'Enshittification': la merda de la tecnologia

Cory Doctorow va inventar un terme que hauria de sonar a tothom: enshittification. És aquest procés silenciós però implacable pel qual qualsevol plataforma digital consolidada empitjora per sistema. No és un accident, és gairebé una llei de la gravetat tecnològica: com més poder té una plataforma, més prioritzats són els seus interessos i més degradada queda l’experiència de l’usuari.

Un exemple recent: el llit intel·ligent Eight Sleep, que va deixar de funcionar quan el servidor va tenir una caiguda. Un llit que necessita connectar-se a Internet per “funcionar” i que s’escalfa i et deixa sense dormir si no li arriben les dades? Això és més un nou gènere de terror, que no pas un futur ideal. I no és un cas aïllat: tenim cotxes que només funcionen amb una app que no té cobertura en un port de muntanya i apaga els sistemes del cotxe, fer fotos als QR dels restaurants per llegir la carta, neveres que decideixen què pots menjar d'acord amb sensors interns que fallen en temperatures fredes, i interruptors que s’engeguen cinc segons més tard de prémer el botó perquè la wifi va lenta. Benvinguts a l’era on el teu objecte “intel·ligent” et fa la vida una mica més merdosa.

"L''enshittification' és aquest procés silenciós però implacable pel qual qualsevol plataforma digital consolidada empitjora per sistema"

Doctorow explica que les plataformes segueixen un patró clar: primer conquereixen usuaris amb serveis brillants, després extreuen tot el que poden dels actors intermedis i, finalment, maximitzen beneficis degradant l’experiència. TikTok, Google Search, Amazon, cafeteres, llits o Spotify: molts entren en aquest patró, només que amb nivells diferents de subtilesa. La ironia és que ens venen la degradació com a “la gran innovació”. Però si tenim un mínim de memòria tecnològica, veiem com hem anat caient en aquesta trampa molt a poc a poc. 

Als 90 teníem videojocs on només pagaves una vegada i prou. Google mostrava exactament el que volies sense haver de filtrar resultats patrocinats als primers llocs. I l’Internet, aquella meravellosa jungla d’idees, blocs i webs, no tenia 50 pop-ups cada cop que visitaves un lloc web, i la gent era amable i servicial.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Els fills d’Alexa

L’enshittification és omnipresent: Apple i la seva obsessió per tancar ecosistemes, Spotify que decideix què pots escoltar, TikTok que prioritza contingut pagat, Meta i les seves escoltes actives, i Google que fa servir la teva pròpia cerca contra tu amb resultats patrocinats. Fins i tot els gadgets domèstics més innocents, com un termòstat o una bombeta, poden ser un malson.

Crec que hi ha una responsabilitat explícita quan es desenvolupa un servei: la tecnologia hauria d’ajudar-nos, no capturar-nos. Hem de defensar autonomia, interoperabilitat, accessibilitat, i transparència. No és només nostàlgia: és recordar que l’experiència digital podria ser millor, més lliure i més justa. Que el futur no sigui només un ecosistema tancat d’interessos corporatius, sinó un espai on l’usuari encara pugui sentir que controla, gaudeix i decideix.

"I mentre ens venen un matalàs amb wifi, potser val la pena recordar que abans, només abans, jugar era només jugar, viatjar era només viatjar i navegar per Internet era lent del cagar"

L’enshittification ens recorda que no tot el que brilla és innovació, que molts “millors serveis” són, en realitat, una degradació disfressada de progrés. I mentre ens venen un matalàs amb wifi, potser val la pena recordar que abans, només abans, jugar era només jugar, viatjar era només viatjar i navegar per Internet era lent del cagar.

Si volem que la tecnologia sigui realment útil, hem d’assenyalar abans que aquesta degradació sistemàtica s’instal·li: crear alternatives, exigir transparència, buscar sempre l’accessibilitat universal, i recuperar un mínim de control sobre allò que és necessari. No només resistir, sinó demostrar que la innovació pot ser útil, robusta i justa.