoria i subvencions públiques que ajudin a atreure professionals d’aquest estil. En concret, el director de l'Associació Tecnio destaca els Ajuts Innovadors d’AGAUR, els quals financen la contractació de perfils emprenedors per tot el procediment de transferència de la universitat (sempre públiques) a l’empresa. “És molt bo, perquè la persona no entra quan ja és spin-off, sinó en la fase prespin-off, cosa que no distorsiona l’accionariat i ajuda que es coneguin”, opina Palacin.
Tanmateix, l’expert també reconeix que aquesta mena d’iniciatives sovint no són capaces de cridar l’atenció dels perfils “pota negra” que definia al principi, i en aquests casos cal “una persona treballadora, que empenyi i lideri juntament amb l’equip científic”. L’altra alternativa són els programes de matchmaking que impulsen centres com IESE, ESADE o la UPC, o bé els programes d’acceleració com el mateix The Collider, que també té entre les seves funcions facilitar aquestes connexions. Finalment, existeix un darrer cas “estrany”, que és el dels CEO que busquen activament projectes a liderar. “Són gent de 50 i tants anys, que ha deixat l’empresa perquè està cansat i vol emprendre, i comença a picar portes d’universitats”, explica el director de l'Associació Tecnio.
Una marató de ritme empresarial amb les fronteres ben clares
S’opti per una via o per l’altra, Palacin deixa clar que el valor més important de tot aquest procés és la resiliència: “S’ha d’anar molt ràpidament al principi, però això és una marató, s’ha de ser resilient i eficaç”. Això sí, l’expert alerta que “no es pot perdre el temps”, ja que moltes vegades els investigadors “s’ho prenen com un projecte científic”, amb la velocitat que això implica, “i això ha d’anar amb ritme empresarial”.
Per la seva banda, Iborra remarca que “quan es fa recerca, la IP és del centre de recerca, no de l’inventor o investigador”. Això exigeix una sèrie de negociacions de repartiment de la propietat en el moment de constituir la spin-off, especialment complexes quan hi ha més d’un centre implicat. Al mateix temps, el CEO de Nimble Diagnostics té clar que cal marcar bé la frontera entre els royalties i la participació en la propietat de l’empresa: “Tot el que s’ha fet en el passat és la patent, i si funciona, rebran royalties; tot el que és la propietat de la startup, de la spin-off, és el futur. És a dir, no perquè un investigador hagi treballat en el projecte en el passat vol dir que hagi de tenir propietat de l’empresa”.
En aquesta línia, Iborra llança com a desig una major gestió activa de les universitats i centres de recerca implicats en aquestes negociacions de la propietat de les empreses derivades. “La unitat d’innovació ha de dir: ‘Si vull una spin-off que tingui robustesa, que no tingui propietat perduda i que no posi difícil prendre decisions, soc jo qui ha de dir als investigadors si té sentit o no que hi siguin’”, assenyala.
Iborra (Nimble Diagnostics): “Tot el que s’ha fet en el passat és la patent, i si funciona, rebran royalties; tot el que és la propietat de la startup, de la ‘spin-off’, és el futur”
El confudandor de Nimble també critica que “a Catalunya s’ha copiat una mica el sistema de transferència dels Estats Units, i en algunes coses ens assemblem, però en altres no”, com pot ser la injecció de capital que fan universitats com Harvard. “Hem fet una estadardització de contractes de transferència i pactes de soci, i hi ha coses que es poden regular una mica millor”, considera, com per exemple adaptar els percentatges de propietat de les universitats en funció del model de negoci de la companyia.
Amb tot, Iborra sí que lloa la implicació de les unitats d’innovació (o oficines de transferència de coneixement) de les universitats en el procés de constitució de les empreses o en la redacció del pacte de socis. “Tenen un molt bon acompanyament, sobretot si surten de dins. Està claríssim que [les spin-off] han de tenir un retorn públic, ja que són projectes finançats amb diners públics, i hi ha d’haver mecanismes que assegurin que torni a la societat amb un multiplicador”, afirma.