La IA pot gestionar l’empresa; però tu decideixes on va

06 de Març de 2026

"La IA pot fer el 90% del teu treball, però el 10% que marca la diferència només depèn de tu".

En una conferència a Nova Delhi, Sam Altman (OpenAI) va afirmar que sistemes d’IA altament capaços podrien, en un futur pròxim, fer un millor treball com a CEO d’una gran empresa que qualsevol executiu humà, afegint-hi “jo inclòs”. I aquesta és la pregunta del milió, de fet. “Pot la IA substituir-me?” La resposta és senzilla: sí, en un 90%. Però el problema no és aquest 90%, sinó el 10% restant, que és on tens l'avantatge competitiu, si el saps fer servir.

“'Pot la IA substituir-me?' La resposta és senzilla: sí, en un 90%. Però el problema no és aquest 90%, sinó el 10% restant, que és on tens l'avantatge competitiu"

Fa poc, una directora general em va enviar un text generat per IA per a la descripció de lloc de treball d'una nova posició de reposable de desenvolupament de negoci. No era el primer que rebia d'aquestes característiques perquè, darrerament, els meus clients fan més els deures que mai. El problema era que la descripció, si bé correcta, no mostrava cap reflexió sobre què volia realment d'aquesta persona. Només una conversa més o menys sofisticada amb un xat.

N'he vist d'altres que deixen fins i tot la innovació en mans de la IA, esperant que un text o un algorisme generi productes i processos disruptius, com si ell fos l'únic que li ha fet aquesta pregunta al xat de torn. És l’ús superficial (copiar i repetir sense pensar realment) el que du al que jo en dic decisions normals i corrents. O, el que vindria a ser el mateix, un lideratge convertit en commodity, que fa funcionar l'empresa, però no la lidera.

La IA és brillant optimitzant el present, i crec que està infrautilitzada a la majoria de les empreses que conec, que continuen barallant-se amb xats, en lloc de crear nous processos per integrar-hi agents que funcionin com a treballadors autònoms que ens permetin, entre altres coses: analitzar vendes, preveure desviacions, optimitzar estocs, resumir informes, o detectar patrons que un humà trigaria a descobrir. I com més gran és l'empresa, més distància hi ha entre el que podríem fer i el que fem realment. La IA és un accelerador increïble, però no ha de decidir allò que és essencial, ni quin producte prioritzar, ni quina aposta de risc cal assumir. Aquest és el teu 10%.

Un exemple clar el trobareu a la sèrie Succession, on en Logan Roy té accés a dades i informes que farien les delícies de qualsevol IA, però on la força del seu lideratge es troba al criteri, la intuïció i la responsabilitat que posa en cada decisió crítica. Hi ha moments que només ell pot triar què arriscar, què renunciar i què protegir; decisions que no es poden automatitzar ni predir amb models. És el que separa els que dirigeixen els seus negocis de què només els gestionen.

La resposta, doncs, és clara: el 90% del que fas la IA ho acabarà fent millor que tu, però el 10% restant, estratègic, és plenament humà, i és allà on has de posar el focus: decidir en la incertesa, assumir riscos, posicionar-se davant del futur. És això que et fa perdre la son i, alhora, genera avantatge competitiu.

Si no decideixes què és essencial, què és estratègic i què és irrenunciable, la tecnologia només accelerarà la mediocritat. La IA et farà més de pressa, més eficient, més exacte… però mai no prendrà les decisions que creen avantatge.