L’empresa de videojocs catalana Novarama tanca. Ho explica el seu executiu en cap Daniel Sánchez Crespo en un vídeo molt sentit a YouTube on confirma els rumors del pròxim tancament de l’empresa després de 20 anys d’activitat i 15 jocs publicats. En Dani parla dels reptes que ell i Novarama han hagut d’afrontar durant aquest temps: canvis tecnològics, el fracàs en el canvi de model de B2B a B2C, la saturació del mercat, una crisi en el sector i una pandèmia.
Malgrat èxits internacionals de la mà de Sony, com el videojoc Invizimals, o l’associació amb el gegant xinès Tencent, no ha estat possible salvar l’empresa. Crespo reflexiona sobre els errors comesos, destaca la importància de la solidaritat que hi ha al sector i espera que la història de Novarama ajudi altres empreses a aprendre de les seves experiències. Un acte de transparència i sinceritat que lluny de convertir el vídeo en unes famoses últimes paraules, el converteix en una classe magistral de gestió i de comunicació empresarial.
"El tancament de Novarama és un catalitzador de noves empreses, un moment per a crear oportunitats i una baula més en l'evolució perpètua dels jocs"
El que Dani explica no és només la història del final d'una empresa, sinó que és un viatge en primera persona per valors empresarials com la resiliència, l'adaptació, la transparència i la solidaritat.
La història de Novarama és la d’un grup d’amics que el 2003 va creure que podia competir al món fent videojocs des de Barcelona, que ho aconsegueix treballant amb gegants com Sony o Ubisoft, i que amb videojocs com Invizimals es converteixen en fenomen cultural mundial. També és la de reinventar-se, passant de treballar per a empreses (B2B) a treballar directament en producte final per al mercat (B2C). D’aquí l’associació estratègica amb la xinesa Tencent per passar a comercialitzar els seus jocs directament a usuari.
"Hem estat lluitant en una batalla tremenda en els últims 8 mesos, però els nostres enemics no estan fets de píxels", diu en Dani en una frase que és molt més que una cita brillant. L’economia digital és economia, al cap i a la fi, i les regles del capitalisme són les de tota la vida, especialment la de l’economia de les estrelles on uns quants jugadors s’emporten tot el pastís. La pandèmia només va fer que incrementar el tall d’uns quants. L’augment espectacular de la demanda va convertir títols com Fortnite, PUBG i Rust en fenòmens culturals. En un entorn d'hipercreixement forçat com aquell, tot i que beneficiós per a alguns, va presentar reptes sense precedents per a altres, entre ells Novarama.
"L’economia digital és economia, al cap i a la fi, i les regles del capitalisme són les de tota la vida"
La classe magistral sobre la importància de la resiliència, l'adaptació segurament la podríeu trobar en qualsevol cas d’estudi o en qualsevol classe d’una escola de negocis. No tant la demostració pràctica de transparència i de valors: “Sempre m'ha agradat ser un noi molt transparent... perquè a partir d'aquí es pot generar un coneixement que pot ser útil per a la gent", comparteix en Dani, subratllant el poder de la comunicació oberta. Aquest esperit de compartir coneixement el va convertir, ja fa uns anys, en un influenciador circumstancial a Twitter: els seus fils plens d’informació, experiències de primera mà i opinió personal a doll són petites lliçons de vida que convé llegir (i rellegir). Aquí un dels darrers per celebrar el 8 de març.
És aquesta barreja de transparència i d’opinió personal —el Dani no se’n calla cap— que el porta a reflexionar sobre els errors estratègics, que assumeix en primera persona: “Parlaré primer dels efectes negatius en què crec que ens hem equivocat, en què crec que m'he equivocat”. La indústria del videojoc és una indústria creativa on el producte final és impossible de serialitzar. Es caracteritza pel seu ritme implacable, la necessitat constant d'innovació, la dificultat de planificació a dos tres anys vista i la infraestructura descomunal necessària per a servir una comunitat global: “Una empresa de videojocs és un contenidor de gent, és a dir, aquí no hi ha robots ni cadenes de muntatge, hi ha gent que desenvolupa videojocs”. Podria seguir amb cites i reflexions seves, però crec que és molt millor que mireu el vídeo i que en gaudiu dels 20 minuts que dura.
"La indústria del videojoc és una indústria creativa on el producte final és impossible de serialitzar"
Estic d’acord amb el Dani que el final de Novarama no l’hem de veure com una derrota, sinó com una transició, una llavor per al creixement futur dins de la indústria del joc. "Les empreses venen i se'n van; les empreses, neixen i desapareixen, però el talent es queda", reflexiona en Dani. Per ell, el tancament de l'empresa és un catalitzador de noves empreses, un moment per a crear oportunitats i una baula més en l'evolució perpètua dels jocs.
Els píxels no es creen ni es destrueixen, només es transformen, i els bons jugadors sempre acaben derrotant el monstre final.