El món no està pitjor, i menys econòmicament

12 de Maig de 2026

He llegit un article al Der Spiegel que es titula, més o menys, Tot és tan horrible! Què està passant exactament?. L’escriu un antic jutge alemany que, correctament, al meu entendre, critica la fascinació de la premsa per informar, majoritàriament, sobre les males notícies i exagerar-ne la gravetat. I l’obsessiva tendència a fragmentar, donant veus als que tots ho volen polaritzar per, després, denunciar que la societat està dividida sobre qualsevol tema. Posa l’exemple sobre el possible gravamen que el govern federal alemany pretén implantar sobre el consum de sucre per temes de salut. De seguida han sortit els que diuen coses com ara: “Esclar, així els rics podran consumir tot el sucre que vulguin i els pobres, no”.

Els mitjans s’apunten sempre a la cançoneta que la societat està dividida. Sempre ho ha estat. Qualsevol tema que vostès plantegin, comptarà amb detractors i defensors. I més quan es tracta d’aplicar solucions a problemes roents.

El món no està més malament que abans. Ni de bon tros. La vida, com deia Montaigne, és ondoyant. Té pujades i baixades. Tanmateix, la mitjana, la línia que marca la tendència, ha estat positiva al llarg de la història.

Ara tenim la sensació que el món està convuls. I és cert. El món passa per períodes de convulsió i de tranquil·litat. Com la vida de cadascú de nosaltres. Hi ha dies bons i dies dolents. Períodes de gran bonança i d’altres on sembla que estiguem maleïts. Està convuls el món dels darrers anys? Segur. Però deixin-me posar, com a exemple, l’estat del món entre principis dels anys seixanta i els anys setanta. Faig una llista de coses trasbalsadores que passaven: la guerra d’Algèria; la invasió de Cuba (Bahía de Cochinos) per part de Kennedy; la crisi dels míssils amb l'URSS; la Guerra del Vietnam; la construcció del Mur de Berlín; l’assassinat de Kennedy; l’assassinat del seu germà Robert quan era candidat a la presidència; les protestes permanents sobre drets civils als Estats Units; l’assassinat de Martin Luther King; la invasió de Txecoslovàquia per part de l'URSS; la dimissió de De Gaulle; l’afer Watergate i la dimissió consegüent de Nixon... Buf! Potser que m’aturi, no? I tot això durant els “feliços seixanta”, probablement la dècada més brillant del segle XX.

"Tot el que va malament té repercussions econòmiques. Però les que van bé, també. I la gent ho calla"

Tot el que va malament té repercussions econòmiques. Però les que van bé, també. I la gent ho calla. Hi ha moltes coses bones que tenen lloc al món. És cert que la notícia és quan un home ha mossegat un gos i no a la inversa. Però no és d’això del que estem parlant. El problema és que, de desgràcies, n’hi ha a cada instant a qualsevol racó del món.

Un exemple del que vull posar de manifest el constitueix l’espai de El Temps a TV3. Si fa sequera, malament. Si plou massa, també. Però, atenció, si tot és normal, et treuen que a no sé a quin indret de la Xina han mort diverses persones en una riuada. Pregunta: a mi què m’importa la riuada de la Xina? Algú pot dir que em falta caritat. No és el cas. Simplement, que no necessito estar informat de qualsevol cosa que passa a qualsevol indret. Abans d’internet, totes aquestes coses no les sabíem. Ara sí. I ens ajuden cada dia una mica a dir: “El món va malament”.

Doncs no, senyor, el món no va malament. Va de forma brillant? No, tampoc. Simplement, va donant voltes, com sempre ha sigut. Tanmateix, des del punt de vista econòmic -que és el que ens ocupa aquí-, mai havia anat tan bé.