Manifestació a Alemanya contra el despropòsit dels bancs, allà pel 2009 | iStock
Manifestació a Alemanya contra el despropòsit dels bancs, allà pel 2009 | iStock

Torna Lehman Brothers

La setmana valenciana porta el malestar de l'agricultura valenciana al primer pla en una societat postcrisi global que torna a sacsejar-se

La presentació de resultats de CaixaBank de la setmana passada portava regal per als periodistes, però ho he descobert tard. En la motxilla corporativa que ens van regalar –fem acte de transparència, en època de governs "oberts"- he descobert unes trufes de xocolata. I no és anodí perquè els bombons són valencians, com ho és també la seu social de l'entitat. Es tracta de Trufas Martínez, una empresa valenciana fundada en 1931 al carrer Russafa de València, una xocolateria que també s'ha reinventat i t'envia capsetes molt boniques a través de la venda online. Amb el segell d'Artesania Valenciana en l'etiqueta, el regal és rodó: quilòmetre 0, de la terreta...

....i no és que aquesta periodista vulga glossar les virtuts del banc perquè si, és que em sembla una bon gest (de màrqueting) aquest tipus de detalls. Som molts, i cada vegada més, els consumidors que busquem el text de les etiquetes dels productes que consumim per saber d'on venen, la traçabilitat que se'n diu ara. En temps de revoltes i manifestacions del camp com les que hem vist aquests dies, i a la qual els llauradors valencians se sumaran el pròxim divendres 14 de febrer, saber què mengem i què comprem és important. 

Més info: Crit d'auxili del camp valencià  

A VIA Empresa fa temps que ho expliquem en una secció pròpia, que signa la gran Aida Corón, on repassem l'origen dels productes que trobem a les prestatgeries. Per això en dies com aquests, quan els telenotícies s'afanyen a explicar quan li costa al pagés el quilo de creïlles i com acabem nosaltres pagant més del 700% del preu en origen, es fa més que evident la manca d'una cultura econòmica en la nostra societat. Els nens i les nenes han d'aprendre on es cultiven les tomaques que mengen, els adolescents han d'aprendre que no viatgen al pot de quètxup de casualitat i els adults hauríem de poder explicar-los a tots dos que el preu és un intangible que defineix el mercat. Sense embuts i amb senzillesa, no en va cada dia paguem amb diners en les botigues, fent tangible l'economia.1 més 1 és 2, però no sempre i això ho hauríem de saber.

La divulgació de l'economia és un fet en què també estan posant-se els empresaris. Aquest dimarts, la Càtedra d'Empresa Familiar de la UV i l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) ha celebrat un desdejuni amb dos dels que estan d'acord en explicar-li a la ciutadania les bondats de pagar impostos, contractar treballadors i retornar a la societat el que aquesta els hi dóna.

Assistència al desdejuni de la Càtedra d'Empresa Familiar | AVE
Assistència al desdejuni de la Càtedra d'Empresa Familiar | AVE

 

Deia Vicente Ruiz, president d'RNB, que "el benefici social més gran que podem donar en una empresa és treball". I en temps en què tots assentim quan llegim les veritats com punys que afirmen ments brillants com la de Genís Roca -"s'ha trencat el contracte social: el lloc de treball ja no és garantia de poder viure en societat", que afirmava aquesta setmana a l'Opinió d'aquest mitjà-, la feina es torna de nou valuosa. Perquè, i parafrasege a Roca, "el sou que et donen per treballar ja no és suficient per a pagar l'habitatge, l'energia, el menjar i el lleure", però el sou et fa falta per pagar l'habitatge, l'energia, el menjar i el lleure. Quina paradoxa, no? 

Més info: Tenir feina ja no garanteix tenir drets  

Un dia d'aquesta setmana escolte una conversa aliena, d'eixes que se senten perquè l'interlocutor porta els cascos de l'iPhone i creu que està punxant música en una discoteca. "La meua nòmina són 380 euros, en alguna cosa s'han equivocat!", afirma la dona. Equivocació? Hauria de cobrar menys? Menys? Acaben d'aprovar l'augment del salari mínim en 950 euros. Aquest salari, aleshores, què és? M'agradaria pensa que és una feineta que compagina amb unes altres, però la dona porta roba d'empresa de neteja i va camí d'una escola en horari d'eixida infantil. Elucubrar és agosarat però diria que és una d'aquelles dones que fan el que poden per sobreviure econòmicament. En elles, afirma la regidora Pilar Bernabé, es fixarà la política laboral de l'Ajuntament de València. "Volem treballar els lideratges femenins fer evitar la feminització de sectors tradicionals", confirma a preguntes de VIA Empresa. Dissabte a la Fundació Bancaixa un grapat de dones amb legió de seguidores s'han reunit en la segona edició del Womprende, exemple de la valentia emprenedora femenina que tant s'automotiva en les xarxes socials.  

Més info: València Activa ajuda a la contractació de 1.623 treballadors  

La seua roda de premsa és per parlar d'atur, d'ocupació, de xifres. Però en realitat parla de persones.

Roda de premsa de Pilar Bernabé a València Activa | Cedida
Roda de premsa de Pilar Bernabé a València Activa | Cedida 

 
Des de la crisi econòmica, tenim una sensibilitat col·lectiva més alta envers les gràfiques in descendo i un vocabulari econòmic adquirit a força d'escoltar en ràdios i televisions, principalment, que tot trontollava, per això el missatge de què estem en plena desacceleració econòmica dóna calfreds. "Amb la crisi de 2008 no teníem una manera de pensar de forma sistèmica l'economia global. La crisi es produeix perquè el sistema no estava ben dissenyat i no perquè actors individuals varen fer les coses malament", diu el filòsof Daniel Innenarity en la magistral crònica de Raquel Andrés sobre la seua participació en un debat de la Universitat valenciana

Més info: I si tots fórem els culpables de la crisi de 2008?  

La crisi de 2008 és la de Lehman Brothers, la d'aquells executius carregant caixes amb les seues pertinences a les portes de Wall Street. Torna el nom de la companyia financera ja desapareguda en el discurs de Rosendo Ortí, director general de la valenciana Caixa Popular: "Des de Lehman Brothers no hem deixat d'obrir oficines", apunta l'executiu en la seua conversa amb Isabel Giménez, la directora de la fundació d'Estudis Borsaris i Financers (FEBF) aquest dilluns en un altre desdejuni al qual assistim. També conta Ortí que quan "en el 1977 el Banc d'Espanya ens va donar la fitxa bancària per poder operar, ens van dir literalment 'es penediran, però hem seguit".

Rosendo Ortí: "Des de Lehman Brothers no hem deixat d'obrir oficines"

Més info: L'economia segura, després de Lehman Brothers

Segurament es tracta de seguir, de no fer cas a qui fa mals auguris, a qui elucubra amb criteri torçut, però segurament ha de ser cosa de treballar amb honestedat, de valent i cada dia. Però si us toca fer caixes com les de Lehman Brothers, no penseu en el penediment. De les mudances se surt. Paraula. 

Avui et destaquem
El més llegit