Els nostres estius

Que no hi ha dos capvespres iguals, ni dos dies, ni -per descomptat- dos estius iguals. Que si som dels de la corda de Jorge Manrique i pensem que “cualquier tiempo pasado fue mejor”, mirarem amb nostàlgia aquells estius que vam ser feliços, en majúscules, o aquells que la nostra memòria selectiva s’ha encarregat de maquillar perquè els recordem com a idíl·lics, però que si rasquem una mica, no ho devien ser tant. O sí, no seré jo qui us trenqui aquell record.

Però jo normalment jugo a l’equip contrari del Manrique. Sóc de les que crec que el meu present i el meu futur està a les meves mans i a la meva capacitat de deixar-me sorprendre i meravellar per les oportunitats que em posa la vida cada dia davant meu. I aquest estiu no n'és una excepció. Tot preparat per fer una mica de mar i de muntanya, un parell de llibres seleccionats (Les calces al sol, de Regina Rodríguez, i Management humanista: l'estratègia són les persones, de Xavier Marcet), temps reservat per a la família, per als amics, per a mi, per fer un esport nou, per un llarg llistat de tasques que l’agenda no m’ha permès fer aquests mesos i temps lliure, per deixar-me sorprendre amb el que vingui o simplement per perdre’l (i de pas perdre’m jo també).

"Sóc de les que crec que el meu present i el meu futur està a les meves mans i a la meva capacitat de deixar-me sorprendre i meravellar per les oportunitats que em posa la vida cada dia davant meu"

I en aquest diari? Doncs farem el mateix. No és un estiu qualsevol, és el nostre estiu, el que tenim davant, a les nostres mans. Donarem més espai a la il·lustració i a l’humor, amb una secció d’El llapis ampliada i diària que tindrà un personatge protagonista que ens acompanyarà tot l’agost i amb el qual més d’un se sentirà identificat més del que voldria; Donarem espai també a la lectura, reobrint la secció de Llibres d’Empresa però amb un to diferent, liderada per un col·laborador que es mantindrà en l’anonimat i que despertarà simpaties i algun malestar a parts iguals; Reflexionarem sobre aquells objectes que ens acompanyen durant l’estiu, com per exemple el banyador, per transcendir el debat a problemes majors, com el mandat social dels estereotips i la pressió estètica; Aprofitarem l’aturada de l’economia i les empreses per analitzar, de la mà de l'Oriol Amat i Xavier Roig, tot allò que ja podem preveure que passarà a l’economia catalana en la segona part de l’any; També estrenarem nous opinadors, com la Cristina Salvador, qui compartirà amb nosaltres reflexions vinculades amb el temps, l'estiu i la comunicació.

I, per descomptat, mantindrem els reportatges, casos d’èxit, opinions, anàlisis i tot allò que ens acompanya durant la resta de l’any i que ens ajuda a dibuixar aquesta fotografia en moviment del nostre teixit productiu.

Encara creieu que qualsevol estiu passat va ser millor? 

Ah! I per aquells que ja esteu de vacances, que sou l'enveja d'uns quants i que teniu temps lliure de lectura, us deixo quatre articles que hem publicat recentment i que seria injust que algú se'ls perdés:

1. La peripècia dels països "sense vacances" (i l'anomalia dels Estats Units), de la Gemma Fontseca: una radiografia vacacional de com funciona el dret a la desconnexió a Catalunya i a la resta del món.

2. Joan Laporta, el mascle alfa del barcelonisme, del Toni Rodríguez (Intermedia). Pocs perfils d'empresaris o de persones que deixen empremta poden superar els que fa el Toni Rodríguez. Fets a foc lent, parlant amb el personatge i amb el seu entorn. En aquest cas, el Toni va ser assessor de comunicació a la primera Junta Directiva presidida pel Joan Laporta. El coneix ben de prop i per això el seu article està ple d'anècdotes o percepcions d'aquelles que només pot aportar qui coneix la persona i no el personatge.

3. Musk es desmarca i es marca sol, del Josep M. Ganyet. L'Elon Musk i Twitter, o millor dit  ?, fa mesos que donen per fer una notícia diària i, entre tant de soroll, cada dijous tinc l'esperança que el Ganyet hagi decidit fer una anàlisi de les seves sobre les últimes aventures del bo del Musk. I encara que entenc que no pot parlar del mateix cada setmana, aquest dijous hem estat de sort. Un tast: "Després de fer fora mitja plantilla, d’espantar el 50% dels anunciants i de no parar de perdre usuaris des que Musk se’n va fer amo, el que li quedava de més valor a Twitter era la marca".

4. Catalunya, terra de 'hubs' tecnològics, d'una servidora. Un d'aquells reportatges per treure pit: Com un degoteig constant, gota a gota, hub a hub, Catalunya ha superat aquest estiu el centenar de hubs tecnològics que han decidit instal·lar-se al territori.