El motor de la burocràcia

Una nit de fred amb un cotxe vell aparcat al carrer significa que, potser, l’endemà al motor li costarà d’arrencar. Aquest soroll tímid en girar la clau, que no arrenca. I tu tens pressa, com sempre, has planificat una ruta increïble, i ets la millor conductora del món. No importa si tens el motor engripat. 

Catalunya fa anys que és exactament així: persones capaces, amb idees potents, però amb un sistema que fa que costi posar-les en marxa.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost-Senyals que m’estic fent gran

Per avançar, no n’hi ha prou amb polítiques valentes. Necessitem un motor institucional que funcioni amb fluïdesa, agilitat i criteri. I avui tot és massa lent, massa burocràtic i massa poc adaptat a la velocitat amb què es mou el món.

Un any per fer unes bases i treure una licitació. Dos anys per veure quins criteris posa Europa per gastar-se la bossa d’un programa determinat. Impossibilitats d’arrencar programes determinats per culpa de competències difoses… Potser no us sona, però a dins de les administracions hi ha gent barallant-se amb el sistema per impulsar el país.

"Necessitem un motor institucional que funcioni amb fluïdesa, agilitat i criteri. I avui tot és massa lent, massa burocràtic i massa poc adaptat a la velocitat amb què es mou el món"

Durant dècades hem confós modernitzar amb digitalitzar, com si passar un procediment en paper a una app en JavaScript fos sinònim d’eficiència. Però un procés mal pensat, quan es digitalitza, continua sent un procés merdós. Només és més car i digital.

El problema que tenim amb la burocràcia no és tecnològic, és estructural. No necessitem més apps, necessitem menys passos. El Govern de Salvador Illa va prometre una simplificació de tràmits burocràtics, però no ens podem oblidar de tot el que el ciutadà no veu, el que passa de portes endins. I això només es pot aconseguir repensant els fluxos de decisió, simplificant les responsabilitats i construint una administració que treballi amb la mateixa agilitat que exigim a qualsevol empresa moderna.

El cos funcionarial ha de ser central en aquesta transformació. Ells saben on hi ha les palanques i on hi ha els frens. Coneixen els punts cecs, els colls d’ampolla i els hàbits arrelats que fan que un expedient trigui mesos a moure’s o que un projecte s’encalli per detalls menors. Cap reforma seriosa es pot fer sense ells (i elles), perquè són els qui realment entenen com circula l’oli dins del motor de l’administració.

"El cos funcionarial ha de ser central en aquesta transformació. Ells saben on hi ha les palanques i on hi ha els frens"

I tenim un gran obstacle: aquest canvi no es pot fer en una sola legislatura. És massa profund, massa sistèmic i massa important per deixar-lo a la volatilitat política. Necessita un pacte de país, transversal i estable, que permeti treballar en fases. Un acord que faci possible que els experts en polítiques públiques, organització i tecnologia puguin actuar amb continuïtat, més enllà dels calendaris electorals i de les batalles partidistes.

El futur no espera. I el risc de no fer res és real, immediat i acumulatiu. El canvi haurà de ser progressiu, sí, però ha de començar ara. Avui. Perquè no només ens juguem el futur; ens hi estem jugant el present.

Si volem que el país avanci, no n’hi ha prou amb girar la clau una mica més lluny. No podem continuar confiant que, per art de màgia, el motor acabarà engegant. Ha arribat el moment d’obrir-lo, revisar-lo i reconstruir-lo amb rigor. O potser canviar de cotxe. Només així podrem tornar a arrencar i, finalment, començar el viatge que fa anys que tenim ganes de córrer.