A vegades oblidem que l'atur és un forat en què podem caure qualsevol dia. Com la plegaria que demana salut, que només arriba quan hi ha malaltia pel mig, oblidem ser agraïts amb el que tenim. Cert, no totes les feines són per fer palmes, però molt pitjor és no tenir-ne. Ho he vist –i recordat, sobretot- aquest dijous a la Feria Empleo VLC 2019 que ha organitzat la Cambra de Comerç de València al Palau de Congressos. En la seua cafeteria, al migdia, ja no quedaven croissants a euro per acompanyar el café, només entrepans a 4,50 euros. I les taules estaven plenes de gent jove i no tan jove mirant compulsivament el mòbil. Infojobs? Infoempleo? Twitter? LinkedIn? El correu personal? Tot val per tornar al mercat. O per entrar per primera vegada.
Endinsar-se en el túnel de l'atur, un túnel amb llum al final, com la que es veu en la fotografia (adjunta, obrint aquest article) que dispare des de les escales del primer pis on un grup de treballadors (aturats) fa cua per entrar a la sala d'entrevistes. I sortir, eixir com diem els valencians. Eixa és la clau. Per a superar-ho considera Toni Nadal, el mediàtic exentrenador del tenista Rafa Nadal, que no hi ha una recepta però sí un camí: lluitar. Ha insistit en la lluita personal, contra les lesions, contra les actituds pròpies i contra els rivals, que sempre ha fet el seu brillant nebot en les pistes dels Grand Slams, sent, afirma, "una persona normal". Res d'extraordinari, però carregat d'esforç. Sorprenent? No sé què pensava l'auditori, on hi havia gent dempeus o fins i tot asseguda a terra, com una servidora, acostumada a buscar endolls i xarxes WI-FI des dels temps en què VIA Empresa –sobretot amb la meua companya Aida Corón- cobria els primers congressos d'aquest estil.
Àrea d'entrevistes de la fira d'ocupació | NNG
En aquesta fira participen tota classe d'empreses: des de l'asseguradora Mapfre fins al col·legi privat Mas Camarena, la botiga Leroy Merlin o la industrial Power Electronics, que busca 300 candidats per incorporar a la seua planta de Llíria abans que diguem adéu el 2019. Necessiten enginyers però també operaris, fins i tot l'empresa cerca gent sense formació específica. En aquests temps de titolitis malaltissa! "Estem creixent molt, estem presents als cinc continents i necessitem gent urgentment", m'explica la tècnica de recursos humans que, asseguda en la taula amb roll-up corporatiu al darrere, espera el següent entrevistat.
L'empresa Power Electronics busca 300 candidats per incorporar a la seua planta de Llíria abans de desembre
De fet, la dificultat per cobrir vacants és una de les peculiaritats del mercat de treball valencià que assenyala l'estudi del BBVA Research presentat aquest dimecres a València. Rafael Doménech, qui va liderar la roda de premsa per ser el responsable d'Anàlisi Econòmic de l'entitat, ja apuntava que la falta de formació i l'alta incidència de l'atur juvenil i de llarga duració són les raons per les quals, tot i tenir molta gent inscrita als serveis de desocupació, els responsables de selecció de les empreses no acaben de trobar els candidats ideals que necessiten.
Roda de premsa del BBVA a València | Cedida
Les capacitacions tecnològiques i el reciclatge formatiu són dos punts importants a tenir present pels candidats, aquells que estan endinsats en aquell túnel de l'atur del qual abans parlàvem.
Perquè aturats, sense nòmina, sense ingressos recurrents, és difícil sobreviure en el sistema. És una obvietat però sovint cal repetir-la. Sense feina, no pots obrir un compte bancari perquè no tens nòmina que aportar i, per tant, no cal que visites el caixer automàtic per veure si estàs a zero o en descobert. Molts dels aturats que estan en aquesta cafeteria, fent-se un café al meu costat, tardaran un temps a entrar en el mercat (tant de bo m'equivoque!) i una miqueta més en ser rebuts amb honors en oficines bancàries com les (molt boniques, per cert) que entitats com BBVA o CaixaBank tenen obertes a les nostres ciutats. La meua companya Margalida Vidal ha visitat aquesta setmana la que CaixaBank ha inaugurat a Francesc Macià i ací la podeu llegir.
Caixers automàtics de l'establiment 'All in one' de CaixaBank a València | Cedida
Jo, atreta per la seua descripció, també he visitat aquests dies la rèplica valenciana que des de l'estiu està operativa a la meua estimada plaça de l'Ajuntament de València - cantonada amb el carrer de les Barques: caixers incrustats en pantalles gegants, música relaxant, taules de disseny, fins i tot una barra per demanar un refrigeri mentre els clients conversen amb els gestors. La nova banca. Al·lucinant.
Amb tot, sense nòmina i/o amb descobert al compte corrent, és difícil entendre que el túnel de l'atur té porta d'eixida, la qual connecta amb el món dels bancs, dels rebuts, dels pagaments inajornables. També connecta amb la vida, amb una cara més amable, enriquidora i enlluernadora que et permet mostrar el teu talent i que et paguen per ell. Treballar també és meravellós, per si algú ho dubtava.
Faus i Puig, aquest dimecres a la seu del Cercle d'Economia | Cedida
Però tot necessita esforç, com demostren els Nadal. Els aturats han de treballar per deixar de ser-ho però, sobretot, ha arribat el moment en què els polítics, els que concorren aquest diumenge a les Eleccions i els que no, també es mullen per ajudar-los. I ho han de fer ja. No sé si d'això parlarien el president valencià Ximo Puig i el president del Cercle d'Economia, Javier Faus, en la seua trobada a Barcelona, però cal revertir les xifres. De valent i entre tots. All in one, que diu CaixaBank.