Les coses sagrades
20
de Maig
de
2026
I què és sagrat, per a vosaltres? Em diu mentre bevem un te a la nit, abans d’anar a dormir. Em quedo pensant una estona, no crec que em vingui res al cap. La veritat és que, si ho penso, no tenim res que es pugui considerar sagrat. Els diners, per a algunes persones avaricioses. La natura, per als més ecologistes. Potser les esglésies per a les persones religioses. Les criatures, potser? Res no em resulta una resposta prou convincent. Ella i la seva religió veneren a les vaques, que són intocables i s’han de respectar per sobre de tot. Nosaltres ens bevem la seva llet i les fem a la brasa de tant en tant, la qual cosa em provoca una sensació de salvatgeria dins meu que no havia viscut des que em vaig plantejar fer-me vegetariana. No és la cosa més salvatge que fem, matar animals per menjar-nos-els, però s’hi acosta bastant. Però mai m’havia parat a pensar en què considerem sagrat, nosaltres, els blancs, els europeus, els occidentals.
Si vols saber-ne més
Una de les coses que encara no li he explicat és que un dels meus autors preferits pel pensament ecològic és Raimon Panikkar, fill de mare catalana i pare hindú que va ser un dels grans contribuïdors a la reflexió sobre l’ecologia profunda a casa nostra. Segons l’autor vivim en un context històric, polític i social on el coneixement científic creix de manera exponencial, impulsat tant pel progrés tècnic i econòmic, on si bé hem pogut resoldre molts dels grans reptes contemporanis encara tenim una assignatura pendent: la nostra convivència amb la natura.
Per aquest autor, hem passat de concebre la terra com una entitat viva i integrada, quasi sagrada, a una entitat inerta i material de la qual en podem extreure recursos per als nostres fins humans. Aquesta explotació, que hem portat per sobre dels límits del nostre planeta, està transformant la relació entre la societat i la natura cap a una interacció perjudicial. Per això, Panikkar demana repensar aquesta relació a partir de l’ecosofia, és a dir, la filosofia de l’ecologia, ja que no existirà mai una sostenibilitat que funcioni si no transformem abans la consciència.
"Mai m’havia parat a pensar en què considerem sagrat, nosaltres, els blancs, els europeus, els occidentals"
És una pregunta estranya? Em diu l’amiga, veient que tardo més que de costum a respondre. Li dic que no, però que no sé què és sagrat, per a nosaltres. Crec que això ho vam perdre amb la modernitat, li responc, i ara que hi penso, em fa una mica de llàstima.