Barcelona com a musa de la indústria 'gaming': més que un ‘hub’

Des del 1989, empreses de videojocs internacionals fan servir el patrimoni cultural i artístic de la capital catalana per fer brillar les seves obres

La desenvolupadora polonesa Simteract ha inclòs el català en el videojoc de moda 'Taxi Life' | YouTube La desenvolupadora polonesa Simteract ha inclòs el català en el videojoc de moda 'Taxi Life' | YouTube

L’art i la creativitat han estat, des de fa segles, el segell distintiu de Barcelona. Des de l'arquitectura modernista encapçalada per Antoni Gaudí, fins a museus coneguts a escala mundial, com el Museu Picasso, la capital catalana és un dels principals nuclis artístics d’Europa, i així queda reflectit al Cultural and Creative Cities Monitor, l’indicador elaborat per la Comissió Europea que situa Barcelona com la tercera ciutat europea amb millors infraestructures culturals. Alhora, l’adopció de la tecnologia en el panorama artístic ha impulsat un sector agermanat amb l’art i la creativitat, i que Catalunya lidera a Europa: els videojocs. El país ha esdevingut la regió europea que més inversions estrangeres rep en aquest àmbit, i va tancar el 2023 amb una facturació de més de 900 milions d’euros ocupant 6.564 persones. Arran d’aquestes xifres, i de la representació de la ciutat comtal en alguns dels videojocs del moment, es pot assegurar que Barcelona ha esdevingut més que un hub.

Catalunya és la regió europea que més inversions estrangeres rep en el sector dels videojocs

Taxi Life: el videojoc del moment té un escenari català

Aprofitant l’esperit artístic de la capital catalana, desenvolupadores d’arreu del món l’han convertit en l’escenari dels seus videojocs, i alguns no només han triomfat en el passat, sinó també en el present. Com a prova d’això destaca Taxi Life: A City Driving Simulator, el videojoc de moda per al món del gaming que permet als usuaris posar-se en el paper d’un taxista i conduir pels més de 460 quilòmetres dissenyats, entre els quals destaquen els voltants del parc de la Ciutadella, l’Arc de Triomf o l'avinguda Diagonal. L’autora del videojoc és Simteract, una desenvolupadora polonesa que va llançar-lo a finals del passat febrer i ha causat sensacions entre els streamers més influents del moment.

Turistes impacients, canvis en la meteorologia i molt de trànsit són alguns dels principals reptes a què s’enfronten els usuaris d’aquest simulador que, recentment, ha inclòs el català. "Els jugadors de Barcelona es van mostrar encantats en veure que la seva ciutat protagonitzava un videojoc, encara que alguns van manifestar una certa decepció pel fet que la seva llengua no hi fos inclosa", apunta el CEO de Simteract, Marcin Jaskiewicz. Així, la desenvolupadora va reaccionar ràpidament a les peticions dels usuaris incloent el català en el simulador. 

1989: el boom del tàndem Barcelona-videojocs

Tanmateix, la ciutat comtal és escenari de videojocs des de fa més anys del que puguem pensar, quan aquests no gaudien, ni de bon tros, d’unes prestacions tan avançades quant a qualitat d’imatge i so. El juny del 1989, la companyia japonesa Wolf Team va llançar Gaudi: Barcelona no Kaze, un videojoc d’aventura ambientat en la capital catalana on atemptats, crims i històries d’amor eren els tres pilars del que va ser un dels videojocs del moment. No sabem si els usuaris d’aleshores van reclamar el català en el videojoc, però, en qualsevol cas, només va estar disponible en japonès.

Més info: La indústria ‘gaming’ somnia convertir Catalunya en la millor productora de videojocs

En els anys posteriors, en una època en què Barcelona esdevenia un referent mundial amb la celebració dels Jocs Olímpics, es van llançar diverses obres que representaven la capital catalana d’una forma similar al videojoc mencionat anteriorment, mitjançant la Sagrada Família. OutRunners i Atomic Runner, ambdós publicats l’any olímpic i desenvolupats per les companyies japoneses Sega AM1 i Data East, són dos videojocs d’acció (el primer també sobre rodes) que aprofiten les obres de Gaudí per oferir un contingut cultural i atractiu. Per aquest motiu, la Casa Milà, la Casa Batlló o el Parc Güell són alguns dels escenaris representats mitjançant milers de píxels.

