‘Phishing’ i estafes digitals a la gent gran
01
de Setembre
de
2025
Els meus pares, com tants altres, van créixer en un món sense internet. Per ells, un hacker era un jove en samarreta que teclejava molt ràpidament en una pantalla negra amb lletres verdes. Avui, els hackers no saben què és DIR per llistar arxius en un directori. T’envien un missatge a WhatsApp, un SMS o un correu electrònic i se’n van amb la teva pensió, els teus contactes, i una foto de la teva targeta de crèdit.
Tecnològicament, la gent gran és el col·lectiu més vulnerable. No perquè siguin menys intel·ligents, sinó perquè no van créixer amb contrasenyes de doble verificació, ni VPN, ni notificacions constants. Els mòbils, que per molts són instruments de llibertat i connexió, es converteixen en trampes perfectes. Un clic incorrecte i… benvinguts al món de les estafes!
Si vols saber-ne més
D'ençà que va començar, el phishing ha canviat molt. Abans era un príncep africà que volia repartir els seus beneficis amb tu i t’enviava un correu amb faltes d’ortografia. Ara fins i tot escriuen en català, i utilitzen el mateix fil de missatges i número de telèfon que el teu banc. I qui és més confiat? Justament aquells que no han après a qüestionar cada enllaç, cada missatge, cada imatge.
Quan era a Govern ho veia: molts cursos per aprendre a enviar whatsapps, i pocs per visitar webs porno sense caure en enllaços maliciosos. Al final aquestes campanyes de sensibilització estan pensades des del PowerPoint d’un despatx mil·lennista, però fracassen perquè no s’adapten als hàbits reals de la gent gran. Explicar com funciona una “doble autenticació” o com detectar un “enllaç maliciós” sense casos concrets és com explicar física quàntica a qui encara es confon quan parla de TikTok i Instagram, o a qui confon la publicitat del Discover d’Android amb notícies rellevants de veritat.
“Les campanyes de sensibilització estan pensades des del PowerPoint d’un despatx mil·lennista, però fracassen perquè no s’adapten als hàbits reals de la gent gran”
La seguretat digital no és només un problema individual: és una responsabilitat social total. Les plataformes haurien de fer interfícies més clares, avisos més visibles i processos més senzills. Si els bancs obliguen a l’ús de l’app mòbil, però no expliquen bé com protegir-se, el resultat és inevitable: vulnerabilitat massiva.
Durant el 2024, es van detectar un gran volum de dades de ciutadans espanyols en venda a la web fosca. Aquestes dades, com ara noms complets, DNI i adreces electròniques, són utilitzades pels ciberdelinqüents per crear estafes més creïbles i personalitzades. Amb l'ús de la intel·ligència artificial, les estafes poden ser massives i difícils de distingir dels missatges legítims.
Aquesta situació ha portat l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya a destinar dos milions d'euros en un pla de prevenció dels atacs i estafes digitals durant el 2025. A més, s'ha posat en marxa un canal d'avisos i alertes de ciberseguretat a través de WhatsApp per informar la ciutadania sobre possibles amenaces i com evitar-les.
“Amb l'ús de la intel·ligència artificial, les estafes poden ser massives i difícils de distingir dels missatges legítims”
Però la responsabilitat no recau només en les institucions. Les persones grans i el seu entorn també han de fer un esforç per adaptar-se a aquest nou entorn digital, i els hem d’ajudar. Això implica ensenyar-los a identificar correus electrònics sospitosos, a evitar fer clic en enllaços desconeguts, protegir les seves contrasenyes amb alguna cosa més que una majúscula, números i un caràcter estrany, i acompanyar-los en tot allò que necessitin.
Tanmateix, no podem oblidar que la digitalització ha de ser inclusiva. No podem permetre que ningú es quedi enrere. La societat ha de treballar conjuntament per garantir que tots, independentment de la seva edat, tinguin les eines i els coneixements necessaris per protegir-se en el món digital.
Si no hi som tot, no és innovació. És una merda.