Pepe Mujica i 10 reflexions per viure “lleuger d’equipatge”

Ahir tot just dinava amb un col·laborador de VIA Empresa, un economista, un home com cal, aparentment seriós i de números, amb grans projectes empresarials i investigacions a sobre, però bona part del dinar vam estar parlant sobre la vida i la mort, sobre el dol i sobre la bona sort que tenim tantes vegades -i que no som capaços de veure quan la tenim davant-; vam parlar sobre metafísica, i sobre tot allò que no veiem a simple vista, però que existeix i que, de fet, és més important que el que tenim davant. També vam parlar d’economia, per descomptat.

Fa dues setmanes em reunia amb un proveïdor. Aquest, CEO d’una empresa informàtica. Vam parlar una bona estona sobre la saturació digital amb què vivim per culpa dels telèfons mòbils, ordinadors i rellotges intel·ligents que ens acompanyen tot el dia. Sobre la impossibilitat d’estar sempre disponible, de respondre-ho tot, i sobre la filosofia amb què intentem treure’ns aquesta càrrega de responsabilitats que, quan esdevé digital -i per tant 24/7- pot fer-nos oblidar del que és important de veritat: viure. I sí, també vam parlar de mètriques, disseny i desenvolupaments web. 

Tots, absolutament tots, volem el mateix: viure i ser feliços. I fer el bé. I ser lliures. Tant l’economista que contempla tot allò que els números no diuen, com l’informàtic que anhela i valora tot allò que només s'experimenta allunyat de la pantalla i dels algoritmes. Ja ho va dir Pepe Mujica -de qui mai més podrem parlar en present- “ser lliure és gastar la major quantitat del temps de la nostra vida en allò que ens agrada fer”. I ahir 13 de maig, Pepe Mujica, expresident d’Uruguai, “el revolucionari tranquil”, va perdre la seva vida amb 89 anys, el seu temps, però el seu discurs revolucionari, sincer i inspirador i el seu estil de vida auster -suposo que tots hem vist casa seva- ens deixen una sèrie de reflexions que, tant de bo, acompanyin i il·luminin la humanitat durant molt de temps.

Abans de les reflexions, però, quatre pinzellades clau sobre la seva vida: Mujica és una figura icònica de l’esquerra a escala mundial. És conegut, de fet, amb el sobrenom de “el president més pobre del món”: no només va renunciar al 90% del seu sou per destinar-lo a causes socials, sinó que va decidir viure en una granja humil, en comptes de la residència presidencial. Però abans del seu mandat com a president d'Uruguai, carregat de reformes progressistes i marcat per una vida austera, Mujica va tenir una altra vida: la de la militància en el Movimiento de Liberación Nacional-Tupamaros i els anys de captiveri sota la dictadura militar. Va passar 15 anys a la presó, en diferents tongades. Molts d’aquests anys els va passar en condicions extremadament dures -en un pou de poc més d’un metre-, i amb llargs períodes d'aïllament. De fet, en un dels seus captiveris va domesticar granotes i va alimentar ratolins “per no tornar-se boig”. També va rebre fins a 6 trets de bala, i també va protagonitzar una fuga massiva de la presó de Punta Carretas, en la qual fins a 111 presoners van escapar per un túnel.

Ho he dit, només eren quatre pinzellades, però la seva vida és per llegir-la amb deteniment, com els seus discursos.

Ara sí, les 10 reflexions promeses:

1. "No soc pobre, soc sobri, lleuger d’equipatge, visc amb el just perquè les coses no em robin la llibertat."

2. "Pobres no són els que tenen poc. Són els que volen molt. Jo no visc amb pobresa, visc amb austeritat, amb renúncia. Em cal poc per viure."

3. "El poder no canvia les persones, només revela qui són realment."

4. "No es viu de nostàlgies ni de records, sinó de provenir."

5. "Allò inevitable no s’ha de ploriquejar. Allò inevitable s’ha d’afrontar."

6. "Enfrontem el sedentarisme amb caminadors, l’insomni amb pastilles i la solitud amb electrònica."

7. "Pertanyo a una generació que va voler canviar el món, vaig ser aixafat, derrotat, polvoritzat, però continuo somiant que val la pena lluitar perquè la gent pugui viure una mica millor i amb un major sentit de la igualtat."

8. "Per viure cal tenir llibertat. I per tenir llibertat cal tenir temps."

9. "Estem construint una civilització de persones que s’autoexploten. Dediquen la major part del seu bé més preuat, el temps, a treballar per saciar un consum que sempre augmenta. És un sistema absurd que et medica per poder dormir."

10. "Doneu-li un sentit, un contingut, a la vostra existència, perquè si no ho feu conscientment, el sentit acabarà sent la quota que haureu de pagar cada final de mes pel nou trasto que heu de comprar, i així successivament i ucrònicament fins al final dels vostres dies, fins que un dia els ossos ja no s’aixequin i no en quedi de vosaltres ni el record ni l’alè."

I el seu alè ja no hi és, però sí el seu record, i les seves reflexions. Conec a una que, quan els cops o el soroll no la deixen viure tranquil·la, sovint recorre als seus discursos i reflexions per tornar a posar bé la brúixola del dia a dia.

Ara sí, descansi en pau, Pepe Mujica. I gràcies.