Píndola filosòfica: Línies vermelles

Ja no tenim elements sagrats, o potser molt pocs, o potser no de la mateixa manera que els teníem fa unes dècades. Ara ho podem destrossar tot sense tenir por a les represàlies. Els boscos, els rius, les muntanyes i les valls ara són recursos. Les celebracions, tant religioses com paganes, una excusa per a consumir encara més. Els moments de descans una excusa per anar a trepitjar altres indrets del món i fer-los entrar, si no hi estan ja, al nostre sistema. 

Hi ha moltes coses que ens porten a cometre barbaritats, una d’elles, la dessacralització de les coses. No vull dir, amb això, que hi hagi d’haver coses sagrades de la manera religiosa, sinó línies vermelles que no hauríem de poder creuar: no es fa malbé el menjar, la natura és un bé comú a preservar, no es maten a nens. Si no hi ha una distinció entre el que acceptem i el que no acceptem com a societat, s’obre una porta a poder-ho fer tot. Si res és sagrat, les línies vermelles es poden creuar totes. 

"Necessitem un límit moral per garantir la convivialitat"

Per això, és important tenir coordenades. Abans les portava la religió, ara necessitem que ho faci una altra cosa. Evidentment, amb la consciència de la seva variabilitat amb l’adaptació als temps que corren, però necessitem un límit moral per garantir la convivialitat. Si no és així, ja hem vist que passa. De fet, encara ho estem veient, avui, a alguns indrets del món.