Pagesia: per què les subvencions són imprescindibles per a tots

Quan es parla malament de les subvencions a la pagesia, es demostren unes grans dosis d’ignorància i de falta absoluta de memòria. Bé, una cosa porta l’altra. No tenir uns mínims coneixements d’història comporta problemes. Per a determinats temes, la població té una falta de memòria sorprenent. Quan hi ha sequera sempre salta algú: “No ho havíem vist mai”. O quan plou massa... o fa massa calor. Tot ajudat per uns mitjans que es dediquen a terroritzar la gent. Valdria més fer servir la memòria que convé.

I la memòria que molts pretenen obviar ens diu que Europa, fins a les dècades dels 1950-1960, passava fam. A les cases de la majoria de la gent no es menjava allò que es desitjava. I era per falta de dues coses: diners per comprar-ho i manca d’oferta als mercats. Fins i tot els rics veien una taula pobra en mitjans i varietat —cosa que, potser, ens ha portat a tenir una bona cuina—. Les cartilles de racionament —limitació d’adquirir menjar— van acabar al ric Regne Unit l’any 1954. A França, gràcies a tenir la millor agricultura del món, van acabar el 1950. A Alemanya el 1958. A Espanya el 1952. Ja ho veuen, gana pura que alguns pretenen oblidar. No va ser fins a la creació del Mercat Comú (origen de la Unió Europea) que la prosperitat va arribar a la taula. I es va arribar a una certa abundància i normalitat als finals dels anys 1960.

Si vols saber-ne més

 

   

Lentitud en les subvencions: per què?

Un dels secrets per arribar a una certa abundància va ser cedir a les pressions franceses per tenir un excedent de producció agrícola. I d’aquí neix el fet que la partida majoritària del pressupost d’aquell Mercat Comú fos destinat a subvencionar l’agricultura i la ramaderia. La coneguda entre nosaltres com a PAC (Política Agrària Comuna). És cert que França, en ser el principal productor europeu de productes agrícoles, en sortia beneficiada. Però hi van guanyar tots. I la partida de subvencions a la pagesia europea continua sent important. Dels abusos i imperfeccions en parlarem un altre dia. Però l’objectiu, no ho hauríem d’oblidar, era, i és, no passar fam. La gana secular que havia caracteritzat Europa fins a mitjan segle XX.

"Un dels secrets per arribar a una certa abundància va ser cedir a les pressions franceses per tenir un excedent de producció agrícola"

I això per què? Per què no pot l’agricultura seguir les regles pures del mercat? Molt senzill: si això tingués lloc, tornaria la gana. Perquè en l’agricultura s’hi barregen fets macroeconòmics, socials i climatològics. Un any bo, de bones collites, no significa un bon any per al pagès. Com que ha fet bo, la collita ha estat bona. Però ho ha estat per a tots els pagesos. Aleshores la producció alta per part de tothom fa que hi hagi una gran oferta i els preus baixin.

Per contra, si fa mal temps i la collita és dolenta, el pagès no pot vendre el producte i, en un estat de competència pura, hauria de vendre a molt alt preu: ergo, gana. Perquè l’agricultura, per les seves característiques, i a diferència d’altres sectors, es mou en un terreny on sempre perd algú, i és molt pròxima la suma zero, per no dir negativa. Quan es perd, hi perd tothom.

"Un any bo, de bones collites, no significa un bon any per al pagès"

Com que aquest fet no ha trobat, de moment, solució, i tots estem d’acord que no volem tornar a passar fam —alguns ho obliden— les subvencions a l’agricultura són imprescindibles. És per això que es van implantar, i han de continuar. Perquè amb les coses de menjar, no s’hi juga.