Línia vermella i pressupost
18
de Març
de
2026
Des d’un primer moment, alguns ja vàrem dir que l’exigència de la gestió de la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària Catalana, inserida a l’acord ERC-PSOE, era un error. El que calia era ampliar la capacitat normativa de l’impost i que la recaptació, fes qui la fes, anés directament a les arques de la Generalitat. El que era important era que l’Agència Estatal Tributària Espanyola ho ingressés en un compte nominat de la Generalitat, no pas que ho fes Catalunya des d’ara mateix.
Sé el que dic, perquè aquest fou el meu vot particular, que vaig justificar amb tot detall com a annex a l’informe de la darrera Comissió de Reforma del Finançament Autonòmic, de la qual vaig ser membre. Es tractava de basar els recursos de la Generalitat al 100% en l’IRPF i no en aquesta cistella combinada d’impostos de racionalitat diversa.
Si vols saber-ne més
L’IRPF és, de fet, l’impost més sensible a la nostra capacitat econòmica de crear riquesa i el més vinculable a la responsabilitat fiscal; no és el resultat d’una simple transferència, com passa amb els impostos indirectes, sobre la hipòtesi de determinats coeficients de repartiment.
L’IRPF és el tribut més propi de l’autogovern i des del qual era possible determinar inequívocament la quota de solidaritat; per exemple, a partir de la diferència entre el pes del PIB (proporció de renda) i el pes de la recaptació fiscal (resultat de la progressivitat personal).
A hores d’ara s’ha acordat, a canvi, una nova cistella d’impostos seguint el sistema anterior, amb coeficients de participació que poc tenen a veure amb l’autonomia tributària de les comunitats. En canvi, aquella demanda no atesa s’ha convertit, per part d’ERC, en una línia vermella: l’exigència de la gestió del cent per cent de l’IRPF vinculada a una Agència Catalana que no té, d’entrada, ni els mitjans ni el coneixement per fer-ho.
"L’IRPF és, de fet, l’impost més sensible a la nostra capacitat econòmica de crear riquesa i el més vinculable a la responsabilitat fiscal"
Recordem que la clau de la caixa és accedir als ingressos del tribut, no pas determinar qui fa la tasca recaptatòria. Per a això ja tenim una Agència estatal que paguem entre tots i que, sota forma consorciada, ha d’estar també al servei de l’encomanda de gestió que pugui fer-li el Govern català, des de la normativa de l’impost, en part estatal i en part resultat de l’autonomia tributària catalana.
L’error d’haver establert aquella línia vermella ara limita l’aprovació del pressupost. Un error no es resol amb un altre error. Millor seria acceptar pautar la demanda en el temps i aprendre a negociar millor.
De fet, no hi ha una interpretació inequívoca a l’Acord de quins són els compromisos assumits pel PSOE i quins ho són només pel PSC. I que el president Illa digui ara que farà tot el que pugui per salvar la seva paraula —només faltaria— no resol res en qüestions que no depenen d’ell.
I és normal que afegeixi que s’hi deixarà la pell, quan és la pell del govern la que està en joc. De manera que, si Junqueras vol, com sembla, nous pressupostos, que els aprovi ja. I si necessita un triomf davant el PSOE, que demani potser ara, que encara hi és a temps, un millor blindatge del principi d’ordinalitat; principi que, de moment, digui el que es digui, no està garantit.