Píndola filosòfica: El maleït canvi d’hora

M’encanta la tardor, però hi ha un moment molt concret on em deixa d’agradar: el canvi d’hora. Aquest moment no només em trasbalsa profundament, sinó que m’incomoda justament pel fet que resulta bastant estúpid, que una hora de diferència em faci anar dues setmanes a remolc. Per sort, sempre tindrem els pensadors que, molt abans que nosaltres ens queixem, ja han teoritzat sobre el problema.

En qüestió del canvi d’hora, la doctora Michelle Bastian, acadèmica i investigadora australiana especialitzada en les humanitats ambientals i els estudis crítics del temps, ha teoritzat sobre aquest canvi d’hora. En un article molt bo d’un diari que, irònicament, té de nom Time, explica com, en realitat, la decisió de com posem els rellotges implica decidir, ni més ni menys, com volem viure: quines activitats afavorim i quines necessitats prioritzem. Però també, és clar, quines no. Com a crítica, més enllà d’entendre els trasbalsos psicològics i ambientals d’aquest canvi, també ressalta el vessant ètica i política, sobretot vinculada a la vida en comunitat i a les decisions col·lectives que no sempre incorporen les prioritats de tothom. Res de nou, però a mi m’ha agradat l’article. Sempre consola pensar que els problemes no te’ls has inventat tu.