Deixar de ser e-mbècils

L’11 de setembre commemorem que la lluita per la sobirania política de Catalunya continua. Que fa massa anys? Sí. Que cada any és més urgent que l’anterior? Agafeu un rodalies de Renfe.

La Diada es torna a cada any que passa més en un dia de futur que no pas de memòria. Un futur que es projecta cada cop a més àmbits de sobiranies que encara no tenim. Si al segle XIX la batalla era pel territori i els estats arribaven fins on els seus exèrcits eren capaços de controlar; i al XX la batalla era per les ones i els estats arribaven allà on ho feien les seves antenes, avui la batalla és pel control de les dades, de les infraestructures i de la intel·ligència artificial: qui controla aquests recursos articula poders que rivalitzen amb els dels estats.

Si vols saber-ne més

 

   

Josep M. Ganyet-Matar la veritat, mata

Dependència

Catalunya i, per extensió, Europa, són avui colònies digitals. Les nostres dades s’emmagatzemen en servidors de grans corporacions nord-americanes o xineses. Els programes amb què treballem cada dia —del correu electrònic a les eines de videoconferència— estan controlats per actors externs, que en general no ens cauen massa simpàtics. Els xips que fan funcionar les nostres màquines —des de la torradora al cotxe, passant pel mòbil— arriben d’Àsia o dels Estats Units. I els models d’intel·ligència artificial, als quals donem capacitat de decisió sobre serveis públics, són de San Francisco, Seattle o Shenzhen, les noves seus de la sobirania econòmica, política i cultural.

La UE ha reaccionat tard i malament a cada nova iteració de privatització de sobirania popular, i no ha estat fins als últims anys que ha posat la sobirania digital a l’agenda. Regulacions pioneres, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la Llei de Mercats Digitals o la recent Llei d’Intel·ligència Artificial, són necessàries, però no suficients. Si volem sobirania digital de veritat caldrà una revolució.

"La UE ha reaccionat tard i malament a cada nova iteració de privatització de sobirania popular, i no ha estat fins als últims anys que ha posat la sobirania digital a l’agenda"

Revolució

Com que tenim el diagnòstic clar, fer la revolució sembla —com totes les revolucions— fàcil sobre el paper... si estem d’acord a assumir-ne les conseqüències:

Primer, hauríem de mirar de tenir les dades sota sobirania pròpia. Continuar depenent de servidors sotmesos a legislacions estrangeres és el camí més ràpid vers la irrellevància geopolítica. Les nostres dades personals i corporatives han de residir a Europa, amb garanties completes de privacitat i seguretat. Iniciatives com DNS4EU —espai europeu digital segur— intenten respondre a aquesta necessitat. DNS4EU és un servei europeu de resolució DNS, privat, segur i al marge de legisladors externs. 

"Continuar depenent de servidors sotmesos a legislacions estrangeres és el camí més ràpid vers la irrellevància geopolítica"

En segon lloc, necessitem infraestructures i programari europeus. La dependència actual de núvols americans o microxips asiàtics és un punt feble geopolític. Cal construir un “EuroStack” tecnològic que inclogui xips, núvols sobirans, programari obert i alternatives locals. L’EuroStack és un conjunt organitzat i interoperable de tecnologies digitals, apilades des de la base física fins a les aplicacions intel·ligents, amb l’objectiu de construir una infraestructura europea sòlida i sobirana. Aquesta proposta ja està sobre la taula, amb un pressupost proposat de 300.000 milions d’euros per a la pròxima dècada.

Pel que fa a la intel·ligència artificial, un primer pas seria obligar que tota aquella que es desplegui a la UE hagi de ser respectuosa amb els seus valors fundacionals. El segon pas hauria de ser desenvolupar models genuïnament europeus que, en ser-ho, ja portarien els valors de diversitat idiomàtica, cultural i social incorporats.

També és clau disposar d’una legislació que no només reguli, sinó que impulsi la indústria. El Brussels effect —la influència global de les nostres normes— és un avantatge, però només si hi ha empreses competents darrere que puguin materialitzar alternatives reals.

"El 'Brussels effect' és un avantatge, però només si hi ha empreses competents darrere que puguin materialitzar alternatives reals"

I, per últim, la sobirania digital necessita diners i cooperació estratègica. No es construeix només amb discursos, sinó amb inversions on toca en R+D, startups i projectes públics i privats que consolidin un ecosistema digital propi. En aquesta línia, la Comissió Europea ja ha anunciat una inversió de 1.300 milions d’euros en IA, ciberseguretat i competències digitals dins del programa Digital Europe 2025-2027.

e-mbècils

Com la sobirania catalana, a cada any que passa, la sobirania digital europea és més peremptòria: ens hi juguem el futur econòmic, geopolític i, més important, el futur democràtic. La pandèmia i la crisi dels microxips van demostrar que exposats que estem quan depenem d’una cadena de distribució global. L’inici de la guerra a Ucraïna ens va recordar la importància de la sobirania energètica. La sobirania digital no és menys important: sense control de les dades i de les infraestructures, no hi ha llibertat real. Els ho podeu preguntar als immigrants detinguts als EUA, sotmesos a un seguiment continu gràcies a l’Immigration OS de l’empresa Palantir.

“Els catalans fa 500 anys que estem fent l’imbècil. No es tracta de deixar de ser catalans, sinó de deixar de fer l’imbècil!”, va escriure Joan Sales a Mercè Rodoreda el 4 d’octubre de 1962. Una frase malauradament atemporal, sovint mal citada i que té el do que generalitza molt bé. Si l’apliquem a Europa i a l’àmbit digital podríem dir: “Els europeus ja fa 50 anys que estem fent l’e-mbècil. No es tracta de deixar de ser europeus, sinó de deixar de fer l’e-mbècil”. Com en el cas dels catalans, això implica enfrontar-se amb el poder actual: qüestionar-ne els monopolis, fomentar l’ús de codi obert a administracions i empreses, prioritzar solucions locals en la contractació pública i exigir que les grans tecnològiques paguin impostos on fan l’activitat. I si pel camí ha de caure alguna xarxa social, ja ho celebrarem.

"La Diada ens recorda que la sobirania mai no s’aconsegueix per concessió, sinó per convicció i acció col·lectiva"

La Diada ens recorda que la sobirania mai no s’aconsegueix per concessió, sinó per convicció i acció col·lectiva. De la mateixa manera que cap estat decimonònic no regala la independència, cap gran tecnològica tampoc no ens regalarà la independència tecnològica: l’hem de lluitar. I la lluita és a cada clic, a cada mem que reenviem, a cada plataforma que paguem i a cada mitjà de comunicació local que deixem de fer-ho. La revolució per deixar de ser e-mbècils, com totes, no serà massa amable amb l’statu quo i farà víctimes, que sempre seran menys que si no fem res. Bona Diada a tothom.