Poc informats, ben manipulats

Us puc assegurar que mai miro El Hormiguero, però l'algorisme de les xarxes socials sempre s'enterca en ensenyar-me continguts que jo no hauria escollit veure de manera natural. En aquest cas el culpable va ser Zuckerberg, a través d'Instagram. El vídeo en sí era el d'un experiment social del programa conduït per Pablo Motos en què reproduïen, a través d'intel·ligència artificial, la veu d'un ésser familiar que havia mort i l'ensenyaven als seus familiars perquè poguessin tenir una conversa "amb ell o ella". 

Per aquells que heu vist Black Mirror, suposo que us haurà vingut al cap l'episodi de Be Right Back. En aquest capítol, orientat en un futur distòpic, una noia que es troba en plena fase de negació del dol per la mort de la seva parella, compra una rèplica del seu xicot, entrenada amb intel·ligència artificial, que ha recopilat totes les dades del seu telèfon mòbil i xarxes socials: els seus gustos, la seva manera de parlar, i tota aquella informació que podria recopilar una màquina de totes les nostres converses digitals. No us diré com continua la història perquè no m'agrada fer espòilers. 

El cas és que l'experiment d'El Hormiguero no estava tan elaborat, però de mala llet i ganes de manipular sí que anava ben carregat. L'únic que reproduïen del familiar era la seva veu, però el contingut l'elaborava una altra persona, oculta, a través d'un ordinador. 

Està clar que a tots ens emocionaria i faria plorar tornar a escoltar aquella veu que fa temps que no sentim. Però una altra cosa ben diferent és caure en el parany que, darrere d'aquella veu, es troba realment aquell ésser estimat. I sap greu -i molta ràbia- escoltar converses com: 

- Com estàs, Alba? Sóc la teva iaia. Quant de temps ha passat...

- Molt. Molt de temps (i esclata a plorar).

- Fa molt de temps que no parlem, què m'expliques?

- L'any passat em vaig aconseguir treure el carnet de conduir, iaia. (...) Els meus pares es van casar, i jo estic sortint amb el Pablo...

I ja paro, perquè la resta de la conversa és un còctel de preguntes i respostes ben morbós i fastigós.

El fet és que realment l'equip d'El Hormiguero els avisa abans de començar: "Hem utilitzat l'àudio que ens vau enviar i l'hem clonat a través d'intel·ligència artificial perquè pugueu parlar amb el vostre ésser estimat". Però si no expliquen més i les persones que tenen davant no saben com funciona la intel·ligència artificial, poden arribar a creure que darrere d'aquesta tecnologia hi ha quelcom màgic que ho fa possible. I per això, hi ha una participant que respon a la proposta: "I tant. Vull escoltar-la, vull parlar amb ella". Però tots els que coneixem mínimament com funciona la IA, sabem que això no és possible; com tampoc és possible que el ChatGPT encerti el número que tocarà a la Grossa, i aquest Nadal, vam veure com moltes persones li van consultar.

"Tampoc és possible que el ChatGPT encerti el número que tocarà a la Grossa, i aquest Nadal, vam veure com moltes persones li van consultar"

Un exemple més, abans d'anar-me'n a les conclusions. Aquest gener l'expresident de la Real Federación Española de Fútbol, Luis Rubiales -malauradament conegut per tots- va publicar al seu compte de X (Twitter) que havia aconseguit vendre tota la seva col·lecció de NFT en només tres hores. Suposo que ni ell ni tot el seu equip de comunicació coneixien bé com funciona la blockchain, perquè justament, un dels majors beneficis d'aquesta tecnologia és la seva traçabilitat: tota la informació relacionada amb aquells tokens i qualsevol moviment que es faci amb ells, és transparent i immutable. Tothom ho pot veure. Què havia passat realment amb la col·lecció de NFT de Rubiales? Doncs que la majoria dels seus actius els havien comprat comptes relacionats amb els seus socis de The Moon Labs. Cap fan real els havia comprat. Els seus cromos no havien generat demanda. Però el tuit se'l va marcar tan a gust i, de fet, molts diaris se'n van fer ressò: Europa Press, El Español, El Independiente...

Més info: Albert d'Anta: "El bitcoin no és un frau i tampoc és piramidal"

Si no entenem com funcionen les tecnologies que tenim davant i que estan configurant la nostra societat i el nostre futur, serem el blanc perfecte perquè ens manipuli qualsevol companyia, partit polític o, com hem vist, un simple programa d'entreteniment o una persona amb moltes ànsies d'ego. Ens cal, com a societat, més educació digital i molta més curiositat. I aquesta primera no només s'ha de proveir a les aules: tenim la gran sort de tenir al nostre abast més informació que cap altra generació ha tingut mai a les seves mans. I la tenim, en el fons, a només uns pocs clics.

Mai ho havíem tingut tan fàcil, però ells -els manipuladors- continuen guanyant la partida. Suposo que en el fons, ells -també- mai ho havien tingut tan fàcil.

Més informació
La intel·ligència artificial a l'empresa: entre el 'hype' i l'Excel
La IA no és res sense les persones
Un any de ChatGPT: el bo, el lleig i el dolent
Interfícies cervell-ordinador, les primeres passes per a una telepatia tecnològica
Avui et destaquem
El més llegit