Etnògraf digital

Els 5 errors que no has de fer quan parlis d’IA

10 de Juliol de 2025

Parlar d’IA és fàcil. Parlar-ne amb propietat, no tant. Parlar del que ens pensem que és la IA no costa res. Poca gent entén què és i sobretot què no és, la IA.

Titulars apocalíptics com el recent “La IA podria eliminar la meitat de tots els llocs de treball d’oficina de nivell inicial i portar l'atur al 10-20% en cinc anys”. Una cita de Dario Amodei, CEO d’Anthropic, que veiem reproduïda en mitjans, xarxes socials i canals de YouTube d’AI bros de manera totalment acrítica.

També llegim massa sovint titulars que comparen les capacitats de la IA amb la intel·ligència humana. La sola comparació desqualifica qualsevol argument que pugui contenir la informació: és com comparar el vol d’un 747 amb el d’una gavina; tots dos volen, però els mecanismes no tenen res a veure.

L’altra és la plaga dels AI bros. Acostumen a ser crypto bros reciclats en experts en IA que quan grates una mica vol dir que són experts en escriure apunts (prompts) a ChatGPT. Són els que paguen anuncis a les xarxes socials. La visió de túnel els fa equiparar ChatGPT a IA generativa, IA generativa a IA basada en aprenentatge profund i aquesta a tota la IA: la IA és ChatGPT i ChatGPT és tota la IA. Diria unes quantes paraulotes.

La IA és molt més que tot això. És un camp interdisciplinari que es remunta a la dècada dels 1940, encara sense un nom concret, a la pregunta fundacional d’Alan Turing de si “poden pensar les màquines?”, a la creació del terme intel·ligència artificial l’any 1956, per cert, un terme volgudament cridaner per atraure fons de la Fundació Rockefeller. I si voleu podem tirar encara més enrere amb Ada Lovelace, Charles Babbage, Wilhelm Leibniz, Ramon Llull, Al Kwaritzmi i així fins a arribar a Aristòtil. Noms que els AI bros els deuen semblar personatges de videojoc.

"La IA és un camp interdisciplinari que es remunta a la dècada dels 1940"

1. És l’algorisme, idiota

Precisament Al Kwaritzmi és el protagonista del primer error i un dels més puerils: la confusió entre algoritme (o algorisme) i logaritme. Un algorisme és una seqüència de passos ordenats que resol un problema en un temps finit. D’algorismes en fem servir no només quan programem, sinó que en fem servir constantment en la resolució de qualsevol problema quotidià. Per exemple, quan ens fem una truita amb patates, apliquem un algorisme.

El terme algorisme deriva de la llatinització del nom del matemàtic, geògraf i astrònom persa Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (محمد بن موسی الخوارزمی), que al segle IX va trobar la manera de repartir herències de manera equitativa d’acord amb les lleis dels hòmens i les d’Al·là, que es veu que no era fàcil. Ho va escriure al llibre Hissab al-jabr wa-l-muqàbala (Compendi de càlcul per reintegració i comparació), d’on deriva la nostra paraula àlgebra (al-jabr).

Un logaritme, en canvi, és l’operació matemàtica inversa a la potència.

2. Els algorismes també poden ser bons?

Darrerament he llegit articles i he vist llibres que defensen els algorismes. El raonament és el següent: 1) els algorismes d’IA ens manipulen perquè seleccionen què veiem a les xarxes, què comprem a les botigues en línia i què veiem a les plataformes de streaming; 2) però hi ha tota una colla d’algorismes que ens ajuden a combatre el canvi climàtic, descobrir noves vacunes i a fer del món el país dels Teletubbies.

Els algorismes, com hem vist abans, no són massa més que “receptes per fer truita amb patates”. Si qui el fa servir té un coneixement mínim de cuina farà una bona truita; amb l’oli just, que a més serà de la cooperativa més propera, amb patates i ceba de l’hort i ous ecològics. Si el que la fa és un destraler o té males intencions, calarà foc a la cuina.

"Els algorismes, com hem vist abans, no són massa més que “receptes per fer truita amb patates”"

Repeteixo: només són seqüències ordenades de passos per a resoldre un problema concret en un temps finit; fer una truita amb patates, trobar una arrel quadrada, decidir qui és el pròxim objectiu de l’ICE per a ser deportat o decidir quin serà el següent bloc de Tetris que ens baixarà (mai el vertical quan toca).

