Vacatio, temps sense obligacions: i tu, què faràs?

La meva primera feina després de la universitat va ser als Estats Units. Allà vaig descobrir una diferència cultural: que els miserables set dies de vacances laborals que m'oferien no semblaven interessar als meus companys. No recordaven quan havien pres les darreres, i ho deien amb un cert orgull. Això sí, allà als anys noranta ja existia el treball remot. A les cinc de la tarda, la gent corria literalment a agafar el tren i fugia als suburbis, i tothom estava desconnectat digitalment.

Avui toca parlar de vacances i recordar que és un dret laboral relativament recent. Els primers a implementar-lo van ser els francesos el 1936, amb ja dues setmanes. Al nostre país es van aprovar abans, el 1931, una setmana, però molt pocs ho van poder gaudir.

Una altra dada de diferències culturals i que potser no esperàveu és que el país amb més dies pagats de vacances (inclosos els festius, que són sobretot religiosos) és l'Iran amb 56, seguit de San Marino -amb 46- i el Iemen, que en suma 45.

Si vols saber-ne més

 

   

El mapamundi del descans: quins són els països amb més vacances pagades del món?

I abans d'entrar en matèria, recordem que existeix un terme per descriure els que no poden estar fora de la seva llar cap dia, l'anomenada pobresa vacacional. En el cas del nostre país és de les més altes d'Europa, un 18%. Només ens guanyen Grècia amb un 20%, Bulgària amb un 24% i Romania (32%). Per tant, som molt afortunades les persones que les podem gaudir i cal sempre recordar-ho.

Vacances prové de la paraula en llatí vacatio, que vol dir lliure d'obligacions. Ara bé, curiosament, una de les paraules més relacionades amb la paraula vacances és justament la paraula estrès.

Estrès logístic

Posem el cas que vols anar a sopar a un restaurant a l'Empordà amb la família al mes d'agost. Has de reservar la taula a tot tardar el mes de maig i deixar la Visa per la penalització si canvies de pla. Si vols anar a la platja a la Costa Brava, tens tres opcions: a) comprar una moto, b) aparques el cotxe al poble més proper sense platja, i així fas un dos per un (caminada / running i platja), c) anar-hi quan es fa fosc. Al matí no, perquè segueix existint la pràctica ancestral de portar les cadiretes o les tovalloles a l'alba, i així bloquejar l'espai.

Estrès amb perspectiva de gènere

Segons em diu la IA (darrerament estic molt enganxada, ho reconec), hi ha estrès amb perspectiva de gènere, però no del que jo intuïa. Els homes poden patir d'inseguretat laboral (tenen por que els facin fora durant el seu descans) i nosaltres podem patir un impacte hormonal (que afecta el nostre cicle menstrual i desig). En qualsevol cas, em sembla una mica esbiaixada la resposta. Si hi ha alguna persona experta que llegeixi aquest article que ens il·lumini, si us plau.

Estrès de compartir

Abans tornàvem al setembre i tocava el cafè i soparets per explicar el que havíem fet. Ara ho publiquem. A mi em toca Instagram, però com a membre de la generació X sense massa floritures, no he de tenir un mur ordenat de colors “sincronitzats”, perquè semblaria que me l'ha fet alguna filla o una community manager.

I crec que aquest és el gran estrès dels que no patim pobresa vacacional. El qui és més original i com ho comparteixo amb el món. He fet un estudi absolutament no científic, basat en observacions i he tipificat en cinc versions les vacances de la majoria (o sigui, que originals ho som ben poc):

1. La happy family (avui dia potser més aviat modern family): tots junts dinant, fent castellets a la sorra, paddle, pícnics amb l'àvia...
2. La descoberta interior: recarrego piles i em dedico a mi mateixa les vacances, retir a un lloc on passo gana, medito molt, em trobo amb gent que parla poc, llegeixo tots els llibres que he anat posant a una llista tot l'any i que pesen el que no està dit... I hi torno nova.
3. La viajeros por el mundo: aquí trobem moltes tipologies, des de gent molt professional que treballa tot l'any per muntar-se un superviatge que olé tu, i d'altres que viatgen per primera vegada, com l'entranyable família que em va tocar en un Ryanair a Pescara la setmana passada. Per cert, no entenc que pugui ser aquest el teu primer destí, no sé per què no els hi vaig demanar...
4. La burgesa de segona residència: que era la de l'avi, pare i ara la meva. On passo tots els dies de vacances des que era petita, on tinc els mateixos veïns que al meu barri, vaig als mateixos llocs cada any i on es mira amb suspicàcia a les noves adquisicions, les teves (la nena ja té parella i tothom la puntua) o algú que ha comprat la casa de la tieta, perquè els cosins s'han barallat o no la podien mantenir.
5.  Les / els influencers, que són un fenomen en si mateix perquè fan vacances, també segons la IA, en varietat de llocs turístics nacionals i internacionals de moda que elles i ells posen més de moda. Això sí, sense preocupar-se del pressupost, perquè són col·laboracions amb marques, que la resta dels mortals òbviament paguem, i alguna que m'ha fet riure com la despistada que es pensa que es fa un bany d'espuma al mar i resulta que eren aigües residuals.

Jo ho reconec amb una mica de vergonya: soc una barreja de quasi tots, amb un gran problema de FOMO, que com a mínim tinc diagnosticat. Si tens la sort de poder fer vacances i de poder marxar de casa, et reconeixes en algun dels cinc grups? I sobretot no stress, que ja ho deien els llatins: vacatio, temps sense obligacions.