La meva àvia i l'empresa agrorural, plurifuncional i plurisectorial
23
de Maig
de
2025
La meva àvia era una gran explicadora d’històries. Ella, com a gran lectora, era el nostre “google” de contes, faules, poesies i cançons. Recordo una d’elles en la que un savi (sempre hi havia un savi que feia el ridícul) estava descansant prop d’un hort, assentat i recolzat en el tronc d’un roure, quan va palesar el poc criteri de Déu en dotar a un fruit tan gran com la carabassa d’un tronc incapaç de sostenir-lo, obligant aquell fruit a arrossegar-se per terra. Estranyat, també va pensar, que no era cosa lògica que un arbre tan gran i fort com el roure tingués només uns fruits tan escarransits. Mentre el savi cavil·lava una gla va caure sobre el seu cap. La natura, amb sorpresa, però amb molta pedagogia i de la manera més senzilla va fer comprendre al savi la seva poca visió pràctica. Pobre savi si en comptes d'una gla li hagués caigut una carabassa.
Si vols saber-ne més
L’encaix entre petit i gran sol portar problemes de comprensió a molts llocs i en diferents circumstàncies. Per exemple, bona part de les reivindicacions dels micropobles de Catalunya ha partit d’aquesta problemàtica. És a dir, aconseguir que les normes, les exigències, les estructures i els serveis s’ajustin a la seva dimensió. Una escola rural no tindrà classes de vint-i-cinc alumnes de la mateixa edat i curs sinó classes de diferents nivells però amb una didàctica ben adaptada. Amb un professorat compromès i efectiu davant d’una realitat diferent. El conjunt de serveis s’hauran d’adaptar a la petita dimensió quan la petita dimensió és la realitat a gestionar. Amb aquesta finalitat està en tràmit avançat la Llei de l’Estatut de Municipis Rurals de Catalunya que pretén donar resposta a les disfuncions de la petita dimensió als municipis amb poca població en un món cada cop més tecnificat. Municipis, però, essencials per criteris d’equilibri territorial i defensa de les seves infraestructures verdes.
"Les empreses agrorurals plurifuncionals han quedat a fora del disseny de normes adaptades a la seva singularitat i petita, o no tan petita, dimensió"
Tanmateix, malgrat els nous esforços, les empreses agrorurals plurifuncionals han quedat a fora del disseny de normes adaptades a la seva singularitat i petita, o no tan petita, dimensió. Per culpa d’aquesta inadaptació jurídica els roures estan produint carabasses burocràtiques que cauen sobre esforçats agricultors, destruint així empreses agràries amb tot el dret, capacitat i necessitat d’existir.
Què és, però, l’empresa agrorural plurifuncional? Les empreses agràries, normalment en entorns de dificultat (per exemple en zones de muntanya), han trobat estratègies resilients des de la plurifuncionalitat. D’una banda, abastant noves baules de la cadena alimentària. Per exemple combinant agricultura i ramaderia, transformant els seus productes (en formatge, per exemple) i realitzant la comercialització directa al consumidor en mercats locals o altres vies de distribució.
D’altra banda, sortint del sector agroalimentari i obrint-se a activitats d’agro-turisme, serveis mediambientals i forestals. Finalment, orientant l’empresa amb estratègies competitives de qualitat i valor afegit. Generalment, aquestes empreses són gestionades amb un plus d’imaginació i dedicació des d’un entorn familiar més o menys ampli.
"L’alternativa per superar aquesta dificultat sol ser partir l’empresa en diferents parts o, dit d’altra manera, creant diverses empreses fictícies"
On rau el problema? Que ningú ha pensat amb elles i es veuen obligades a actuar com múltiples empreses. Curiosament, són les continuadores d’una forma d’organització tradicional, però els nous temps les desconeixen. Per exemple, no es reconeix la dimensió econòmica del conjunt de l’empresa a l’hora de definir com a agricultor actiu. En limitar els ingressos a una part (agrària) que percentualment és més limitada poden tenir dificultats per a ser beneficiaris d’ajuts de la PAC. L’alternativa per superar aquesta dificultat sol ser partir l’empresa en diferents parts o, dit d’altra manera, creant diverses empreses fictícies.
La segona dificultat són els controls per separat segons l’activitat i/o sector empresarial de cada part. Els controls són independents quan es parla d’agricultura, quan es parla de ramaderia, quan es parla d’agroturisme, quan es parla de comerç de proximitat, quan es parla de gestions mediambientals. És cert, són coses diferents, però comporten una burocràcia en molts casos repetitiva. “Se'ns demana el mateix per diferents conceptes”, m’explicava una pagesa preocupada. Els gestors d’aquestes empreses agràries es veuen obligats a organitzar molt bé el seu pensament perquè els cal canviar mentalment d’empresa diverses vegades al dia. Ja sigui atenent com a ramaders a un tècnic veterinari, ja sigui treballant a l’obrador fabricant formatges, o fent de venedor a uns clients a la finca o atenent uns turistes que han arribat. I per cada activitat uns controls diferents com si fossin empreses diferents.
No es tracta de reduir la seguretat sanitària del producte ni deixar de complir cap normativa. No, més aviat es tracta d’adaptar la normativa a la realitat concreta de l’empresa agrorural multifuncional, que és una estructura econòmica resilient en àrees de dificultat. Dissenyar les normes, els recursos i alguns serveis atenent la singularitat d’aquestes empreses com conjunt, com a unitat, els aportaria oxigen i reduiria d’obstacles burocràtics. Tinguem en compte que necessitem que aquestes empreses hi siguin, que ocupin el territori, el qual necessitem viu. Facilitem-los-hi les coses.