OutRunners fue lanzado en 1992 por la desarrolladora Sega AM1 | YouTube
'OutRunners' va ser llançat el 1992 per la desenvolupadora Sega AM1 | YouTube

Amb un estil molt similar i un any després, la japonesa Almanic Corporation (ara Givro Corporation) confirmava el gran interès del país nipó per la capital catalana com a epicentre artístic i cultural. Ho va fer amb el llançament de Mazin Wars, el videojoc que permetia lluitar contra un Mazinger gegant davant la Sagrada Família, que destacava en una Barcelona en runes. Novament, l’obra mestra de Gaudí esdevenia el símbol de la ciutat comtal, malgrat que, amb el pas dels anys i tal com s’ha demostrat amb Taxi Life, les desenvolupadores han apostat per anar més enllà de la basílica i representar, amb una major profunditat, altres indrets de la capital catalana.

Tony Hawk's Underground 2: quan Barcelona esdevé terra de skaters

Així ho va fer Neversoft, la companyia estatunidenca autora de la saga de videojocs Tony Hawk, que en la segona entrega publicada el 2004, Tony Hawk's Underground 2, va permetre patinar -virtualment- als skaters de tot el món en indrets com l’Hospital de Sant Pau, el pont del Maremagnum o les tres xemeneies del Poble Sec. I és que, tradicionalment, Barcelona ha estat un paradís pels patinadors. El clima, la varietat de skateparks i d’ubicacions atractives per als patinadors en són els principals responsables, malgrat que, precisament aquest mes de març, molts dels patinadors que circulen per Barcelona han perdut un dels seus espais preferits: el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

L’Ajuntament de Barcelona xifra la reforma de la plaça dels Àngels en 16,26 milions d’euros

La reforma de la plaça dels Àngels, prevista per al 2027 amb l’ampliació del MACBA, un nou CAP, i la implementació de nous espais verds, desplaçarà a molts patinadors cap a altres zones, probablement més adequades per a la seva activitat. No obstant això, l’Ajuntament de Barcelona espera licitar les obres el juny per començar-les el novembre, i xifra la inversió total en 16,26 milions d’euros.

De Peppa Pig a Assassin’s Creed

El videojuego 'Peppa Pig: World Adventures' se ambienta en Barcelona | YouTube
El videojoc 'Peppa Pig: World Adventures' s'ambienta a Barcelona | YouTube

Cap a finals dels 2000, en una època en què Play Station i Xbox eren els màxims representants de la indústria gaming, es va llançar un videojoc que permetia formar part de màfies catalanes i fugir dels Mossos d’Esquadra: The Wheelman. Es tractava d’una obra molt similar a la popular saga Grand Theft Auto, malgrat que el seu èxit va quedar difuminat entre les crítiques que va rebre per part dels usuaris. Tanmateix, el videojoc, desenvolupat per les companyies estatunidenques Tigon Studios i Midway Games, va suposar una obra especialment curiosa per als jugadors catalans.

Més info: Enric Cabestany (FunPlus): "Falten grans referents catalans a la indústria del videojoc"

El llistat de videojocs que compten amb Barcelona com a escenari principal és molt ampli. Des de continguts més infantils com Peppa Pig: World Adventures, publicat el passat 2023, fins a videojocs pertanyents a sagues icòniques com l’Assassin’s Creed, com l’Assassin’s Creed II: Discovery o l’Asphalt 8: Airborne, que permet als jugadors conduir per la ronda litoral, tots aprofiten el patrimoni de la ciutat comtal per fer brillar les seves obres. 

Més informació
Videojocs fets a Barcelona: sis grans empreses que aposten per la capital catalana
El sector del videojoc preveu una facturació de 911 M€
Art, gaming i 'tattoos': el Saló de l'Ensenyament innova en una edició protagonitzada per la FP
Avui et destaquem
El més llegit