Píndola filosòfica: Uns mesos amunt, uns altres no tant

L’edat adulta es caracteritza per passar molt de pressa, però també per ser aquell moment en què les coses prenen una certa distància, un cert equilibri. Allò que fins ara eren grans crisis existencials es converteixen, de cop i volta, en problemes del dia a dia que ja no són nous i que tenim eines per solucionar. El que fins ara es feia una muntanya ara ens ho traiem de sobre de pressa perquè tenim altres preocupacions o prioritats. Tirar endavant, anar fent, no ens podem queixar, i qui dies passa anys empeny.

De la mateixa manera que els problemes es desinflen, també ho fan les satisfaccions. El que abans et feia cridar d’alegria ara et fa somriure tendrament, i una bona notícia ja no esdevé l'única cosa a terra, cel, mar i aire. Les bones notícies es barregen amb les dolentes i les mediocres i es converteixen en un remenat que sempre tendeix, o busca tendir, a una certa pau.

"De la mateixa manera que els problemes es desinflen, també ho fan les satisfaccions"

La rebaixa de les emocions extremes podria semblar un tipus de la gràcia de la vida, però en realitat el que comporta és pau. Tenir uns mesos molt amunt i uns mesos molt avall ens permet fer balanç i trobar un punt d’equilibri. Sempre ens havien dit que havíem de tendir a la felicitat. Però clar, mai ningú ens va dir que la pau seria una sensació tan plena.