La intel·ligència artificial no va néixer amb ChatGPT, que, per cert, aquest dijous celebra el seu primer aniversari. Però l'èxit mundial del producte estrella d'OpenAI -que en només una setmana va aconseguir 100 milions d'usuaris- ha provocat, justament, "que la intel·ligència artificial s'hagi obert a la societat", com el mateix nom de l'empresa indica (OpenAI, Obrir la IA). El debat sobre el seu impacte i solucions ha arribat a tots els públics, però encara hi ha un abisme considerable entre les expectatives que ha generat i la realitat de moltes empreses. Com aplica IA una companyia que encara funciona majoritàriament amb Excels? Es pot parlar de big data amb dades desades en un pen drive?
VIA Empresa i Ibercaja han organitzat conjuntament un debat sobre La intel·ligència artificial a l'empresa per tractar, de la mà de 13 experts, l'aplicació i adopció real d'aquesta tecnologia en el teixit empresarial català i les oportunitats que en pot generar. "Quan fa dos anys anava a parlar amb les empreses, una part molt important de la primera conversa consistia a explicar què era la IA. Ara, aquesta part de pedagogia ja no cal fer-la, pots anar directe a les solucions i productes". Amb aquesta experiència personal tan senzilla, Josep M. Ganyet, col·laborador de VIA Empresa i principal ponent del debat, ha exposat l'expansió del concepte de la IA en el món empresarial, això sí, qüestionant moltes de les qualitats que mitjans i altres comunicadors han atorgat a aquesta tecnologia i que han calat en l'imaginari col·lectiu, com "el fet d'atribuir-li capacitats humanes".
"La IA sola no fa res, ho fan les persones", ha sentenciat, davant d'un grup d'experts que configuren, de fet, "el triangle màgic" amb què es desenvolupa aquesta tecnologia: els que tenen les dades, els que fan l'algorisme i els que tenen la supercomputació; i la consultoria estaria al mig d'aquest polígon. A la taula, els representants d'aquest triangle han estat alts directius de Microsoft, Eurecat, el Barcelona Supercomputing Center, Omnios, Process Talks, Acció, el Centre de Blockchain de Catalunya, Bitmetrics, Picvisa, Ebantic, OlisTIC, la Mútua de Terrassa i l'amfitrió, Ibercaja, amb el seu director del Centre de Negocis de Barcelona, Albert Salvador.
Ganyet: "La IA sola no fa res, ho fan les persones"
"Guiar les empreses en aquest món complex i canviant requereix un coneixement d'aquest triangle", ha afirmat Ganyet; qui ha conduït la primera part del debat cap a un dels vèrtexs que el conformen, el més controvertit dels tres: les dades.
Taula de debat 'La intel·ligència artificial a l'empresa | Carolina Santos
Un dels camps on la intel·ligència artificial està incidint amb més força és el de la salut, amb models d'aprenentatge automàtic que faciliten l'anàlisi de dades i la presa de decisions, i amb visió artificial, que està afinant la diagnosi de malalties. L'objectiu? Avançar en la predicció i "personalitzar la medicina. Actualment, s'aplica la mateixa medicina a tothom, però amb la IA pots crear models que et permetin, per exemple, decidir el millor tractament per a cada persona", ha afirmat Jordi Torres, investigador del Barcelona Supercomputing Center (BSC). Ara bé, "no s'està inventant cap medicina nova -ha afegit-, simplement s'està aplicant millor, accelerant el comptador del temps i precisant millor els resultats".
Fins aquí, la cara bona de la moneda; però quin perill amaga, per exemple, aquesta capacitat de predicció? "Una cosa és que t'ajudi en el diagnòstic, analitzant bé una mamografia, i l'altra és que amb una imatge i unes dades arribis a afirmar que una persona tindrà càncer d'aquí a cinc anys". El plantejament l'ha fet Manel Martínez, CIO de Mútua Terrassa, que més enllà d'assenyalar les repercussions d'aquesta informació, enfocava a la governança de les dades: "Si la predicció es fa pública, com ho gestionaran les asseguradores? Asseguraran una persona sana sabent que d'aquí a cinc anys tindrà càncer?"
Martínez (Mútua Terrassa): "Com ho gestionaran les asseguradores? Asseguraran una persona sana sabent que d'aquí a cinc anys tindrà càncer?"
