Píndola filosòfica: Batalletes

Sempre he admirat els personatges que exageren sobre les seves experiències vitals. Els qui afirmen haver conegut a grans personatges històrics, els que presumeixen d’aventures incorregibles o de grans coincidències de la vida que els han portat memòries i records d’allò més esbojarrats. Una d’elles, a casa nostra, és el personatge de la Carbonell a la mítica sèrie de televisió Plats Bruts. M’agrada aquesta gent de qui ja no saps distingir la línia entre ficció i veritat, de qui sempre t’esperes alguna cosa que no té sentit amb la resta de la seva història vital.

Les persones que expliquen batalletes, a més, et permeten una cosa que cada cop aprecio més: no haver de parlar. En una festa, una celebració o una reunió, moltes vegades vols parlar i compartir, però a vegades també vols mantenir-te al marge, i aquest tipus de personatges són fantàstics. És clar que, a vegades, aquest personatge també pots ser tu. I aleshores és el teu torn per explicar batalletes i exagerar alguns episodis vitals.