No es tracta de cap primícia ni de cap tema adreçat a escasses minories. De fet, ja fa temps que se’n parla i com a societat cap de nosaltres n’hauria de quedar al marge. Em refereixo, en definitiva, a la tributació de les màquines i a la imprescindible sostenibilitat del sistema.
L’imparable avanç de l'automatització i la possibilitat cada vegada més real que les màquines arribaran a cobrir algun dia una part molt important del treball que avui fan els humans, posa irremeiablement sobre la taula la necessitat d'instaurar un impost robòtic.
Així mateix, es manifestava el fundador de Microsoft, Bill Gates, en una entrevista a Quartz avui fa avui set anys: "si un robot reemplaça el treball d'un humà, aquest robot ha de pagar impostos com un humà".
"Hem de fugir d’aquesta visió catastrofista entorn la digitalització, en tant que màquina destructora d'ocupació"
Més enllà de témer la seva irrupció, hem de viure el procés d’innovació tecnològica com una magnífica oportunitat de progrés que ha canviat, canvia, i canviarà encara molt més, la nostra quotidianitat i la manera de viure-la. Hem de fugir d’aquesta visió catastrofista entorn la digitalització, en tant que màquina destructora d'ocupació. Hi haurà més ocupació, segur, però sobretot, hi haurà més ocupació de qualitat. I accedir a la formació serà un element clau en la pèrdua d'ocupació per l'automatització.
Un recent estudi del Global Risk, del World Economic Forum, parla de 85 milions de llocs de treball que en un futur seran desplaçats pels robots, enfront dels 97 milions de noves ocupacions relacionades amb l'economia digital. I adverteix alhora que el 40% de les competències bàsiques canviaran en els pròxims anys.
És en aquest marc laboral present i futur, integrat per empleats, màquines i robots, que alhora aboleix i crea ocupació a ritmes heterogenis, que esdevé una prioritat capital la revisió del sistema impositiu i la cotització a la Seguretat Social. Els robots, les aplicacions, els algorismes, les plataformes i la intel·ligència artificial generativa, que actualment ja ocupen un lloc de treball i generen destacats augments de la productivitat, absorbeixen les tasques de menor qualificació i les desplacen del component humà. Un fet rellevant que impacta directament en els ingressos públics i en la redistribució de la riquesa.
"Abans de la pandèmia, la massa salarial suposava el 46,7% del PIB a l’estat espanyol i en l'actualitat pràcticament frega el 49%"
S’estima que la robòtica aplicada als processos productius de les empreses provocarà un descens dels ingressos impositius del 30%, una davallada que, d’altra banda, pot posar en veritable perill la sostenibilitat del nostre sistema.
No oblidem que el gravamen del factor treball és indiscutiblement la font principal d'ingressos dels sistemes fiscals d’arreu. El pes de les rendes del treball sobre el PIB és una variable amb importants implicacions econòmiques, polítiques i socials. Abans de la pandèmia, la massa salarial suposava el 46,7% del PIB a l’estat espanyol i en l'actualitat pràcticament frega el 49%. En el conjunt de l’eurozona, per la seva banda, el pes dels salaris en el PIB s'ha mantingut estable en el 48%.
Segons Uwe Thuemmel, professor de la Universitat de Zurich, amb un robot per cada 1.000 treballadors es redueix l'ocupació respecte a la població entorn dels 0,2 punts percentuals, i els sous s’aprimen un 0,37%. En aquesta línia, l'ocupació decreix i de forma destacada en professions amb tasques repetitives, com les factories o els centres de distribució, més susceptibles de ser automatitzats; a més, a escala global, els sous també cauen al mínim de la distribució salarial.
Experts en fiscalitat de l’Institut d'Economia de Barcelona consideren que gravar les màquines tindria efectes fiscals i socials positius, si bé alerten de la complexitat i dels riscos que això també comporta.
"No tota la robotització és igual. Tenim, d'una banda, la que substitueix el treball, i de l’altra la que el complementa, que en aquest cas depèn en gran manera del nivell de formació dels treballadors"
En aquest sentit, un gran tema de debat és, indubtablement, determinar l’abast de la mesura. Per què, quins robots passarien a quedar subjectes a tributació? La maquinària pròpia de les cadenes de muntatge d'una fàbrica i exclusiva de determinats sectors? Els exoesquelets i els robots quirúrgics en l’entorn sanitari? O els ordinadors, d’ús generalitzat en tots els àmbits d’actuació? Perquè no tota la robotització és igual. Tenim, d'una banda, la que substitueix el treball, i de l’altra la que el complementa, que en aquest cas depèn en gran manera del nivell de formació dels treballadors.
L’altre gran tema de discussió, i no per això menys important, és precisament quin tipus de gravamen s’hauria d’imposar. Un tribut “objectiu”, en línia amb el que ja s’aplica als vehicles? O parlaríem d’un impost sobre la renda (beneficis) vinculat a l’hipotètic salari que els robots haurien de percebre si el mateix treball l’hagués dut a terme una persona?
El desplaçament dels humans pels robots ha reobert també el debat la renda bàsica universal (RBU), una quantitat de diners pagada per l’estat, com a dret de ciutadania, a cada ciutadà, simplement pel fet de ser membre de ple dret. La idea no és nova, però és cert que ha cobrat interès en els darrers anys per la pandèmia de la covid-19, que va colpejar durament els sectors més vulnerables, i per la necessitat creixent de protegir els treballadors durant aquesta obligada transició a posicions digitals.
"Si la tecnologia crea riquesa, cal necessàriament que gran part d'aquesta riquesa garanteixi que tots tenim una xarxa de seguretat"
Diversos països han assajat o estan assajant la RBU com una forma de protegir els seus ciutadans davant situacions de crisis. Finlàndia va ser el primer país europeu a testar la RBU amb 2.000 aturats durant un període de dos anys. Però la prova pilot es va suspendre prematurament en constatar que millorava el benestar dels beneficiaris però no la seva ocupabilitat.
Com tot a la vida, la RBU no està lluny de polèmica. Els partidaris afirmen que, entre altres coses, milloraria la situació de les persones amb un nivell adquisitiu baix. S'evitaria, o almenys dificultaria, la infraestimació de la nostra capacitat de treball. Els detractors, per la seva banda, argumenten que aquesta mesura generaria inflació creixent en l'economia, fins al punt d’anul·lar el valor real dels diners obtinguts a través de la renda bàsica. Es reduiria la població activa, a més de deteriorar el prestigi social de l'educació i de la cultura de l'esforç.
I responent a la pregunta de si els robots han de tributar, definitivament em posiciono a favor del sí. No serà fàcil, però cal plantejar seriosament una solució que doni resposta a l’actual escenari. Si la tecnologia crea riquesa, cal necessàriament que gran part d'aquesta riquesa garanteixi que tots tenim una xarxa de seguretat.