Píndola filosòfica: Maleïda nostàlgia

Caminant pel carrer o anant amb bicicleta, em trobo amb coses que em fan pensar en altres. Una bicicleta groga, una flor que destaca per sobre de les altres perquè està trencada, una petita embarcació coberta d’aigua o uns aneguets que persegueixen a la mare. Totes em recorden a altres coses; coses que són recents, a coses que van passar, a coses que ja no recordava, o coses que ja no tindré mai.

La nostàlgia és un sentiment molt poderós que ens pot fer sentir afortunades, però també ens pot connectar amb la tristesa. En un país on plou dia sí i dia també, és fàcil romantitzar-la. Els records brillen més sota la pluja, o potser és que, un cop sota la pluja, necessitem alguna fugida d’escapament de la realitat i ens topem amb records de temps llunyans que en aquell moment sentim com a millors. Entre l’aigua, el fang, el vent recordem els dies de sol, de suor i de platja i volem tornar-hi. El que no recordem, però, és que aquells dies el que desitjàvem era poder trobar una mica d’ombra on arraconar-nos i recordar el gust calent d’un got de te al sofà de casa. La vida és una lluita constant pel que vam voler en un altre moment. Maleïda nostàlgia.