Webs are-a-changing

Un conegut periodista català m’explica per WhatsApp que en veure en algun fòrum una senyora amb el meu cognom, li vinc al cap: “No hi ha tants Ganyet a Catalunya. Li vaig preguntar a ChatGPT si éreu germans i m’ho va confirmar”. M’envia una nota de veu on em llegeix la resposta del xatbot on li confirmava amb noms i dos cognoms, que sí, que som germans. “El periodisme sa té que fer”.

Abans, aquest periodista hagués fet la cerca manual en un cercador (eufemisme per no dir Google) i després de deu o dotze clics —pàgina de Viquipèdia, registres diversos, pàgines de LinkedIn i xarxes socials— hauria arribat a la mateixa conclusió. Aquesta petita història de superació il·lustra com els hàbits a Internet estan canviant; cada cop més usuaris recorrem a assistents d’IA per obtenir informació personalitzada i immediata. És un símptoma d’un canvi més profund en la manera com naveguem, com cerquem informació i, més important, de qui mana.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-OpenAI vol reinventar la web

Navegadors intel·ligents

La gent d’OpenAI, i la de Perplexity abans, ja es van adonar d’aquests canvis d'hàbits. Això, i que són els primers interessats que es produeixin. Ambdues empreses han llençat recentment sengles navegadors —Atlas i Comet— amb ChatGPT i Perplexity integrats, respectivament. Aquests navegadors pertanyen a una nova generació que porten la IA integrada. A diferència de Chrome, Safari o altres navegadors convencionals, disposen de capacitats d’agent: un terme bonic i prou futurista que indica que poden navegar en el nostre lloc i executar tasques complexes de forma autònoma.

"En lloc de limitar-se a mostrar-nos les pàgines que els demanem, Atlas i Comet poden entendre instruccions en llenguatge natural i actuar en conseqüència"

En lloc de limitar-se a mostrar-nos les pàgines que els demanem, Atlas i Comet poden entendre instruccions en llenguatge natural i actuar en conseqüència. Per exemple, l’usuari pot escriure: “Compra’m uns auriculars a Amazon que tinguin cancel·lació de soroll, els pugui portar a la butxaca i siguin de color blau”, i el navegador ho farà: obrirà Amazon, buscarà el producte i farà clic en els botons que toquin per afegir-lo al carretó. Quan sigui l’hora de pagar ens tornarà a transferir el control. De forma similar, li podem demanar coses com: “Mira la meva agenda i fes-me un resum de les pròximes reunions amb notícies recents dels clients”. Proveu de fer això amb Chrome o amb Safari.

I això, a més d’un no li fa gens de gràcia.

El comodí de la llei

Que el canvi va de veres ho demostra la denúncia que Amazon ha presentat contra el navegador Comet de Perplexity. Amazon acusa l’empresa emergent d’“accedir de forma persistent, encoberta i no autoritzada” als seus sistemes i fins i tot a comptes de clients, en violació de les lleis contra el frau informàtic. Segons la denúncia, Perplexity hauria “disfressat el seu navegador agent com si fos un usuari humà” per evitar els filtres d’Amazon i entrar on no li tocaria. En altres paraules, Comet suplanta a un usuari humà, el qual, paradoxalment, li ha demanat que ho faci, donant-li accés al seu compte perquè compri en el seu nom. I Amazon diu que això és molt lleig.

No soc advocat ni he llegit molt sobre el tema, però no sembla que hi hagi massa base legal. Amazon prohibeix que un tercer usi el nostre compte, però es pot considerar un “tercer” —agent moral— un tros de programari? Jo crec que no, per molt que s’autoanomeni agent. El problema real és que aquesta pràctica trenca la capacitat del gegant de les vendes de recopilar dades i personalitzar l’experiència.

"El problema real és que aquesta pràctica trenca la capacitat del gegant de les vendes de recopilar dades i personalitzar l’experiència"

L’eufemisme que fa servir Amazon és que l’agent de Perplexity perjudica l’experiència de compra del client i interfereix en la seva capacitat d’oferir una experiència personalitzada que Amazon ha “curat durant dècades”. Cal recordar que Amazon analitza cada clic i cada compra per recomanar productes i optimitzar el seu sistema; si qui navega és una IA, aquests patrons es distorsionen o es degraden. Amazon afirma també que Comet suposa riscos de seguretat per a les dades dels usuaris (aquí tenen raó), i que Perplexity s’ha passat pel folre totes les peticions de cessar aquestes activitats (aquí també).

