El 9 de maig de 1950, el ministre francès d'Afers Exteriors, Robert Schuman, va pronunciar l'anomenada Declaració Schuman en la qual proposava la creació d'una Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, el que seria la CECA, la primera d'un seguit d'institucions supranacionals que es van convertir en el que avui és la Unió Europea. És per això que cada 9 de maig celebrem el Dia d’Europa, un bon moment per parar-nos a reflexionar sobre el llegat que heretem i el futur que volem per a la nostra Unió, perquè tal com va dir el president Juncker “cada generació té el deure de millorar el destí dels europeus tant els d’avui com els de demà”.
Juncker: “Cada generació té el deure de millorar el destí dels europeus tant els d’avui com els de demà”
Malgrat que els reptes són punyents i el context global complicat, hi ha motius per a l’optimisme a l’hora de mirar al futur. En clau econòmica, Europa ha crescut a un ritme mitjà del 2% durant els darrers anys i està previst que aquest creixement continuï aquest any i el vinent. La recuperació econòmica també es pot veure amb les xifres d’atur. Des del novembre del 2014, quan la Comissió Juncker va començar el seu mandat, s’han creat 12,6 milions de llocs de treball a la UE i com a conseqüència la taxa d’atur el març del 2019 se situava al 6,4%, la més baixa des de l’inici del segle. Un altre indicador que ens ofereix dosis d’optimisme és el de la inversió, que ha recuperat els nivells d’abans de la crisi i aquest any està previst que creixi en tots els estats membres de la Unió, cosa que no passava dels del 2007. El Pla Juncker, que va posar en marxa la Comissió al 2015 precisament per rellançar la inversió, està donant els seus fruits i es preveu que al 2020 hagi generat 500 mil milions d’inversió addicional a Europa i 1,4 milions de llocs de treball.
Aprofitant els avanços fets i tenint en compte l’opinió dels ciutadans expressada en més de 1.600 debats i en diverses consultes públiques, la Comissió ha definit l’agenda estratègica per al 2019-2024, un marc per afrontar els reptes que se’ns presenten i que necessiten acció a escala europea en cinc grans àmbits: la protecció, cal avançar capa una autèntica Unió Europea de la Defensa que es basi en el repartiment de responsabilitats i la solidaritat entre tots els estats membres; la competitivitat: cal que millorem el Mercat únic per poder-ne extreure el màxim de profit i que invertim en capacitats digitals clau per impulsar una intel·ligència artificial centrada en l’ésser humà que ens posicioni com a líders globals; l’equitat per acabar amb les bretxes de gènere, garantir igualtat d’oportunitats a les minories i reduir les diferències entre les diverses regions europees; la sostenibilitat, hem d’adoptar pautes de producció i de consum sostenibles i redoblar els esforços per lluitar contra el canvi climàtic. Apostar per l’economia circular i solucionar alguns reptes pendents com ara la seguretat energètica. I la influència, Europa ha d’exercir un lideratge a escala mundial a través del suport a un ordre mundial multilateral.
Tarradellas: "Els ciutadans tindran el 26 de maig una altra oportunitat per decidir quina forma ha de tenir l'Europa del futur"
El 9 de maig de 2019 els líders de la UE es reuniran a Sibiu, una ciutat romanesa, per culminar amb el procés de reflexió col·lectiva sobre el futur de la Unió i renovar el compromís d’una Unió Europea que ofereixi respostes als reptes als quals haurem de fer front durant els propers anys. L’endemà començarà la campanya electoral per a les eleccions europees que a Espanya se celebraran el 26 de maig i on els ciutadans tindran una altra oportunitat per decidir quina forma ha de tenir l’Europa del futur.