Píndola filosòfica: Posar la data

Una de les coses que em va costar més aprendre en les meves edats més primerenques és posar la data. Retallar amb punxó va ser l’altre gran repte. Posar la data tenia un sentit de situar-nos, de fer-nos aprendre que hi ha dies, mesos, i anys, però també una manera de saber on es trobaven les coses quan les perdies. Sempre vaig ser un absolut desastre, a l’hora de posar la data: la posava quan no escrivia més de tres o quatre paraules, me la deixava constantment, i si era gener, teníem una barreja d’anys que, si no hagués estat per la meva curta edat, hauria estat de dubtosa credibilitat.

Posar la data, però, com a adulta, és extremadament útil: per saber quan has entregat un informe o un article, per trobar quan et vas descarregar un document, per recordar al calendari un dia important o per continuar oblidant els aniversaris de la família i les amistats. Posar la data és extremadament important, i ho he descobert tard. De petita em servia per saber quin dia érem; ara em serveix per saber que, algun dia, aquell dia va existir.