Què passa si no vull utilitzar la intel·ligència artificial?

31 d'Octubre de 2025

Probablement res… al principi. Continuaràs treballant, escrivint, prenent decisions com sempre. Però a poc a poc l'entorn començarà a moure's més ràpid que tu…

En els últims mesos, hem vist néixer una mena de resistència romàntica a l’avenç de la IA. Em trobo cada vegada més en converses amb amics i coneguts aquesta nova postura de “Jo no utilitzaré la IA, no vull ni entendre-la ni aprendre a utilitzar-la”. El Washington Post recollia recentment diversos exemples: estudiants que es neguen a utilitzar eines generatives per por de perdre pensament crític, artistes que etiqueten les seves obres amb el distintiu not by AI, empleats que desactiven funcions automàtiques en els seus software de treball. Tots comparteixen una mateixa intenció: preservar la seva autenticitat o protegir les seves habilitats davant d’una tecnologia que senten invasiva. La seva postura, tot i que comprensible, parteix d’una confusió, la intel·ligència artificial ja no és una eina que puguem triar utilitzar o no. És una infraestructura que sostindrà cada vegada més gran part del nostre dia a dia. I negar-se a una infraestructura no és un acte d’independència, és una forma d’aïllament.

Fa més de vint anys, el pensador Nicholas Carr va escriure a Harvard Business Review que la tecnologia de la informació havia deixat de ser una font d'avantatge competitiu. Un cop una cosa esdevé omnipresent, com l'electricitat o l'accés a internet, deixa de ser diferencial. El que llavors s'aplicava als servidors i a les xarxes, avui s'aplica a la intel·ligència artificial. L'important ja no és tenir-la, sinó saber per a què utilitzar-la. La IA s'ha convertit en un teixit invisible que travessa l'economia, la comunicació, l'educació i la gestió empresarial. Fins i tot els qui afirmen no utilitzar-la en depenen de manera indirecta, perquè opera silenciosament darrere dels sistemes, plataformes i processos que utilitzem cada dia.

Negar-se a incorporar-la no preserva la humanitat, la limita. No es tracta d'una elecció tecnològica, sinó cultural. Resistir-se a entendre com funciona la IA equival a negar-se a comprendre el món que s'està configurant. En paraules del professor Enrique Dans, que ha reflexionat àmpliament sobre aquest tema, “tancar-se per evitar la IA no és protegir-se, és renunciar a aprendre”. I té raó. El problema no és la intel·ligència artificial, sinó la falta de criteri per decidir com i per a què la fem servir.

És normal sentir una certa incomoditat davant d'una eina que aprèn, replica i fins i tot genera idees. Però aquesta incomoditat pot transformar-se en una oportunitat. Parlar amb un model de llenguatge ens força a explicar millor el que volem, a argumentar amb més precisió, el llenguatge cobra més rellevància. En lloc de reduir la nostra capacitat de pensar, la posa a prova.

"Parlar amb un model de llenguatge ens força a explicar millor el que volem, a argumentar amb més precisió"

Utilitzar la IA amb maduresa significa distingir entre allò que es pot delegar i allò que no. I aquesta distinció és crítica i pot marcar la diferència. Podem confiar-li tasques mecàniques com analitzar grans volums d'informació, resumir, traduir i automatitzar processos. Tot allò que ens allibera temps per concentrar-nos en el que és essencial. Però no podem delegar la capacitat de decidir, d'exercir judici o de dotar de sentit una acció. En el cas d'un directiu, la IA pot ajudar a explorar escenaris o detectar riscos, però mai ha de substituir el discerniment humà que dona direcció i propòsit a l'organització.

Hem d'acceptar que hi ha una part de la feina que la màquina pot fer millor i més ràpid, però també que la part més valuosa continua depenent de la nostra intuïció, de la nostra ètica i de la nostra capacitat de connectar idees. La clau no està a témer la substitució, sinó a entendre on som insubstituïbles.

Diversos estudis recents mostren que els qui aprenen a interactuar amb models generatius desenvolupen més agilitat cognitiva i pensament crític que els qui els eviten. No perquè les màquines pensin per ells, sinó perquè els exigeixen pensar de manera més estructurada. Evitar l'ús de la IA per por de perdre criteri és com negar-se a practicar un idioma per no oblidar el propi.

El veritable repte no és tècnic, és ètic i cultural. No es tracta de decidir si la intel·ligència artificial ha de formar part de les nostres vides, sinó de determinar com la incorporem sense perdre la nostra essència humana. El que serà decisiu serà la capacitat de cadascú de nosaltres per establir aquesta frontera, allò que es delega i allò que es preserva. Perquè la línia que separa l'eficiència de la deshumanització no la marca la tecnologia, sinó qui la utilitza.

"No es tracta de decidir si la intel·ligència artificial ha de formar part de les nostres vides, sinó de determinar com la incorporem sense perdre la nostra essència humana"

Estem entrant en una nova etapa en què la tecnologia ja no és un privilegi, sinó un punt de partida. Els models oberts, l'accessibilitat del coneixement i la democratització de les eines fan que qualsevol, des d'un estudiant fins a una petita empresa, pugui accedir a una capacitat d'anàlisi i creativitat impensable fa una dècada. En aquest context, la diferència entre empreses o professionals no vindrà donada per la tecnologia que facin servir, sinó per com la facin servir.

El paper dels líders —directius, empresaris, consellers— és clau en aquest canvi. No n'hi ha prou amb “adoptar” intel·ligència artificial o amb delegar-ne la gestió en un equip tècnic. És imprescindible comprendre-la, qüestionar-la i governar-la. Promoure'n l'ús, sí, però des del coneixement. La ignorància tecnològica s'ha convertit en una vulnerabilitat estratègica. No es tracta de convertir-se en programadors, però sí de ser capaços de formular les preguntes adequades i d'anticipar els impactes que cada decisió pot tenir sobre l'organització, els empleats i la societat.

Governar la intel·ligència artificial no significa controlar-la en cada detall, sinó donar-li direcció i propòsit. Igual que el GPS no substitueix el conductor, la IA no ha de substituir el líder, sinó oferir-li noves perspectives. La seva funció és il·luminar possibilitats, no dictar decisions.

Les organitzacions que prosperin en aquesta nova era seran aquelles que comprenguin que la intel·ligència artificial no ve a reemplaçar la ment humana, sinó a expandir-la. Les que integrin la tecnologia per alliberar temps, creativitat i reflexió. Les que no tinguin por d'automatitzar processos, però que mai automatitzaran el pensament. Les que entenguin que el futur de la competitivitat no està en el volum de dades, sinó en la qualitat del discerniment.

La intel·ligència artificial no elimina la intel·ligència humana, la posa a prova. Ens obliga a definir què significa ser intel·ligent i, sobretot, què significa ser humà. En un món on la intel·ligència es torna accessible i abundant, la nova escassetat serà el criteri. I el criteri no es delega: es cultiva.

Perquè el futur no pertanyerà als que més tecnologia tinguin, sinó als que millor sàpiguen integrar-la amb propòsit. Als que continuïn sent profundament humans en un món cada cop més intel·ligent.