3. Antropomorfitzar, difícil de pronunciar, massa fàcil d’aplicar

És l’error més comú de tots i el d’implicacions més profundes: tractar la IA com si fos una persona, amb intencions, objectius o sentiments. Ho fem de manera inconscient perquè tenim la tendència natural a humanitzar objectes. La pareidolia és un fenomen psicològic que fa que un estímul vague i aleatori —una casa amb una porta i dues finestres a sobre— sigui percebut com una forma recognoscible i significativa —una cara, per exemple.

Això ens passa quan interactuem amb un xatbot i el text que ens genera és tan versemblant que ens sembla escrit per un humà, ergo, és intel·ligent. Això provoca titulars com “La IA va decidir fer això” o “L’algoritme va aprendre sol” o “ChatGPT va enganyar el seu interlocutor”.

El New York Times titulava en un article de 2019 com “Les màquines aprenen, i també ho fan els alumnes”, donant a entendre que les màquines tenen iniciativa i que aprenen tal com fan els alumnes.

Els sistemes d’IA són ginys creats per humans, és més, són el resultat de la suma de moltes intel·ligències humanes. L’antropomorfisme distorsiona la realitat i fa creure al lector que un sistema d’IA és conscient o té voluntat pròpia. Terreny adobat pels xarlatans del ram. En realitat, aquests sistemes només executen algorismes entrenats amb dades generades per tots nosaltres i requereixen la supervisió i l’atenció constant… d’humans.

4. Un 747 vola. Una gavina també

Si persistim en l’error anterior arribem inevitablement a la comparació gratuïta de les capacitats de la IA amb les humanes.

Titulars tipus “La IA fa x tan bé com un humà” o “la IA ja supera els experts humans en l’àmbit y”. Impactant però fals. Les plataformes d’IA actuals són eines especialitzades que funcionen en condicions molt acotades i per a casos d’ús molt concrets —IA específica, en diem—, no tenim cap sistema d’IA capaç de generalitzar com ho fa la intel·ligència humana —IAG, IA general, en diem. Comparar la IA directament amb cervells humans (per exemple, equiparant xarxes neuronals amb el funcionament del cervell) porta a creure que la IA és conscient o que pensa com nosaltres.

Això ens porta a camins mítics com els de “la IA superintel·ligent” o “la IA conscient” i a conclusions errònies sobre els seus límits.

Quan vegeu un titular com el de la CNN on deia que “AI may be as effective as medical specialists at diagnosing disease”, arrufeu el nas.

5. Les IA? Les biologies?

Aquest error potser és el més complicat d’albirar i d’evitar. La dictadura del titular o de la columna d’opinió fa que sovint utilitzem el terme IA com si fos comptable; com si hi hagués moltes IA. La IA no és un robot o dispositiu físic únic, sinó un camp interdisciplinari on hi convergeixen les ciències pures, les naturals, les socials, les humanitats, la filosofia, l’enginyeria i, en certa manera, tots els àmbits del coneixement humà, que estem parlant d’intel·ligència.

Així, parlar de “les IA” o “d’una IA” és essencialment erroni, de la mateixa manera que quan parlem de biologia no diem “les biologies” o “una biologia”. És “la IA” de la mateixa manera que és “la biologia”. Cada aplicació basada en IA és diferent (reconeixement d’imatges, traducció, sistemes predictius, generatius, etc.) i funciona amb tecnologies, algorismes i mètodes diferents. Per tant, generalitzar —“Una IA fa això o allò”— és erroni. Si volem ser seriosos hem de parlar de “sistemes d’IA”, “tècniques d’IA” o “eines d’IA”, en singular conceptual.

"Generalitzar és erroni: hem de parlar de “sistemes d’IA”, “tècniques d’IA” o “eines d’IA”, en singular conceptual"

En tinc més

He de confessar que n’hi ha uns quants més, de tant o més greus i d’invisibles que aquest cinc.

El sensacionalisme interessat del discurs de Silicon Valley; centrar-se només en els aspectes positius (per a qui?) de la tecnologia; posar les llargues i només tenir en compte els efectes a llarg termini, obviant les externalitats negatives a curt; oblidar que perquè la IA al primer món sembli màgia, al tercer hi ha gent que cobra 1 dòlar l’hora per revisar-ne les pífies, etcètera.

Aquests i uns quants temes més els tocarem en una segona edició de què no has de fer quan parlis d’IA, que segurament també farà curt.