Els dos grans equips de la IA

En el món de la intel·ligència artificial, les rivalitats empresarials s’assemblen cada cop més a una Champions League tecnològica: els clubs gasten fortunes, fitxen talent d’alt nivell i s’enfronten en partits mediàtics on els gols són patents, papers científics o versions beta filtrades. I, com en tot bon esport, la competició no hauria de ser només de dos equips.

Durant anys, el duel més sonat ha estat entre OpenAI i Anthropic. Dos conjunts amb estils molt diferents: uns juguen a l’atac amb màrqueting i molta exposició mediàtica; els altres prefereixen l’estratègia de la contenció, l’ordre tàctic i el discurs de la “IA segura i responsable”. Però aquesta temporada, el camp s’ha ampliat. Nous equips de la Xina, com DeepSeek, o gegants europeus que intenten treure el cap. La guerra ja no és un clàssic: és un mundial.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Els nous escribes

Segons diverses fonts del sector, el flux de talent entre OpenAI i Anthropic continua intens, però ja no és l’èxode d’un sol sentit. Tenim un mercat obert en què els enginyers canvien d’equip buscant estabilitat, no ideals.

"Tenim un mercat obert en què els enginyers canvien d’equip buscant estabilitat, no ideals"

Anthropic, que el 2021 semblava un projecte de resistència moral, ha anat professionalitzant el seu joc. I OpenAI, que fa un any semblava que s’ho emportava tot, ara ha de defensar el títol davant la pressió financera i la necessitat de demostrar rendibilitat. Segons DigiTimes, Anthropic podria assolir el punt d’equilibri financer cap al 2028, mentre que OpenAI encara preveu pèrdues operatives massives fins passat el 2030. 

El mapa d’aliances també ha canviat.

OpenAI continua lligada a Microsoft, però ha signat un acord monumental amb Amazon Web Services (AWS) per entrenar els seus models en la infraestructura d’AWS, un moviment que ha deixat més d’un analista bocabadat. D’altra banda, Anthropic no només manté el suport d’Amazon i Google, sinó que ha anunciat un pla d’inversió de 50.000 milions de dòlars per aixecar els seus propis centres de dades.

La jugada és clara: qui domini el maquinari dominarà el marcador. Els estadis de la nova era són els centres de dades, i els patrocinadors no són marques de cervesa, sinó fabricants de xips.

"Els estadis de la nova era són els centres de dades, i els patrocinadors no són marques de cervesa, sinó fabricants de xips"

La narrativa també s’ha anat igualant.

OpenAI, que s’havia convertit en sinònim d’innovació, ara vol convèncer el món empresarial que també és fiable, segura i rendible. Anthropic, que predicava prudència i ètica, ha passat a ser un competidor ferotge amb productes orientats al gran mercat.

La diferència de discurs és cada cop més cosmètica. A la pràctica, tots juguen amb el mateix objectiu: captar inversió, dominar mercats i mantenir la narrativa de “responsabilitat” mentre creixen a un ritme exponencial. Com amb els futbolistes moderns, la samarreta canvia, però els interessos són els mateixos.

Les represàlies continuen sent part del joc.

Les denúncies creuades per ús indegut de models, els vetos d’accés o les sospites d’“entrenament encobert” són ja habituals. A l’agost, es va tornar a parlar d’espionatge industrial entre rivals, amb acusacions que recorden més una saga d’espies que una disputa de laboratoris.

Tot i això, entre partit i partit, els directius comparteixen llotja: participen junts en fòrums de regulació, projectes d’estàndards oberts i acords de seguretat per evitar que el seu propi joc se’ls escapi de les mans. Enemics íntims, us sona?

"La lliga s’ha globalitzat, i ja no n’hi ha prou amb dominar Silicon Valley: cal defensar la porteria davant rivals que juguen amb regles, finançament, idiomes i governs propis"

Mentrestant, al marge dels dos grans, equips emergents com Moonshot AI o xAI (l’empresa d’Elon Musk) comencen a marcar els primers gols. Els xinesos han sorprès amb models que, en alguns tests, superen tant OpenAI com Anthropic en comprensió i eficiència. La lliga s’ha globalitzat, i ja no n’hi ha prou amb dominar Silicon Valley: cal defensar la porteria davant rivals que juguen amb regles, finançament, idiomes i governs propis.

El mercat de la intel·ligència artificial, doncs, no és tan diferent del futbol: rivalitats, fitxatges milionaris, pactes de despatx i traïcions calculades.

Potser el futur no el decidiran màquines hiperintel·ligents, sinó un grapat de directius que saben jugar a tribuna mentre mengen canapès. I nosaltres, com bons aficionats, continuem pagant l’entrada, la samarreta i els drets televisius… sense saber si l’equip que animem competirà per la glòria o baixarà a segona digital.