Pizzes de mal averany

A l’antiga Roma, abans que un general decidís entrar en batalla, un augur examinava les entranyes d’un corb o el vol d’un estol d’ocells. Si no pronosticava bons auguris, el general retirava els exèrcits i a esperar que el dia següent li fossin més favorables.

Dos mil·lennis després, tot i ser en plena era de la informació —o per culpa de ser-hi— continuem fent el mateix. Aquests dies, mig Internet està vigilant obsessivament les comandes de pizza a les pizzeries del voltant del Pentàgon, convençut que hi ha una relació causal entre el nombre de Pizzes Pepperoni despatxades i el de les bombes despatxades a l’Orient Mitjà.

Visca el patró!

El compte Pentagon Pizza Report —un perfil anònim a X— s’ha fet viral per anunciar pics de comandes a pizzeries dels voltants del Pentàgon a Washington. La lògica és senzilla: més pizzes vol dir que hi ha més reunions urgents fora d’hores i, en conseqüència, més decisions de guerra. I d’X a mitjans seriosos de tot el món que n’han creat un fenomen viral.

La informació són dades en context. En el cas que ens ocupa les dades serie el nombre de pizzes venudes, que per si sol no vol dir res. En canvi si aquest nombre està geolocalitzat i resulta que aquesta geolocalització és propera a la del Pentàgon, llavors, amb el context, les dades s’han convertit màgicament en informació. Segur?

De tant dir que vivim en l’era de la informació ens ho hem cregut. Vivim en l’era de les dades —de l’excés de dades—, que si s’escullen adequadament, poden donar la informació que més ens convingui: és el que els anglòfons coneixen com cherrypicking (collir cireres).

"Vivim en l’era de les dades, que si s’escullen adequadament, poden donar la informació que més ens convingui"

El teorema de la línia gruixuda

El teorema de la línia gruixuda diu que tres punts qualsevol sempre formen una recta sempre que sigui prou gruixuda (el recíproc també és cert: tres rectes sempre es creuen en un punt si el punt és prou gros). El Pizza Report és només la darrera aplicació del teorema.

El Pentàgon ja ha desmentit les conclusions del Pizza Report. Resulta que a les mateixes instal·lacions hi ha menjar les 24 hores; sushi, sandvitxos i cafès de guàrdia. I tampoc no estar clar que tota l'afluència a les pizzeries sigui militar. Molts pics de pizzes responen a torns de feina nocturns, guàrdies prolongades o un aniversari improvisat a l’oficina. I sí, al favor del mètode de predicció pizzer cal dir que ha predit unes quantes crisis al llarg dels anys. El que no sabem és el nombre de falsos positius deguts a pics descontextualitzats de peticions.

Els experts en OSINT (intel·ligència de fonts obertes) avisen d'allò que deia: sense tenir el context, les dades són només això, dades, i per tant no ens aporten res. Qualsevol pot anar a veure les dades d'afluència a una pizzeria a Google (aquelles barretes que indiquen quanta gent hi ha hora a hora i si hi ha més gent de l’habitual) i fer-ne un tuit buscant el clic fàcil. Posar-hi context ja és una altra cosa; cal voluntat d’informar i mètode, conceptes renyits amb el clic fàcil.

Nous augurs, el mateix món

De corbs, estols d’ocells i lèmurs, a les pizzes de Pepperoni, Marinara o Quatre Estacions; no sembla que hàgim evolucionat massa. Avui, com fa 2000 anys el nostre cervell necessita trobar patrons en dades per a transformar-les en informació.

"Avui, com fa 2000 anys el nostre cervell necessita trobar patrons en dades per a transformar-les en informació"

Adès ho fèiem mirant entranyes de xai, fetges de corb i presència de lèmurs (animals mitològics dels que el lèmur agafa el nom). Ara correm a esventrar resultats de Google, tuits, geolocalitzacions, metadades i mems virals. Canvia la tecnologia però la necessitat de trobar patrons en un món incomprensible és la mateixa.