Pasta

Perplexity es defensa d’aquestes acusacions, i sosté que Amazon està intentant ofegar la innovació per protegir el seu domini (em sona). En un comunicat al seu blog, l’empresa va titllar la maniobra de “bullying”, afirmant que és un cas de gran corporació que fa servir amenaces legals per bloquejar la competència i fer la vida pitjor als usuaris (també em sona).

Perplexity argumenta que els usuaris haurien de tenir dret a triar els seus propis assistents d’IA per comprar on vulguin, i que Amazon simplement vol mantenir el control perquè el seu model de negoci —basat en publicitat i posicionament de productes patrocinats— es veu amenaçat. De fet, Amazon mateix està desenvolupant eines d’IA similars dins la seva plataforma, com una funció Buy For Me per fer compres automàtiques. La batalla, doncs, no és per la tecnologia en si i pel que és legal o no, sinó per qui la controla. Estan en joc bilions de dòlars.

N’hi ha per tothom

I a la resta, com ens afecta? Per a mitjans de comunicació, creadors de contingut o pimes que venen serveis, Atlas i Comet són un problema. Un estudi recent del Columbia Journalism Review demostra que tant Atlas com Comet són capaços de descarregar el text complet d’un article exclusiu per a subscriptors. En concret, amb aquests navegadors, van poder accedir darrere el mur de pagament del MIT Technology Review, mentre que amb les interfícies estàndard de ChatGPT o Perplexity no es pot perquè són bloquejades pel sistema antibots. Resulta que, per un lloc web, la navegació d’Atlas o Comet és indistingible de la d’un humà amb Chrome. Si un editor els bloca, corre el risc de blocar també visitants humans.

També s’han encès les alarmes en el sector de la publicitat en línia. Si un agent d’IA navega com una persona, també pot acabar fent clic en anuncis patrocinats. De fet, s’ha detectat que Atlas, en ser una variant de Chrome, pot fer clic en anuncis que les xarxes publicitàries comptabilitzen com si fos d’un usuari real. Això vol dir que una empresa podria estar pagant per clics generats per una IA en lloc de per un humà, i els seus informes de màrqueting mostrarien trànsit i conversió inflats artificialment. Els sistemes antifrau publicitaris actuals no poden detectar fàcilment aquests agents, ja que imiten la navegació d’un humà. A Google i Meta se’ls gira feina si volen conservar el seu duopoli de la publicitat en línia.

"A Google i Meta se’ls gira feina si volen conservar el seu duopoli de la publicitat en línia"

N’hi ha més

Comet i Atlas no són sols; hi ha una autèntica cursa per reinventar la navegació web amb IA. Microsoft ha integrat Copilot dins el seu navegador Edge per oferir resums i assistència contextual; Brave ha incorporat Leo, que respon consultes sense comprometre la privacitat; Opera disposa d’Aria, basada en ChatGPT, i Arc ha estrenat Arc Max, amb eines que afegeixen funcions d’IA al clic dret. Tots aquests projectes, als quals se sumen iniciatives menors com Sigma AI Browser o Strawberry, comparteixen un mateix objectiu: convertir el navegador en alguna cosa més que un simple visor de pàgines, en un assistent digital capaç d’actuar de manera autònoma. La seva proliferació anuncia un canvi estructural en la manera d’interactuar amb la informació.

Aquesta tendència fa que fins i tot les companyies més poderoses del món se sentin amenaçades. Amazon ha passat a l’ofensiva legal per defensar el seu ecosistema; Google s’ha vist obligada a reformular els seus productes i pot acabar canibalitzant el seu negoci; i grans mitjans com The New York Times o Reuters han començat a blindar judicialment els seus continguts per evitar que serveixin per entrenar sistemes d’IA. La web que coneixem —basada en usuaris humans que naveguen per llocs web sota el filtre dels cercadors— va cap a una web d’agents, on programari intel·ligent actua de mitjancer. Aquest canvi, que afecta tothom, neguiteja més aquell qui més poder té.

Déjà-vu

No és la primera vegada que passa ni els protagonistes són tan diferents: Microsoft li va moure la cadira a IBM amb el Windows, Google i Meta van desplaçar les agències de mitjans i publicitat que durant dècades havien controlat la inversió global, i Amazon va trinxar l’imperi de Barnes & Noble i ha desertitzat eixos comercials sencers arreu del món. El caçador caçat: els gegants digitals d’avui —Amazon, Google, Meta— veuen com nous actors com Perplexity i OpenAI fan d’ells quan eren joves; alterant l’accés a la informació, a la publicitat i prenent-los el control sobre els usuaris. El que està en joc no és només el negoci, sinó qui governa la interfície d’accés a la informació. Cada cop que canvia, també canvia qui té el poder.