Ja som clars?
17
d'Octubre
de
2013
Fa uns dies, el prestigiós empresari i economista francès, Alain Minc, feia una dissecció clínica de la situació mundial. Clar, concret i directe, no eludia conflictes, ni tenia por de pronunciar-se amb contundència. Els seus diagnòstics varen ser poc afalagadors quant a la viabilitat d'una Catalunya independent, crítics amb els polítics europeus als quals qualificava de "professionals" però no d'estadistes, admiratius respecte a la nostra capacitat de recuperar la competitivitat, lúcidament descarnats i plenament europeistes.
Els podia compartir o no però l'important era la presència d'una persona que pensa i que comunicava el seu pensament de manera clara, que anava directe a allò que ens interessa i que ens fa pensar. Molts de nosaltres, ciutadans, empresaris i polítics, sigui per incapacitat, per prudència o per manca de reflexió, no ho fem, quan hauríem de fomentar el pensament crític, contradictori i no demagògic, escoltar més i amb més atenció per després formular les nostres pròpies decisions. A fora i a dintre de casa nostra.
Els podia compartir o no però l'important era la presència d'una persona que pensa i que comunicava el seu pensament de manera clara, que anava directe a allò que ens interessa i que ens fa pensar. Molts de nosaltres, ciutadans, empresaris i polítics, sigui per incapacitat, per prudència o per manca de reflexió, no ho fem, quan hauríem de fomentar el pensament crític, contradictori i no demagògic, escoltar més i amb més atenció per després formular les nostres pròpies decisions. A fora i a dintre de casa nostra.