En aquest moment de la trobada ha començat a sonar un concepte que s'ha mantingut present al llarg de tot el debat: l'ètica. Trobar aquest balanç "entre el que es pot fer i el que s'ha de fer". I ho diu algú que pertany a una de les companyies que aquestes darreres setmanes ha tingut un paper transcendental en la trama mundial que han protagonitzat Sam Altman i OpenAI: Microsoft. Alberto Pinedo, director nacional de l'Àrea Tecnològica de Microsoft, ha volgut posar en context, primerament, la trajectòria de la companyia envers la IA: "Microsoft ha fet IA des d'abans d'OpenAI". I una altra referència: "l'Àrea de processament del llenguatge natural es va crear fa 35 anys". I amb aquest preàmbul i les lliçons apreses de les males experiències -com el xatbot Tay que la companyia va haver de retirar de Twitter perquè feia comentaris racistes-, Pinedo ha pogut defensar l'estratègia ètica de la multinacional tecnològica: "La mala experiència amb el xatbot Tay va ser un punt d'inflexió que ens va fer replantejar què volíem". I des d'aleshores, qualsevol petició d'un client és avaluada per un comitè, que determina "si el projecte va en línia amb els principis de Microsoft. En cas que no, la tecnologia no es ven i no es fa servir". I ha aportat un exemple: "Mai hem venut un sistema d'identificació de cares a cap força de seguretat. Hi ha models que no es poden comercialitzar".
Pinedo (Microsoft): "Mai hem venut un sistema d'identificació de cares a cap força de seguretat"
Aquesta ètica, per exemple, és ben present a Picvisa, empresa amb seu al DFactory Barcelona, que desenvolupa solucions tecnològiques per "accelerar la transició mundial cap a l'economia circular", ha explicat Manel Casamitjana, CEO de la companyia. Com? Optimitzant i automatitzant la separació de materials en la gestió dels residus, amb robòtica, visió i intel·ligència artificial.
Democratitzar la IA o fer-la accessible? No és el mateix
Pinedo (Microsoft) qüestionava també un mantra incorrecte que acompanya normalment a aquesta tecnologia. "Es parla moltes vegades de democratitzar la IA, però què volem dir amb això? Estem parlant d'una democràcia participativa? Una liberal? El que es vol dir en veritat és que l'hem de fer accessible".
I aquest és un dels objectius, de fet, de Bitmetrics, orientat al teixit empresarial. La seva maquinària, que utilitza visió artificial, està "pensada per a un usuari no expert, ni en IA ni en visió artificial". Segons explicava la seva CEO, Mar Masulli, el seu "propòsit és arribar al teixit empresarial" i, "tenint en compte que el 98% de les empreses són pimes, hem d'aportar una solució, des d'una perspectiva econòmica, a la manca de coneixements".
Carmona: "Tenir IA generativa, tant de textos com d'imatges, ja no és un luxe"
En la mateixa línia, Josep Carmona, CEO de la spinoff de la UPC Process Talks, ha reafirmat aquesta accessibilitat amb un exemple: "Tenir IA generativa, tant de textos com d'imatges, ja no és un luxe". Des de la seva empresa –"l'Alexa de l'automatització"- utilitzen tecnologia de processament de llenguatge natural (NLP) per automatitzar processos quotidians del dia a dia laboral.
De la ciberseguretat a la ciberpobresa
Ara bé, aquesta accessibilitat va molt lligada a un concepte clau: la ciberseguretat. I justament les pimes són les que tenen menys eines per assegurar aquesta seguretat. Les companyies amb menys recursos tecnològics, les petites i mitjanes empreses, seran les que no es podran defensar dels perills que pot aportar aquesta tecnologia mal utilitzada. Alberto Pinedo, de Microsoft, ho ha definit amb un nou terme: "la ciberpobresa".
I, en aquest sentit, la blockchain es presenta com una tecnologia que pot blocar aquesta manca de seguretat i confiança. Per una banda, "resolent el problema de drets que hi ha a la IA generativa o al metavers", ha indicat Ganyet. Però també aportant transparència i seguretat a la governança de les dades. "El model de dades ha de passar a ser de les persones", sentenciava Albert d'Anta, director d'Operacions del Centre de Blockchain de Catalunya.
