Fabricar cotxes elèctrics vol dir menys

05 de Maig de 2026

Tots aquells que tinguin una mica de curiositat tecnològica en el món de la mecànica han de quedar fascinats davant del que significa un motor d’explosió. I els que no tinguin aquesta curiositat els proposo que es plantegin com funciona. Cada cilindre -i un motor estàndard en té quatre- funcionen coordinadament produint petites explosions que poden fer que l’eix principal giri. Fins aquí, normal. Ara bé, que un motor d’aquestes característiques faci girar l’eix a 40.000 revolucions per minut, per exemple, vol dir que cada cilindre fa la seva feina unes 2.500 vegades per segon. Tot el sistema agafa grans temperatures. I ara el més bo: tot el sistema té una vida de desenes d’anys.

L’exemple és vàlid pel que fa a la complexitat física, perquè no estem parlant del món de l’electrònica, on les velocitats dels components es mesura segons el món de les partícules elèctriques. És un món gairebé d’àtoms. No el veiem. Però aquí parlem d’un món perfectament físic, amb materials de ferro i aliatges, que pateix altes temperatures. Un món de material que es pot observar i tocar. Però que es belluga a unes velocitats gairebé sobrenaturals.

Si es plantegen que una planta com la que té Volkswagen a Martorell manufactura centenars de milers de motors a l’any, s’adonaran que aquesta tasca -fabricar una màquina de gran precisió i de qualitat extrema- no és un fet banal. Un planta que fabriqui cotxes de motor d’explosió requereix anys de planificació -només comptar amb els proveïdors necessaris ja és una tasca enorme-. Sempre ha estat així, i aquest ha estat el gran avantatge europeu: haver inventat l’automòbil i haver-lo començat a fabricar.

L’arribada del cotxe elèctric és un fet disruptiu de primera magnitud. I el fet principal, des del punt de vista de la manufactura, està en el fet que el motor elèctric és d’una simplicitat absoluta. I manufacturar-lo és, comparat amb el motor d’explosió, un joc de criatures. Només han d’imaginar que, sense massa variacions, els motors elèctrics que mouen els vehicles actuals són gairebé iguals als que movien els tramvies de Barcelona a principis del segle XX -el primer data del 1899-. Aquesta simplicitat fa que la fabricació sigui senzilla. Tot això ho dic perquè convertir Nissan en una fàbrica de cotxes elèctrics no és cap proesa. Els problemes són uns altres. Perquè el centre de gravetat de la complexitat de fabricar un cotxe, està passant del motor a les bateries. Un món, altre cop, electrònic, en què la meravella no és físicament visible ni manipulable.

"L’arribada del cotxe elèctric és un fet disruptiu de primera magnitud. I el fet principal està en el fet que el motor elèctric és d’una simplicitat absoluta"

Els darrers deu anys, la indústria de la manufactura de vehicles ha perdut més de 6.000 llocs de treball a Catalunya. I això no ha fet més que començar. Perquè fabricar un cotxe elèctric, com he dit, és cosa fàcil -perquè es pensen que hi ha tantes marques, perfectament desconegudes?-. Però té, encara, més efectes. Com que és senzill, s’espatlla menys. Com que és senzill no requereix tant manteniment. Com que és senzill tot plegat requereix menys gent. O sigui, menys llocs de treball.

Quan dic que el tema del cotxe elèctric és disruptiu, vull significar que tota la xarxa productiva i de manteniment que gira avui al voltant del cotxe amb motor tradicional s’encongirà. Se simplificarà. El volum de gent i de negoci que hi girarà al voltant serà molt inferior a l’actual. Aquesta gent haurà d’anar a treballar en altres sectors o en sectors que sorgeixin arran de la nova tecnologia de l’automòbil. El futur mai es pot predir. El que sembla poc probable és mantenir el nivell d’ocupació fabricant més. És com tirar més oli a una maionesa que està tallada. O tornar a l’error dels anys setanta de voler ser líders en fabricar televisors? Qui ho vol ser, ara?

El futur sempre és incert. I en el cas del cotxe elèctric encara més. Qualsevol recepta és arriscada.