El tarannà “espartà” de les pimes

Vàrem concebre un experiment que no va sortir. Es tractava de saber l'opinió de les pimes, tant al seu naixement com al moment actual, sobre si tendeixen sempre a créixer i fer-se més grans o no. Encara que la mostra era més que suficient, les respostes a l'enquesta van ser decebedores. Pitjor que això, indesxifrables. Una primera lectura dels resultats permetia deduir que una part important dels entrevistats ho afirmava, però a mesura que avançaven amb els encreuaments de les variables i les verificacions, les mateixes dades corroboraven el contrari. Per moltes voltes que li donàvem a les dades, tot el materialderecerca va esdevenir pràcticament inservible. No era pas la primera vegada que intentàvem esbrinar aquesta qüestió, i no ens en vam sortir d'entendre si les empreses neixen, evolucionen i moren, però en mig d'aquests cicles tenen un instint de convertir la seva estructura en una cada cop més gran.

Del material de recerca obtingut només podíem deduir: primer, que la majoria dels petits i mitjans empresaris tenen una visió de cap a on volem anar, però la dimensió necessària per assolir-la queda bastant imprecisa en cada moment del cicle de l'empresa; aquests dos aspectes els diferencien de les grans empreses, que competeixen cruament per millorar resultats cada any en presentar-los als seus accionistes, i dels emprenedors, els quals expliciten clarament que el creixement és la seva raó de ser fins a convertir-se en unicorn. I, segon, que en les seves decisions pesa més que el negoci vagi bé, que puguin afrontar tranquil·lament el dia a dia, i que s'enforteixin, que no pas créixer constantment, augmentar la xifra de facturació per damunt de la de l'any anterior.

Engrandir la dimensió s'ha convertit en el sinònim del triomf, en la moneda de canvi cap a la glòria i la fama; el contrari esdevé el fracàs

Contrasta aquest tarannà tan espartà de les pimes amb la publicística diària on la majoria dels mitjans de comunicació dels darrers quaranta anys lloen les virtuts empresarials: engrandir la dimensió, augmentar la xifra de negoci i incrementar el valor per l'accionista s'han convertit en el sinònim del triomf, en la moneda de canvi cap a la glòria i la fama; el contrari esdevé el fracàs.

El peu canviat

Mentre continuem intentant desxifrar si el factor d'èxit de les pimes és el creixement constant, l'esdevenidor més immediat està produint un cert neguit en aquests negocis esforçats. La digitalització ha agafat a moltes amb el peu canviat; tota transformació tecnològica exigeix esforços notables per adaptar-se al nou entorn i aquesta no serà la més fàcil. Encara més, si ens referim a les noves normes comunitàries respecte al compromís mediambiental, d'immediata aplicació a finals d'any per les grans, que hauran de seguir aviat la resta. Per primer cop, la UE ha decidit accedir a l'interior de les corporacions per convertir-les en protagonistes del gir mediambiental global. La nova directiva incardina a les empreses europees al pacte verd europeu, que deixarà la Unió l'any 2050 sense emissions de gas d'efecte hivernacle. Aquesta nova legislació ajudarà a la vegada a la modernització definitiva. De quina manera? Reduint el predomini financer -o el monopoli del profit econòmic- i augmentant la importància dels beneficis socials. Aquest reequilibri entre els guanys dineraris i les aportacions socials esdevé l'esgraó últim de les corporacions, el retrobament de l'empresa com a ens social, que usa recursos públics al servei de la producció; i lluny de quedar-se'l exclusivament pel seu benefici, retorna una part important al conjunt i els reparteix amb la societat. El conjunt d'ambdós componen en endavant els beneficis de totes les empreses. No es tracta d'una intromissió de l'Estat, ans al contrari; més aviat imparteix equanimitat fent pagar el seu just preu per les matèries primeres i els altres recursos que les corporacions utilitzen.

Continuar creixent significarà haver de repartir més amb la societat i potser algunes empreses hauran d'aprendre el nou estil

Els impactes mediambientals, les col·laboracions amb la comunitat, la preocupació pels consumidors, la traçabilitat en totes les fases de la cadena de subministrament, les condicions de treball i el repartiment adequat dels beneficis amb els treballadors i la resta de participants en la producció i distribució, i el respecte als drets humans s'hauran de traduir als comptes de resultats. Així ho explicita, ni menys ni més, la nova Directiva d'Informes de Sostenibilitat Corporativa que modificarà l'actual dels Informes No Financers. En endavant, les empreses europees hauran d'informar i garantir públicament que els seus estats financers contenen tots aquests nous compromisos.

Ens preguntem com afectaran aquestes mesures a les pimes, donat el poc entusiasme aparent pel creixement estrictament econòmic. Serà més fàcil per elles adaptar-se al nou escenari legal quan es transposa la normativa de la UE. Faria la impressió que dins del fet que el negoci "vagi bé", "d'afrontar el dia a dia" i "de reforçar-se", factors als quals ens hem referit abans, s'entenen més fàcilment els valors socials que desvetlla la UE. Les grans i les emprenedories ho tindran més magre: continuar creixent significarà haver de repartir més amb la societat i potser hauran d'aprendre el nou estil.

El nou marc comunitari força la incorporació de la funció social de l'empresa com a benefici explícit. Del que no diu res és de quines han de ser les dimensions de l'empresa en cada moment del cicle de la seva vida per fer front al nou escenari. Això ho delimita la digitalització, i el que és evident és que l'obligarà a ser més gran, sigui de forma independent, sigui mitjançant formes associades o col·lectives.