La ‘tienda del espía’ es cola a la selectivitat

04 de Juny de 2026

Un institut del Baix Llobregat, examen de llatí, segon trimestre de segon de batxillerat. Els dos pitjors alumnes de la classe treuen la millor nota i superen la millor estudiant del curs. La professora —companya meva de màster— no se'n sap avenir: em diu que recorda que aquells dos aixecaven sovint el full per llegir-lo en vertical, que li va semblar estrany i que la traducció l'havien feta per una via que ella no havia explicat a classe. Sospita d'orellera, ulleres amb càmera, transmissor. Però no els va enxampar in fraganti, així que s'ho ha d'empassar. Em diu, però, que potser els farà repetir la traducció sospitosa al seu despatx. Em quedo mosca: la digitalització de les xuletes és un tema.

Un James Bond d'AliExpress

Tornem al present. Per primera vegada, la selectivitat estrena detectors de radiofreqüència. Aquest juny ho fan Galícia, Aragó, Múrcia i Catalunya —al nostre país, la setmana que ve—, i vuit comunitats més s'ho estan mirant. Com hem arribat fins aquí? Per culpa de la tempesta perfecta: xarxes, electrònica de consum, IA i un model de negoci que monetitza la no-ètica.

"Com hem arribat fins aquí? Per culpa de la tempesta perfecta: xarxes, electrònica de consum, IA i un model de negoci que monetitza la no-ètica"

Això fa que avui la tienda del espía sigui a internet, o millor dit, sigui internet. Pots ser un James Bond pel que et costa anar a veure'n la pel·lícula. Nano-orelleres per divuit euros a Amazon, capses amb SIM que s'enganxen al cos, polsadors que s'amaguen a la sabata per enviar senyals, microcàmeres dissimulades en un botó o en unes ulleres de pega. Tot a un clic i a un enviament d'AliExpress. I no és cosa de quatre adolescents despistats: només aquest any, a l'examen teòric de conduir han enxampat desenes d'aspirants amb càmeres i orelleres, que van dels sistemes més sofisticats a l'auricular Bluetooth i el mòbil enganxat al pit amb cinta americana.

I com funciona tot plegat? El muntatge és més senzill del que sembla. L'aspirant porta una microcàmera amagada —en un botó, en unes ulleres— i un polsador a la sabata. Quan vol resoldre una pregunta, prem el polsador amb el peu: la càmera dispara una foto de l'enunciat, que puja al núvol fins a un còmplice a l'altra punta del món si cal. Aquest la llegeix, la resol i dicta la resposta, que l'aspirant rep a l'orellera amagada. Fins aquí, el de tota la vida amb nova tecnologia. La novetat és que aquell còmplice ja no cal que sigui humà: pots substituir-lo per un ChatGPT que rep la foto, interpreta la pregunta, en genera la resposta, en sintetitza la veu i la xiuxiueja a l'orella. L'avantatge és que no hi ha còmplices que es puguin enxampar ni que et puguin denunciar.

"La novetat és que aquell còmplice ja no cal que sigui humà: pots substituir-lo per un ChatGPT que rep la foto, interpreta la pregunta, en genera la resposta, en sintetitza la veu i la xiuxiueja a l'orella"

El cas més fi el va protagonitzar en Roy Lee, un estudiant de Colúmbia, a Nova York, que va programar una app per resoldre amb IA les proves de programació per videoconferència que fan servir les grans tecnològiques a l'hora d'elegir candidats. No és fàcil: exigeixen una càmera que mostri tota l'habitació i la compartició en directe de la pantalla de l'aspirant. Tan segur estava del seu avançat sistema d'IA que el va estrenar, tan ample, en una entrevista d'Amazon. El van suspendre un any; ha plegat, ha aixecat més de cinc milions de dòlars i ara ven una eina per “fer trampes a tot”. Era per si us calia la prova definitiva que el cinisme cotitza a l'alça.

La guerra perduda

El problema és que aquesta guerra ja està perduda abans de començar, i el pitjor és el foc amic. Els detectors de radiofreqüència no llegeixen què transmets, només que transmets alguna cosa. Són bàsicament un detector d'ones de ràdio. I transmet mig món: una clau de cotxe, un audiòfon, un rellotge intel·ligent que no t'has tret, el mòbil del del costat que s'ha deixat obert a la motxilla. Resultat: temo una pluja de falsos positius. El protocol diu que, si el detector vibra, es marca l'examen i, malgrat que l'alumne pot continuar, ja ho decidirà després el tribunal. Els experts admeten que són només dissuasius. Tradueixo: serviran perquè els vigilants acabin ignorant la major part de les alarmes, mentre algun aspirant acaba a urgències perquè la nano-orellera de la mida d'una llentia no li surt amb l'imant (sí, són tan petites i es fiquen tan endins que s'han de treure amb un imant enganxat a un bastonet). A Ceuta n'han hagut d'operar un.

Però el detector més espatllat el portem tots a sobre: el cinisme en què hem convertit el nostre esperit crític. El cinisme ven a escala planetària, estatal, a la feina i a l'escola. Funciona en dues direccions. Una de vertical: la desconfiança de baix cap a dalt; en la premsa, la justícia, la política, l'acadèmia. I una d'horitzontal: com que ja no sé què és cert i què no, apujo l'esperit crític fins que se'm torna cinisme; decideixo que res no és cert, i que res no és important. I en aquest estadi és on entra en joc el dividend del mentider: un cop tothom sap que tot es pot falsejar, al mentider ja no li cal mentir, només sembrar el dubte.

La ‘xuleta’ inversa

I aquí el conte fa un gir. Quan fèiem xuletes a mà, sovint no arribaven ni a l'examen: de tant copiar la declinació en lletra microscòpica, ja te l'havies après. La por que t'enxampessin feia la resta. La xuleta era, de fet, un mètode d'estudi alternatiu.

La meva companya —la professora de clàssiques de secundària— em va explicar el desenllaç. Va fer repetir la traducció als dos sospitosos al seu despatx, sense públic ni transmissors. I què? —vaig preguntar. “Doncs que me la van fer bé”. Que tornaven a superar la millor del curs. Que com s'ho havien fet, els va preguntar ella. I que ells, tan tranquils, van dir que amb ChatGPT: no a l'examen, sinó estudiant, que havien après a traduir fent-s'ho explicar i demanant-li exemples.

"Que com s'ho havien fet, els va preguntar ella. I que ells, tan tranquils, van dir que amb ChatGPT: no a l'examen, sinó estudiant"

Mentre hàgim de gastar en tecnologia per caçar tot el que es transmet, i no per fomentar tot allò que roman, voldrà dir que el cinisme està guanyant la partida a la saviesa.