Aquest últim mes de desembre la Generalitat de Catalunya ha llançat una campanya publicitària amb el lema "no em toquis els ous". Aquesta pretenia conscienciar sobre la importància del sector primari català i la qualitat dels seus productes. Podria semblar una simple estratègia de màrqueting per augmentar el consum de productes locals, però alhora tenia també una altra finalitat, la de defensar el sector d'agricultors i ramaders que han estat sovint fortament menyspreats.
Vivim en un país amb una forta tradició, cultura i història en el sector primari. Aquest sector, clau per al nostre desenvolupament econòmic i social, ens regala cada dia els productes de qualitat que ens arriben a taula. Alhora gestiona i conserva el medi natural i arrela persones al territori rural. Tot i això, un sector amb tant potencial social, mediambiental i econòmic es veu atacat contínuament des de l'àmbit urbà, on el grau de desconeixement vers aquest sector és molt evident. A la vegada aquest fet mostra la forta desvinculació entre els dos territoris.
"Un sector amb tant potencial social, mediambiental i econòmic es veu atacat contínuament des de l'àmbit urbà"
La ramaderia intensiva ha estat clau per mantenir joves al nostre territori i evitar el despoblament rural. Paral·lelament la ramaderia extensiva, que per la gran dedicació que implica no ha tingut un percentatge tan alt de relleu generacional, ha desenvolupat i desenvolupa una gran tasca de gestió del medi natural en les zones on pastura, tasca sovint poc valorada pel consumidor.
Durant aquests anys les difamacions cap a aquest sector s'han enfocat en la crítica reiterada respecte de la manca de benestar animal de les explotacions intensives. L'aspecte més destacat han estat actuacions, tals com l'entrada massiva a granges sense el consentiment del seu propietari. Aquestes protestes s'han justificat argumentant que els animals no tenien les seves necessitats bàsiques cobertes i que calia alliberar-los.
Es pot considerar que les normatives que regulen l'estat de les explotacions ramaderes intensives són massa laxes i es pot actuar perquè aquestes s'endureixin promovent que l'espai per animal sigui més ampli o que aquests tinguin accés a l'exterior, etc. El que no és tolerable és que aquest moviment animalista ataqui directament els ramaders, ja que ells només s'acullen a la normativa (en el cas de benestar animal Directiva 98/58/CE) que marca la Unió Europea. En els últims anys hi ha hagut vàries revisions d'aquestes normatives que han obligat a aplicar canvis a les explotacions ramaderes. Els ramaders s'hi han adaptat sense oposar-s'hi, amb el cost individual que això suposa i sense que aquesta despesa repercutís posteriorment en el preu del seu producte al mercat.
"El que no és tolerable és que aquest moviment animalista ataqui directament els ramaders, ja que ells només s'acullen a la normativa de la UE"
En el sector ramader els preus s'ajusten a les condicions de producció, i si la legislació permet engreixar un porc amb 0,65 m² segons el RD 1135/2002, és evident que fer-ho amb més espai va en detriment dels ingressos del ramader. Els consumidors, a manca d'una major consciència, no tindran en consideració que aquell animal ha gaudit de més espai a l'hora de pagar-ne un preu just.
Recentment les crítiques al sector han anat encarades a les emissions de gasos que la ramaderia produïa agreujant el canvi climàtic. Segons dades del 2018 del Ministeri per a la Transició Ecològica, el sector ramader representa només el 7% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, davant del 27% del transport, el 19% de la indústria, el 17% de la generació d'electricitat o el 9% del consum de combustibles. Tot i això, està clar que és més senzill atacar els ramaders que no pas fer-ho al transport on tots en som usuaris i no estem disposats a renunciar-ne. Però, és que estem disposats a renunciar als aliments?
"El sector ramader representa només el 7% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, davant del 27% del transport, el 19% de la indústria o el 17% de la generació d'electricitat"
Els moviments en defensa dels animals s'equivoquen d'enfocament o de direcció en les seves crítiques. En primer lloc, si es volgués que la normativa s'endurís caldria que els seus esforços es dirigissin al Parlament Europeu, on es marquen les lleis que posteriorment s'apliquen a totes les explotacions d'Europa. En segon lloc, haurien d'incidir en els consumidors, ja que, és evident que si se segueix consumint aquest producte, se seguirà produint per satisfer la demanda. A més caldria conscienciar aquests consumidors de l'augment de preu que suposaria aquest canvi. Si el que es vol és que les condicions dels animals millorin cal ser conseqüents en la relació cost-preu, fet que sovint provoca discordança, ja que tots volem millores però no paga-ho de la nostra butxaca.
En aquest conflicte, els consumidors no són conscients del poder que poden arribar a tenir. El passat mes de gener del 2018 una gran plataforma de supermercats va anunciar que deixava de vendre ous de categoria 3 (gallines engabiades), actuació a la qual posteriorment s'hi van sumar altres supermercats. Aquesta decisió va venir promoguda per la demanda del consumidor, fet que demostra el seu gran poder respecte de la producció. En relació amb aquest fet una altra gran empresa productora i distribuïdora d'aliments s'està veient obligada a convertir explotacions de gallines ponedores de categoria 3 a categoria 2 (gallines a terra) per la gran demanda que tenen d'aquest tipus d'ous i que per ara no poden abastir.
Tanmateix no només els moviments animalistes han estat els causants d'embrutar la imatge del sector ramader. Els mitjans de comunicació també hi han jugat un paper clau. Documentals com el "Salvados: Stranger pigs", mostrava una granja "infermeria" de porcs (explotacions no permeses, on es concentren animals malalts de diferents orígens) on la majoria estaven agonitzant. Documentals d'aquest tipus aconsegueixen fer creure que allò és la normalitat de les granges de porcí, esbiaixant la imatge d'aquestes explotacions als ulls de milers de persones, les quals no tenen accés a cap altra font més fiable.
Per a la coneixença de tots, a Catalunya la legislació pel que fa a aquest tipus d'explotacions és molt més estricta que a altres comunitats autònomes veïnes. Trobem un exemple a La Franja on una explotació de boví lleter pot presentar un cens de 4.500 animals o més, mentre que a pocs quilòmetres, però ja a Catalunya, una explotació igual presenta un topall en el cens, a menys de la meitat dels caps de bestiar de l'explotació veïna, regida pels límits que autoritza l'administració competent de la seva comunitat autònoma.
Una societat mediambiental i socialment equilibrada necessita els nostres ramaders. El dia que no tinguem pastores que gestionin el territori, el dia que la carn que consumim sigui de laboratori, aquell dia, serem conscients de tot el que aquest sector aporta a la nostra societat. Cal evitar que arribi aquest dia.