Qualificar un tuit del Donald Trump com el més imbècil de l’any és fer-se directament un gol en pròpia porta. Parlo per experiència pròpia; ho vaig fer just en acabar l’any amb el tuit que va fer sobre el canvi climàtic, una autèntica imbecil·litat que va durar al podi uns escassos cinc dies, fins que el va superar amb l’infame tuit dels botons nuclears. Trump responia a la matxada del president nord-coreà Kim Jong-un —deia que tenia el botó nuclear preparat damunt la seva taula— amb el següent tuit: “Que algú del seu règim famolenc l’informi que també tinc un botó nuclear, però molt més gran i més poderós que el seu, i el meu botó funciona".
Un “jo la tinc més llarga” en tota regla.
Que algú, a falta de més arguments, acabi recorrent a la testosterona a Twitter és un fet habitual, que aquest sigui el president dels EUA posant un eventual atac nuclear a nivell de baralla de pati d'escola, ja no tant. Òbviament, el tuit ha provocat tot tipus de reaccions, des de l’habitual pluja de mems a la demanda que Twitter tanqui el compte a Donald Trump per violar les normes d’ús de la xarxa social. Trump estaria amenaçant Kim Jong-un amb un atac nuclear, per extensió tot Corea del Nord i per extensió tota la humanitat. Si els delictes d’amenaça segons la política de Twitter són motiu de tancament del compte, Trump ha donat el tomb al marcador.
Twitter ha sortit al pas amb un comunicat al seu blog on diu, en resum, que “bloquejar un líder mundial o esborrar els seus tuits controvertits amagaria informació important que la gent ha de veure i debatre” i que no ho poden fer si volen que continuï "l’intercanvi d’idees global”. Sí? Fins al punt de que peti tot? Potser sí.
"Els tuits amenaçadors de Trump són part del balanç de poder armamentístic internacional?"
Twitter no li tancarà el compte mentre els aporti els beneficis que els aporta —si Trump deixés de tuitar, Twitter perdria 2.000 milions de dòlars de capitalització borsària segons alguns analistes— però legisladors i experts en psiquiatria el volen tancar a ell. El Dr. Bandy X. Lee de la Universitat de Yale a l’informe El perillós cas de Donald Trump afirma que el seu patró de conducta a Twitter és indicatiu de que no aguanta bé la pressió del càrrec: “Torna a parlar de teories de la conspiració, nega fets que havia admès anteriorment i se sent atret per vídeos violents. El seu comportament anirà a pitjor i serà incontrolable amb les pressions de la presidència”. Richard Painter, que va ser advocat en cap d’ètica de la Casa Blanca sota la presidència de George W. Bush, va tuitar que “només aquest tuit ja és motiu per treure’l de la presidència sota la 25ena esmena”. Aquest home no hauria de tenir armes nuclears”. (La 25ena és l’esmena que preveu la substitució del president dels EUA pel vicepresident en cas d’incapacitat).
"Twitter no tancarà el compte de Trump mentre els aporti els beneficis que els aporta"
Estic molt a favor que Trump continuï tuitant, com més millor i que com més troll sigui millor, però no és un usuari qualsevol: amb un tuit pot destrossar la vida a algú, fer pujar o baixar les accions d’una empresa o afectar la cotització d’un moneda com va passar amb el peso mexicà. Podria de la mateixa manera començar una guerra nuclear amb un tuit? O per altra banda, els tuits amenaçadors de Trump són part del balanç de poder armamentístic internacional i fan un paper dissuasori? És Twitter el botó nuclear o el garant de la pau? Potser quan sapiguem la resposta ja serà tard, però en tot cas no està gens malament per una xarxa social que no té un model de negoci clar, que té una política erràtica i que enterrem a cada Telenotícies. Boom.