Periodista i consultor de comunicació

La batalla publicitària d'una OPA

11 de Setembre de 2025
Agustí Rodríguez, opinador de VIA Empresa

Durant l'OPA llançada per BBVA sobre Banc Sabadell, ambdues entitats han lliurat una segona guerra amb estratègies, tons i suports molt diferents. BBVA ha articulat una comunicació “pro-projecte” per seduir els accionistes del Banc Sabadell a TV, ràdio, publicitat exterior i mitjans digitals, mentre que el Banc de Sabadell ha desplegat una defensa “pro-independència” amb peces editorials i gràfiques d'alt contingut informatiu fonamentalment en premsa i xarxes socials ampliada amb publicitat exterior en places clau i en les seves pròpies entitats i suports.

 

El BBVA va centrar la seva narrativa en els avantatges d'“un nou banc” resultant de l'operació i a obrir un diàleg entre accionistes. La campanya “D'accionistes de BBVA per a accionistes de Banc Sabadell” (també referida com a “Avançem”) mostrava testimonis reals i convidava a “imaginar junts” l'entitat combinada; es va difondre a televisió, ràdio, plataformes digitals i mitjans exteriors.

Per la seva banda el Banc Sabadell va articular la seva resposta sobre dos eixos: la plataforma “Poder triar és el teu poder” —que reivindicava la llibertat de treballar amb diversos bancs, molt orientada a pimes— i una sèrie de peces editorials “posar els punts sobre les is” que explicaven per què considerava l'oferta “hostil” i quins riscos hi veia (concentració, impacte en clients i autònoms). Aquestes creativitats es van publicar a xarxes socials i a premsa impresa autonòmica i en mitjans nacionals.

 

"El BBVA va centrar la seva narrativa en els avantatges d'“un nou banc” resultant de l'operació i a obrir un diàleg entre accionistes"

I quins han estat els eixos i el to dels missatges? El BBVA ha utilitzat un to conciliador i institucional, posant en valor la complementarietat, la mida i la inversió tecnològica. En les seves campanyes ha buscat la confiança amb testimonis d'accionistes “reals” i una estètica sòbria alineada a la seva plataforma de marca. La peça va ser objecte de reclamació de Banc Sabadell davant Autocontrol per suposada publicitat enganyosa; l'organisme va desestimar la reclamació.

Per la seva banda, el Banc Sabadell va utilitzar un to pedagògic i reivindicatiu. En concret, va alternar peces de textos llargs en què posava l'accent en la defensa de la “independència” i del “dret a triar” amb execucions simbòliques amb el drac de Sant Jordi, que reivindicava l'arrelament territorial i el lideratge bancari al sector de les pimes.

La comparativa revela dos manuals diferents per a una mateixa contesa: el BBVA ha apostat per l'hegemonia mediàtica i el relat de construcció conjunta per guanyar el “sí” dels accionistes; el Banc Sabadell ha defensat el seu projecte independent amb missatgeria editorial i simbòlica que apel·lava a l'elecció i a la identitat. Segons han revelat diferents experts en publicitat en aquesta OPA tan llarga i polititzada, l'elecció de “fons” de les estratègies no ha estat casual: abast i potència per instal·lar un marc (el del BBVA) i profunditat i proximitat per matisar-lo (el del Banc Sabadell).

A les xarxes socials, els hashtags crítics amb l'OPA (#NoALaOPA, #SabadellIndependent) van tenir una tracció més gran que els missatges pro-BBVA. Això s'explica perquè la defensa local i dels petits negocis genera més enganxament emocional que un missatge d'eficiència financera.

Les publicacions del Banc Sabadell a LinkedIn i Twitter que incloïen missatges de suport a les pimes o a l'“elecció de banc” van ser més compartides que les campanyes institucionals de BBVA que, tot i ser d'excel·lent qualitat, resultaven percebudes com a corporatives.

"La defensa local i dels petits negocis genera més enganxament emocional que un missatge d'eficiència financera"

Però a tothom no li ha interessat aquesta OPA ni les seves conseqüències. I així ho afirmen les enquestes, que també juguen el seu paper en les estratègies de comunicació. I si no pregunteu vostès als partits polítics per la seva importància. Un estudi de Kantar publicat per El Periòdico va mostrar que el 76% dels espanyols va afirmar que la fusió els afectaria “poc” o “gens” a nivell personal; la percepció és similar a Catalunya (73%). És a dir, el gran públic percep el conflicte com un assumpte corporatiu llunyà. D'altra banda, en una enquesta realitzada per Estrategias de Inversión, el 77% dels accionistes de Sabadell rebutjaven l'OPA i el 92% considerava que el preu ofert no és just. Molts estimen que l'oferta està clarament perjudicant només els accionistes de Banc Sabadell.

Des del punt de vista social i d'imatge, Banc Sabadell ha aconseguit consolidar una imatge defensora de la lliure competència, compromesa amb les pimes i contrària a l'oligopoli, cosa que ha ressonat favorablement entre els seus stakeholders.

Per la seva banda el BBVA, malgrat la seva capacitat de comunicació massiva i suport tècnic, arrossega en alguns sectors una valoració menys favorable, penalitzada per percepcions d'excessiu poder i possibles conseqüències negatives per al teixit financer i social.

A partir d'ara i amb el nou escenari obert, és possible que veiem campanyes una mica diferents. Segur que els creatius hi estan pensant perquè és molt el que està en joc.