L’última dècada humana abans que la tecnologia ho sigui tot

De tant en tant, el món canvia de pell. La impremta, l’electricitat, internet... Cada revolució tecnològica va començar sent “tecnologia” i va acabar sent simplement “vida”. Avui ens trobem a les portes d’un altre salt igual de profund, però molt més ràpid i interconnectat: deu plataformes tecnològiques que, entre el 2025 i el 2035, podrien generar més de vuit trilions de dòlars en nova riquesa. 

Durant dècades, la innovació ha avançat per compartiments: la informàtica aquí, la biotecnologia allà, la robòtica en un altre lloc. Però el veritable canvi es produeix quan totes aquestes forces es combinen.  Avui, la intel·ligència artificial conversa amb la robòtica; els vehicles autònoms es connecten amb satèl·lits; els wearables amb el cos humà, i els algoritmes amb el cervell. Estem construint sistemes vius que aprenen i s’optimitzen sense intervenció humana constant.

"Estem construint sistemes vius que aprenen i s’optimitzen sense intervenció humana constant"

El resultat serà un planeta en què la frontera entre la cosa digital i la cosa física es difumina. Les fàbriques produiran sota la supervisió d’agents d’IA; els metges es recolzaran en ulleres de realitat augmentada i diagnòstics en temps real; els robots humanoides assumiran tasques de cura i els satèl·lits teixiran la infraestructura invisible de tot plegat. 

Les grans transformacions tecnològiques comencen amb promeses de ruptura, però arriben a la seva maduresa quan deixen de ser “noves”. Ningú parla ja de la “revolució del smartphone”: simplement hi vivim dins. 

Passarà el mateix amb aquesta nova generació. La IA no serà una eina, sinó una capa cognitiva que amplificarà totes les altres. La computació quàntica no substituirà els ordinadors, però redefinirà el que és possible. I les interfícies cervell-ordinador, avui experimentals, seran el següent pas natural en la interacció humana.

El repte no és la invenció, sinó l’assimilació. Com integrem aquestes tecnologies en societats que encara discuteixen sobre el teletreball o la privadesa digital determinarà si aquesta revolució serà inclusiva o elitista. L’any 2000, la bombolla d’Internet va esclatar perquè vam confondre “potencial” amb “present”. Avui, el risc no és la sobrevaloració, sinó la miopia: subestimar la velocitat i l’abast d’aquesta transformació. 

"Com integrem aquestes tecnologies en societats que encara discuteixen sobre el teletreball o la privadesa digital determinarà si aquesta revolució serà inclusiva o elitista"

Les tecnologies descrites no són ciència-ficció. Existeixen, funcionen i escalen. L’embut ja no és tècnic, sinó mental. Les organitzacions que continuïn pensant en compartiments, com si la robòtica, la IA o l’energia fossin mons separats, perdran rellevància més ràpidament del que internet va fer desaparèixer els videoclubs. El marc del white paper que presento, La revolució dels 8 trilions de dòlars que ningú t’està explicant, proposa entendre aquestes plataformes com a compounders: sistemes que combinen maquinari, programari i ecosistemes. La clau no és el dispositiu, sinó la xarxa de valor que permet. L’iPhone va ser poderós no per la seva pantalla tàctil, sinó perquè va crear un mercat sencer d’aplicacions. 

Mentre els titulars es concentren en la IA generativa, altres revolucions avancen en paral·lel: la robòtica redefineix la productivitat, els satèl·lits democratitzen l’accés a dades, la realitat mixta transforma l’educació i la neurotecnologia obre un nou capítol en la medicina. Cadascuna d’aquestes plataformes, per si sola, és disruptiva. Juntes, reescriuen el contracte social entre humans i màquines. 

"La robòtica redefineix la productivitat, els satèl·lits democratitzen l’accés a dades, la realitat mixta transforma l’educació i la neurotecnologia obre un nou capítol en la medicina"

Com més integrada estigui la tecnologia, menys visible serà. La IA esdevindrà infraestructura, els robots desapareixeran darrere l’eficiència i els algoritmes mèdics seran tan rutinaris com un electrocardiograma. Quan això passi, no parlarem d’innovació, sinó d’adaptació. I aquest serà el signe que la revolució ha madurat. 

Els Estats Units lideren la IA i la computació quàntica, Àsia domina la robòtica i Europa marca el ritme regulador. Però més enllà de les fronteres, el fet decisiu serà qui construeixi ecosistemes complets: educació tècnica, capital pacient, energia i polítiques coherents. El talent, no els recursos naturals, serà el nou avantatge competitiu. I el lideratge es mesurarà no per patents, sinó per la capacitat d’integrar plataformes que generin productivitat i benestar sostenibles. 

Entre el 2025 i el 2035 es mouran més de vuit trilions de dòlars en valor econòmic, però la xifra és només un reflex del veritable canvi: la possibilitat de redefinir què significa treballar, aprendre o guarir-se. Les generacions futures veuran aquesta dècada com nosaltres veiem la revolució industrial. I, com aleshores, el repte no serà crear màquines més intel·ligents, sinó construir societats més sàvies.

La pregunta no és si aquesta revolució arribarà, sinó qui l’entendrà a temps.

Perquè aquesta vegada, la tecnologia no ho canviarà tot. Aquesta vegada, ho serà tot.