Píndola filosòfica: Empèdocles, una ambició en flames

Fa uns dies que he anat a Sicília i m’ha fet molta gràcia poder-nos allotjar en un petit poble que es diu Port Empedocle, com el filòsof que més em va agradar estudiar de l’època antiga després d’Aristòtil. El lloc és ideal, un petit poblet de costa, però arran del nom vaig tornar a revisar els apunts i, per què no reconèixer-ho, també buscar una mica d’informació oblidada per internet.

Empèdocles va ser principalment famós i reconegut per la seva teoria dels quatre elements (terra, aigua, aire i foc), que segons el filòsof, s’acosten i se separen per les forces de l’amor i de l’odi. Aquesta proposta, que ha arribat fins als nostres dies però en forma d’equacions científiques i lleis, va portar-lo a ser una de les figures més admirades a l’època. Tant que la fama li va pujar al cap i va decidir posar a prova el seu favor dels Déus creuant un foc en unes festes locals, afirmant que ell no es cremaria. No cal que us expliqui com va acabar. L’ambició va matar al gat i el foc va cremar al filòsof.