Diguem no al BBVA!

Diguem no. No, nosaltres no som d’eixe banc.

El principal accionista individual del Banc Sabadell, un inversor mexicà, diu que vendrà el seu gairebé 4% de les accions al BBVA. És conseller del Sabadell i ara se’n desmarca. Tant li fot perdre-hi uns quants milions. Que no li hagin ofert alguna cosa! El BBVA s’hi juga molt i té més del 50% del seu negoci a Mèxic. El món dels negocis és tan llefiscós…

Si vols saber-ne més

 

   

El Sabadell justifica el sí de Martínez al BBVA i no espera "cap efecte" en l'acceptació de l'OPA

És una mala jugada per a Josep Oliu i per a tots els que creiem en el Sabadell i en el seu futur independent. I munició per al BBVA. No és pas determinant, no, i tant de bo, finalment, siguem més els que volem que el Sabadell continuï el seu camí en solitari com fa des del 1881 que els que volen que ara desaparegui en mans d’uns corsaris del món financer.

Parafrasejant Raimon, el cantautor de Xàtiva, i el seu emblemàtic Diguem no, jo dic: no, diguem, no. Nosaltres no som d’eixe banc. Més enllà de les equacions de canvi, les primes i els possibles guanys presents i futurs, no ho som, perquè l’aspiració del Sabadell no ha estat mai la de ser global, ni tan sols el més gran d’Espanya o d’Europa. Ni els accionistes i clients tampoc no hi aspiren pas. No. L’ambició del Sabadell ha estat només ser el millor per als seus clients i el més rendible per als seus accionistes, que mai -tot sigui dit de passada- no han deixat de percebre un dividend cada any per les seves accions.

Alocució de l'alcalde de Sabadell l'any 1926, quan el Banc Sabadell va estar a punt de desaparèixer | Manel Camps

El Sabadell no ha tingut tampoc mai un president capaç de contractar i finançar el comissari Villarejo per espiar empresaris i competidors durant més d’una dècada, ni directius imputats per delictes de suborn i revelació de secrets, com sí que li ha passat al BBVA. I per això encara té obert un procés penal d’aquells que es van dilatant en el temps i sempre s’acaben perdent en la memòria de la gent. La gestió del Sabadell, per contra, es manté impecable i des de la visió i la mentalitat assenyada que tenim en aquesta part de món, essent un bon exemple que aquí també sabem ser banquers si ens deixen, perquè, sense ser millors ni pitjors que altres, hi ha coses que nosaltres no les fem.

En cap moment el Sabadell ha volgut integrar un banc -i mira que n’ha adquirit i integrat més d’una dotzena!- contra la voluntat de l’entitat integrada, la dels seus principals accionistes i una bona part dels analistes del mercat. Impensable. Sempre ha pactat l’operació i si no hi ha hagut acord, no s’ha entossudit a fer-la, perquè la cultura corporativa, el tarannà i el pensament dels que han portat i porten avui el Sabadell amb Josep Oliu Creus al capdavant no ha estat mai fer entrar el clau per la cabota ni forçar res ni ningú a fer res contra la seva voluntat.

"En cap moment el Sabadell ha volgut integrar un banc contra la voluntat de l’entitat integrada, la dels seus principals accionistes i una bona part dels analistes"

Aquesta persistència malaltissa del BBVA enfront del rebuig unànime que s’ha guanyat l’OPA entre accionistes, empresaris, institucions, agents socials, analistes i, en general, entre l’opinió pública i publicada és una mostra de l’arrogància i el menysteniment que gasta envers tot allò que realment significa aquest rebuig socioeconòmic generalitzat d’identificació amb el projecte, l’executòria independent i l’arrelament que encarna el Sabadell. I, sobretot, palesa una necessitat i una desesperació per aconseguir-ho que no fan pas preveure res de bo.

Altrament, l’actuació prudent i pragmàtica del Sabadell -a vegades criticada, per cert, per massa conservadora- situa avui l’entitat en un hàbitat ben determinat, estable i conegut com és el del mercat espanyol, ben allunyat, per tant, del territori més incert, exposat i inestable que trepitja cada dia el BBVA, en tenir el 70% del seu negoci i el 60% dels seus beneficis entre Mèxic i Turquia. D’aquí plora la criatura. Acceptar l’OPA del BBVA seria participar dels riscos econòmics i polítics sempre latents en països inestables i de menor seguretat jurídica com els esmentats.

Fundat a Catalunya amb 127 empresaris i comerciants de Sabadell, recordem-ho, avui encara els accionistes minoritaris tenen un pes significatiu al Sabadell, mentre que el BBVA està totalment en mans dels grans fons d’inversió internacionals i altres inversors institucionals. La sensibilitat i necessitats del petit accionista ja no formen part, per tant, de la seva governança.

"L’actuació prudent i pragmàtica del Sabadell situa avui l’entitat en un hàbitat ben determinat, estable i conegut com és el del mercat espanyol"

Només per tot això i perquè el BBVA no valora com cal el Sabadell, hauríem de dir no a l’OPA, però millor fer-ho perquè no té cap sentit que deixem que ens prenguin un bon banc, ben gestionat i pròxim, que ens entén i ens serveix des de fa gairebé 145 anys. I sent pràctics, sempre és molt millor poder triar entre cinc o sis entitats que no pas haver-ho de fer entre dues o tres.