I això és possible, justament, amb la blockchain. En una entrevista que li vam fer aquest novembre a VIA Empresa, d'Anta explicava el funcionament d'aquesta tecnologia: "La cadena de blocs, en ser descentralitzada entre diferents institucions, empreses o persones que no es coneixen entre elles, fa que qualsevol canvi que es faci en la base de dades hagi de passar pel consens de tots o de la majoria d'ells, en funció de les regles que s'estableixin. Això fa que la informació sigui transparent i immutable."
La traçabilitat de la informació que aporta la blockchain pot permetre, també, reconèixer la identitat que hi ha darrere d'una entitat digital: "identificar si darrere d'un contingut o d'una entitat digital, hi ha un xatbot o una persona".
Xoc de realitat: demanar-li meravelles a un Excel
"He anat durant 8 anys al Fòrum Econòmic Mundial (Davos) i la home de tots els directes es gestionava des d'un Excel, del qual els becaris tenien la contrasenya". Una altra anècdota del Ganyet que provoca un xoc de realitat. Un xoc, precisament, perquè no es tracta d'una excepció.
Carles Rams, CEO de la consultora Ebantic, afirma que també ho ha viscut quan ha començat a treballar amb la indústria: "Llegeixen al diari que amb IA podran fer meravelles, però encara van amb un Excel". Hi ha una distància enorme entre les expectatives creades i la realitat del client. "I els hi estem parlant d'intel·ligència artificial, quan en veritat tenen un problema de digitalització", ha explicat.
Rams: "Llegeixen al diari que amb IA podran fer meravelles, però encara van amb un Excel"
"És com quan et parlen de big data en un pen drive", afegia Xavier Domingo, director d'IAA a Eurecat, reconeixent que "encara costa una mica explicar-los bé què és la IA, especialment la que no és generativa".
Albert Iruela, CEO d'Omnios, ho confirma: "Això que estem parlant avui aquí, el client ho desconeix". I hi ha una tasca important d'explicar que "aquestes tecnologies, ben aplicades, poden incrementar ingressos i optimitzar costos". I amb aquests dos elements a favor pots, per exemple, "tornar a avaluar productes que van ser descartats en un passat a la companyia perquè els números no sortien. Ara sí podrien sortir".
A l'hora d'enfocar els projectes amb els clients, Sandra Arcos, CEO i fundadora de la consultora OlisTIC, creu que és clau "treure aquesta pressió per incrementar les vendes o ser més productiu"; posar per davant el propòsit i no tractar la tecnologia de manera "departamentitzada".
En el moment Alcatel, com ho comuniquem?
Per a Jordi Aguasca, director de l'Àrea de Transformació tecnològica i disrupció a ACCIÓ, ens trobem encara en "la fase Alcatel del mòbil". És a dir, queda temps encara perquè "totes les empreses l'adoptin, no només les més avançades". Tota adopció tecnològica té els seus tempos: "Els ordinadors van trigar 20 anys i Internet va trigar 8".
Quan arribarà l'adopció real a l'empresa catalana? Encara "és un misteri" ha avançat Ganyet, "especialment si parlem d'una IA general". Per a la IA general, de fet, "encara calen uns quants Einsteins", ha afegit Jordi Torres (BSC), qui recentment ha publicat el llibre La intel·ligència artificial explicada als humans.
Torres: "Per a la IA general, encara calen uns quants Einsteins"
I en tot aquest procés d'adopció, tots els ponents han coincidit en dues línies d'actuació -deures per als actors que componen el triangle màgic-. La primera: la comunicació. "Evitar caure en les converses de bar", ha apuntat Torres. "Tots tenim un deure moral de dir les coses com són", ha recordat Ganyet, i això vol dir explicar que "les màquines no fan coses, sinó que som les persones que fem coses amb les màquines."
La segona: la prosperitat. Per a Ganyet, "hem d'afrontar aquest procés tecnològic amb prosperitat. Aplicar la IA d'una manera ètica, que beneficiï al màxim de persones". Utilitzar aquesta tecnologia -acabem amb una cita de Mar Masulli (Bitmetrics)- "per construir un futur inclusiu per al teixit empresarial".