Diners per habitatge públic no n’hi ha, perquè no els dona la gana

Fa uns mesos la Comissió Europea va enviar un missatge important al govern espanyol. Se’n va publicar alguna cosa, per exemple aquí, però la notícia no ha calat. No s’hi ha insistit prou. És de suposar que no interessava. Perquè el missatge era prou clar. Venia a dir que amb el problema d’habitatge i de pobresa infantil que té Espanya, no sembla lògic no apujar l’IVA del 10% al 21% a bars, restaurants i hotels. Demanava, entre altres coses, augmentar l’oferta de pis social. No ho deia -però es desprèn de la picada de crostó- que la cançó de la solidaritat i almoina que sempre practica Espanya a Europa ja comença a cansar. I és que de diners n’hi ha, però cal anar-los a buscar. Quantifiquem dos exemples.

La no aplicació de l’IVA al 21% per als establiments turístics, significa renunciar a 7.000 milions, segons calcula la Comissió. Aplicant-hi la proporció corresponent, signifiquen uns 2.000 milions per Catalunya. Alguns, els que no volen que això es bellugui, adduiran que l’IVA és un impost estatal i que Madrid n’és el responsable. Que no l’apujarà. Tenen raó. Però amaguen el fet que la Generalitat tampoc ho vol. Hi ha una llei (l'impost sobre les estades en establiments turístics, IEET) que estableix la possibilitat d’un recàrrec sobre les pernoctacions. Addicionalment, els ajuntaments poden aplicar recàrrecs sobre les pernoctacions. El que vull dir és que, entre totes dues administracions -totes elles catalaníssimes, sembla ser- podrien recaptar aquests 2.000 milions, si volguessin. Cal voler-ho fer. Perquè, és clar, es parla molt del lobby que fan els anomenats grans tenidors -que acumulen el 10% de les propietats-, però poc dels lobbies turístics que assetgen cada dia els ajuntaments de ciutats de Catalunya a més del govern de la Generalitat. Pel que es veu, aquests lobbies turístics són molt més efectius que els fons voltor. Bé, de moment ja portem 2.000 milions l’any que no dona la gana de recaptar. Anem per una altra partida disponible.

"Si els catalans sabem sumar -cosa que, a voltes, dubto- estem renunciant que s’ingressin 2.500 milions"

Les autopistes de l’estat a Catalunya -les que gestionava Abertis- recaptaven uns 500 milions l’any -la dada es pot trobar a les memòries dels darrers anys de l’empresa-. La Generalitat podia haver negociat el traspàs d’aquesta infraestructura i aplicar-li peatges. No? Al cap i a la fi, és el que ha fet el govern basc. Més detalls aquí. Les institucions basques van negociar el traspàs de les autopistes de l’estat i aquest tindrà lloc a finals del 2026. Els seus peatges començaran el 2027. No ho deixen refredar. Una altra notícia que no ha tingut difusió a Catalunya -censura a canvi dels 50 milions de subvenció a la premsa?-. Catalunya també ho hagués pogut negociar, i no ho ha fet -nota al marge: veuen per què mai serem independents?-. Ha guanyat el lobby del populisme i han aconseguit que l’AP7 hagi esdevingut una via inútil quan hom ha de planificar qualsevol desplaçament. O sigui que, comptat i debatut: 500 milions.

El cas és que, si els catalans sabem sumar -cosa que, a voltes, dubto- estem renunciant que s’ingressin 2.500 milions. Ep, amb una característica: son anuals. S’ingressarien cada any. Per a quants habitatges dona aquesta quantitat? Quants cada any, és clar.

Els mals governs, els mals polítics catalans, estan enfonsant el país, per si no se n’han adonat. Clar que soc subjectiu i potser tot això que ja ens està passant és culpa de l’extrema dreta que encara ha d’arribar. Imagineu-vos quan arribi!