La felicitat és improductiva
13
de Maig
de
2026
Quan estic contenta no escric tan bé, o com a mínim no de manera fluida. Potser apunto paraules o idees, anoto coses a una llista, però no escric de la mateixa manera. He observat que moltes altres persones pateixen els mateixos problemes. De fet, la majoria de les persones que escriuen tenen els mateixos problemes en general. A Un dietari sentimental, al dia 20 de desembre de 2019, Júlia Bacardit escriu: “La felicitat no fa de bon narrar. Es pot evocar el record de les felicitats, però la felicitat per se, neta de nostàlgia, vol poques paraules”.
La felicitat vol poques paraules, perquè quan ets feliç no tens la necessitat d’explicar tantes coses. Quan estem feliços tenim una sensació de satisfacció interna o, en altres paraules, no existeix una necessitat d’expressar o canalitzar cap contradicció o tensió perquè no n’hi ha, de tensions i contradiccions, en la felicitat. Aleshores, és clar, escriure és molt més complicat, perquè el confort emocional no necessita massa paraules.
"La felicitat vol poques paraules, perquè quan ets feliç no tens la necessitat d’explicar tantes coses"
Potser per aquesta raó no podem ser feliços tota l’estona, perquè si ho fóssim no faríem res. De fet, un dels símptomes més propis de l’enamorament és no poder concentrar-se, no fer res de profit durant uns dies. Quan ets feliç no vols acabar un capítol de la tesi, vols sortir a fer un passeig, menjar-te un gelat mirant els animalons del parc o sortir a córrer. Necessites alliberar endorfines i, tan sols essent, et sents bé.
En canvi, quan tens un dia trist, quan t’has barallat amb algú o quan estàs enfadada per alguna cosa concreta, tens moltes més necessitats emocionals. Necessites expressar allò que et passa, treure coses de dins, fer saber a tothom que t’està passant una cosa injusta i que no vols enfrontar. Quan estic enfadada escric molt millor, així com quan penso en alguna cosa que em provoca una emoció negativa forta, des de la tristor a la ira.
Si vols saber-ne més
Només hi ha una excepció, i són les cançons. Hom pot escriure cançons felices, però no pot escriure textos massa llargs. Les cançons, segurament pel component musical, són molt més compatibles amb la felicitat. Però és l'única possibilitat. La resta, fins i tot la poesia, és molt millor quan parla de coses tristes. Suposo que per això els russos escriuen tan bé, perquè sempre estan ensopits. Deu ser el fred.